Canvia el xip

Jordi Sasot i Cristian Toribio

Miralls distorsionats: La imatge corporal

«Nada es verdad ni mentira,todo es según el color,del cristal con que se mira.» Ramón de Campoamor

Avui volíem aprofitar l'espai que ens proporciona el blog per a parlar sobre una qüestió que preocupa més als adolescents que als infants, tot i que a aquests últims també: la imatge corporal.

A l'última entrada de Canvia el xip, vam parlar sobre la baixa autoestima, i per a poder explicar què és vam recórrer a dues idees clau: l'autoconcepte i la capacitat de judici. L'autoconcepte és la definició que ens fem de nosaltres mateixos, quines característiques tenim, tant físiques com psicològiques, quin és el nostre caràcter, el nostre color d'ulls, la mida del calçat que utilitzem i així infinitat de qüestions que a poc a poc i gradualment anem integrant en la nostra definició del que som, o en altres paraules, la nostra identitat. La imatge corporal forma part de l'autoconcepte i fa referència a tots aquells atributs físics que ens caracteritzen i ens són propis. Aquesta imatge, a vegades pot estar distorsionada, considerant que som molt més prims o molt més obesos, del que objectivament som, per exemple. Fet aquest que és una de les característiques més visibles d'alguns Trastorns de la conducta alimentaria (TCA), com l'Anorèxia nerviosa, de la que parlarem més endavant i amb més deteniment en un futur article del blog.

En el present article volem fer menció a una investigació encapçalada pel psicòleg Viren Swami que ens ajudarà a reflexionar i esclarir qüestions sobre el concepte de bellesa. Swami i el seu equip d'investigadors han realitzat un projecte que inclou a més de 7000 participants de 26 països diferents, als quals se'ls pregunta per les seves preferències de bellesa en siluetes corporals. La metodologia és la següent: Es col·loquen 9 imatges corporals femenines de més a menys prima (que no és més que la distorsió retocada digitalment cap a més o menys massa corporal d'una mateixa fotografia o model), cada imatge està numerada i han d'escollir quina de les nou consideren més atractiva, semblant a la imatge que mostrem a continuació:

escala Zoom

escala

Es va preguntar quina és més atractiva, tant a nois com a noies, de diverses edats, condicions socials i diferents cultures. Doncs, el fet que ens crida més l'atenció de l'estudi i que creiem interessant compartir és que taxativament els nois escullen cossos lleugerament més amplis que les noies. És a dir, més enllà de la cultura, edat o condició social, els homes creuen que és més atractiu un cos femení més ample que el que triarien les dones.

De la mateixa manera, quan es fa la pregunta a noies sobre quin cos creuen que els homes consideren més atractiu, escullen d'igual manera una silueta més prima que la que escullen realment els homes.

I com a última dada curiosa, quan es realitza el mateix model d'investigació però amb el cos masculí, a través de la mateixa metodologia, però amb 9 siluetes ordenades de menys a més musculosa i es pregunta als nois quina creuen que les noies escollirien com a més atractiva, els homes escullen una silueta també lleugerament més musculosa que la que les noies realment acaben escollint per norma general com a més atractiva.

Per tant, no sempre el que pensem és cert, i pel que fa als canons de bellesa pot ser que la nostra idea de bellesa estigui més distorsionada del que creiem, en termes de concordància amb la majoria de la població, inclús la idea del que pensa l'altre sexe sobre la bellesa corporal.

Dr. Jordi Sasot Llevadot

Psiquiatra Infanto Juvenil

Cristian Toribio Amaro

Psicòleg Clínic Infanto Juvenil