Criatures 11/08/2013

Ferran Ferrer, referent

3 min

Després d’un any de lluita tenaç contra la seva malaltia el professor Ferran Ferrer ens deixà el passat 28 de juliol. Per la seva edat, la seva trajectòria i, sobretot, pel futur encoratjador que tenia per davant, la pèrdua d’en Ferran ha deixat un gran buit per a la pedagogia i l’educació del nostre país i un immens dolor pels qui el coneixíem i l’estimàvem. Com a professor d’educació comparada tots els que vàrem ser estudiants seus descobrírem, gràcies al seu mestratge, el sentit prospectiu i innovador de l’educació comparada, i no tan sols la seva faceta descriptiva o merament “comparativista”. I això mateix es constata quan hom analitza els informes, estudis, articles, conferències, etc. d’en Ferran que ens fa veure, per exemple, què hi ha al darrera de les dades que ens ofereixen els estudis internacionals, sobretot el del PISA, del qual en Ferran ha estat un dels experts de casa nostra que més hores hi ha dedicat i, també, dels més atrevits a l’hora de relacionar diverses variables –sobretot les d’indole socioeconòmica– per a explicar determinats resultats de les proves. Durant anys s’ha vinculat l’obra d’en Ferran Ferrer a l’anàlisi de les proves PISA a Catalunya. També, com a director d’algunes edicions de l’Anuari de l’Educació a Catalunya de la Fundació Jaume Bofill, en Ferran mostrà una gran solvència i alhora l’obstinació per descriure la realitat educativa del país sense camuflatges, sense la recerca del políticament correcte, sinó al servei de posar al descobert aquells factors o aspectes que ens calia millorar més. La seva lluita es situava sempre en l’horitzó de l’aposta per recomanar accions que fessin que el nostre sistema educatiu esdevingués més equitatiu, tot posant en evidència les desigualtats d’origen socioeconòmic que es trobaven en la base de les diferències en els resultats de les competències analitzades. Amb això pretenia desvetllar el món polític, social i educatiu del país –allunyant la temptació del conformisme. El seu objectiu era contribuir a fer avançar el nostre sistema educatiu envers més altes cotes de qualitat sense renunciar al mateix temps als màxims nivells d’equitat. Fou un dels primers a casa nostra, utilitzant les dades PISA, a dir clarament que és del tot possible disposar d’un sistema educatiu de gran equitat sense renunciar a la qualitat. No parlava només d’oïdes. Havia conegut de forma directa molts dels sistemes educatius mundials, entre ells Finlàndia i Corea, dos dels països amb millors resultats però amb sistemes molt diferenciats. Com a docent universitari en Ferran ha estat un professional seriós, institucional, responsable i, alhora, amatent, amable i proper amb els seus estudiants i col·legues. Sempre a punt d’ajudar a tot aquell que li demanés quelcom; sempre proper en el pla humà; sempre fidel amb els amics; sempre amb un somriure a punt. I tots aquests valors no foren incompatibles per anar teixint un recorregut fins les més altes cotes acadèmiques i de recerca. En Ferran continuà sent el mateix Ferran abans i després d’aconseguir la càtedra o abans i després de tenir ressò mediàtic. Per tot això, a tots els que vam tenir el privilegi de conèixer-lo i de compartir amb ell anys de feina i d’anhels, en Ferran ens acompanyarà sempre. En la memòria i l’exemple. I esdevindrà així, per a tots nosaltres, un referent permanent de professionalitat i de calidesa humana. Tribunes d'Edu21 amb en Ferran Ferrer com a ponent: Èxit escolar i desigualtats Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya Factors d'èxit i fracàs dels resultats PISA a diferents països: què podem aprendre a Catalunya?

stats