Europa esquiva el cognom matern

Brussel·lesLa Iole Natoli, una jove siciliana, acabava de parir i va anar als tribunals de Palerm perquè volia que la seva filla portés el seu cognom, a més del cognom del pare. Però eren els anys 80 i, a Itàlia, els fills només podien portar un cognom i era el patern. De fet, ha estat així fins que una sentència de la Cort Constitucional de l’abril d’aquest any –fruit de 40 anys de lluita, des que la Iole va portar el cas davant dels jutges per primera vegada– anul·lava de cop totes les normes que obligaven a seguir la línia paterna a l’hora de posar els cognoms a les criatures, i imposava que s’atribueixi als fills els cognoms dels dos pares, en l’ordre que ells prefereixin; o només un, si el trien de mutu acord.

La històrica sentència la signava la jutgessa Emanuela Navarreta i posava fi, així, a segles d’una tradició "discriminatòria i perjudicial per a la identitat" dels fills. Una sentència que ha declarat “il·legítim” que s’identifiqués la identitat de la persona exclusivament a través de la branca masculina, i que ha fet moure les lleis italianes.

Amb aquest text, Itàlia segueix els passos de França, on els fills rebien obligatòriament el cognom del pare, però on un canvi de legislació del 2005 permet que els pares puguin escollir entre transmetre el cognom del pare, el de la mare o els dos en l’ordre que vulguin.

A Espanya –on la tradició de portar dos cognoms remunta a les classes altes de la Castella del segle XVI– es permet, des de l’any 2000, inscriure els nens amb el cognom de la mare en primer lloc. Però no va ser fins al 2017 que es va enterrar definitivament la inèrcia que el cognom del pare tingués preferència. Però tot i que la llei ho permeti, avui només el 0,5% dels nounats a l’Estat porten primer el cognom de la mare. A Portugal, en canvi, el costum és posar en primer lloc el cognom de la mare, però el que continua predominant és el del pare, perquè el cognom que es transmet a les generacions següents és el d’ell, encara que es col·loqui al darrere.

Com passa sovint, cal anar fins a l’altra punta d’Europa per trobar uns costums totalment diferents. A Suècia, la tradició és que les famílies adoptin un únic cognom, que comparteixen els dos membres de la parella des que es casen i que donaran als fills. Tradicionalment era el de l’home, però avui en dia el més habitual és que sigui el de la dona –tot i que la parella també pot triar un cognom que no sigui ni el d’ell ni el d’ella, com el d’una àvia molt estimada o un tiet que va morir sense descendència–. Si la família no té un cognom familiar, els pares poden triar si el fill porta el de l’un o el de l’altre. I si no hi ha acord, la criatura queda registrada exclusivament amb el cognom de la mare.