A Europa ho fan el revés

Raquel Correa

Els Reis deixen els regals a casa els avis

Com trobar l’equilibri quan a casa hi conviuen diverses tradicions nadalenques –i totes impliquen omplir els fills de joguines i carmels

Tió versus Pare Noel:  qui guanya la partida? Zoom

Tió versus Pare Noel: qui guanya la partida?

Quan era petita, jo sabia que el Pare Noel passava per casa nostra, el tió cagava a casa d'uns avis i els Reis deixaven els regals a casa dels altres avis. Un equilibri que mons pares –com segurament tantes altres famílies- devien trobar per evitar de submergir-nos en un excés de regals, consumisme i despesa innecessària en joguines que, tan sovint, només ens cridarien l'atenció el dia de Nadal.

La cosa, però, es complica quan les tradicions nadalenques a combinar es multipliquen. I és que, tot i que gairebé tots els països europeus comparteixen la tradició del Pare Noel la nit de Nadal –amb comptades excepcions, com el País Basc, on qui porta els regals el 24 de desembre no és Santa Claus sinó l'Olentzero, un carboner panxut amb la cara tacada de carbó-, a molts racons del continent als regals de Nadal se n’hi sumen d'altres.

En diversos països, com Bèlgica i Holanda, la nit del 5 de desembre, passa per les cases Sant Nicolau per deixar regals els nens i nenes –sempre que abans hagin deixat dins de les sabates col·locades al costat de la xemeneia una carta explicant els regals que volien, una pastanaga pel cavall de Sant Nicolau, i una mica de vi per ell, que ve d'Alacant, i d'aigua pels ajudants que l'acompanyen. Uns ajudants que, per cert, com que vénen d'Espanya, són negres (??).

A Itàlia, en canvi, la tradició pròpia és la de la Befana, una velleta muntada en una escombra voladora i vestida de negre que sembla una bruixa però que no fa por perquè sempre somriu, i que el 6 de gener omple els mitjons amb carmels i regals als nen bons, i amb trossos de carbó als que s'han portat malament. Explica la llegenda que, quan els Reis Mags anaven cap a Betlem, es van perdre i van demanar ajuda a la vella Befana. Agraïts per l'ajuda que els va donar, li van insistir que els acompanyés a veure el nen Jesús. Però ella, que estava cansada, va preferir quedar-se a casa. Després, penedida d’haver fet la mandrosa, va decidir sortir de casa per buscar-los amb un cistell de dolços però no se'n va sortir. Així, va decidir parar-se a totes les cases que trobava pel camí, esperant que una d'elles fos la del nen Jesús.

Sort i encerts a tots els pares i mares que volem que els nostres fills coneguin les tradicions del lloc on vivim o les de la nostra parella, i que voldríem seguir veient el terra de casa nostra -i no només les joguines que el cobreixen- després del Nadal!