Digues-me on donaràs a llum i et diré si tindràs part natural o cesària

Brussel·lesUn de cada quatre parts a l’estat espanyol acaba en cesària. Una xifra que depassa, i de molt, la taxa aconsellada per la comunitat mèdica internacional, que considera que només entre el 10% i el 15% dels parts haurien de ser per cesària. Més enllà d’aquesta xifra, no hi ha cap evidència que disminueixin les taxes de mortalitat durant el part. Però Espanya no és el país europeu que més abusa de les cesàries, sinó que la xifra s’enfila encara més en altres països. Segons dades d’Eurostat del 2020, mentre els països del nord d’Europa es mantenen amb taxes properes a les recomanades (Suècia, un 17,42%, i Finlàndia, un 18,03%), les cesàries representen gairebé la meitat dels parts als països de l’est del continent (Bulgària, un 45,60%, i Romania, un 42,33%). La distància entre uns països i els altres és tan alta que un part a Roma (32,45%) té el doble de possibilitats d’acabar en cesària que a Estocolm, que registra el percentatge més baix del continent.

Les cesàries salven vides. I és indiscutible que són una eina essencial en situacions en què el part vaginal suposaria un risc per a la mare o per al nadó, com ara parts excessivament prologats –que s’aturen o no avancen– o obstruïts –quan el bebè és molt gran o la pelvis materna massa petita–, pèrdua de benestar fetal del bebè, o perquè el nadó està col·locat en una posició complicada.

Però cal no oblidar tampoc que una cesària és una cirurgia abdominal major que sovint comporta moltes més complicacions que un part normal i riscos innecessaris de patir problemes de salut a curt i llarg termini, tant per a la mare com per al nadó, si es realitza quan no n'hi ha necessitat mèdica. Després d’una cesària, la dona tindrà més risc de patir una hemorràgia o una infecció postpart, més probabilitat de complicacions en futurs embarassos, i un temps de recuperació més lent, entre d’altres. A més, és probable que li sigui més difícil establir la lactància materna o fer el pell amb pell amb la criatura, si bé una cesària, si el nadó està bé, no hauria de ser motiu per separar-lo de la mare. El bebè, per la seva banda, està exposat a més risc d'infecció per bacteris i al·lèrgies i més predisposició a patir sobrepès o obesitat en l'edat adulta, segons alguns estudis.

Els motius que expliquen el que la llevadora Laia Casadevall qualifica d’“epidèmia de cesàries” són diversos. Els centres privats tenen una taxa de cesàries significativament superior a la dels públics i hi poden influir aspectes financers (els hospitals facturen molt més per una cesària que per un part vaginal) i organitzatius dels hospitals (una cesària es pot programar) o manca de recursos si sorgeix una complicació passant per l’augment de l'edat materna o de parts prematurs. L’Organització Mundial de la Salut apunta que invertir en llevadores per augmentar-ne la taxa als hospitals i que les mares puguin gaudir d’una atenció propera durant el part faria disminuir el percentatge de cesàries i millorar, així, la salut materna i neonatal.