Quan viure el postpart acompanyada no és un luxe

Brussel·lesQuan el bebè no s’enganxa bé al pit, la mare pateix que la lactància no funcioni. Quan el fill acabat de néixer no s’engreixa prou, la mare també pateix. Quan a les 19h del vespre, al nounat li agafen uns plors inconsolables que tothom diu que són còlics però pels quals ningú té la solució, la mare torna a patir. I quan, amb un esternut, a la dona que acaba de parir se li escapa el pipí, també pateix. Hi ha un munt de situacions quotidianes que, els primers dies i setmanes després del part, fan patir a la mare i poden fer que el postpart, lluny del període idíl·lic d’enamorament amb el fill que acaba d’arribar que sovint ens pinten les xarxes socials, sigui difícil. Sobretot, si el part ha estat complicat i la mare no s’ha sentit respectada.

I quan la mare ha de viure el puerperi sola, sense una xarxa de mares i de professionals que l’ajudin a trobar respostes, sense eines per resoldre les complicacions i fer front als dubtes que li sorgeixen cada dia, encara es fa més difícil. Una situació que es pot agreujar derivant en problemes de salut mental, com la depressió post-part, que, a Europa, afecta una de cada deu dones (1). A Catalunya, el sistema públic ofereix un acompanyament post-natal bàsic per les mares. I, per sort, existeixen moltes opcions que van un pas més enllà: des de grups de suport a la lactància, fins a grups de criança en què les mares fan tribu les unes amb les altres per trobar resposta als neguits que comparteixen. Però, malauradament, sovint totes aquestes eines són iniciatives privades, que s’han de pagar de la butxaca i que les mares acabades d’estrenar han de buscar, estirant fils d’aquí i d’allà.

Però no a tots els països el postpart s’ha de viure sola. A Bèlgica, per exemple, s’ofereix un acompanyament proper i personalitzat, totalment reemborsable (2) i accessible a totes les dones que acaben de donar a llum, com a part del sistema públic de salut. Són eines que no has d’anar a buscar, més aviat et vénen a buscar a tu. No són un luxe, són un dret.

Les dones que donen a llum a Bèlgica gaudeixen de dues eines principals després del part. D’una banda, se’ls ofereixen visites a domicili d’una llevadora (tantes com la mare necessiti), que fa el seguiment individualitzat tant de la mare com del nounat. Les dels primers dies -en què és vital controlar que el bebè s’engreixa bé, i que els punts de la mare se cicatritzen bé- són molt estàndard i s’assemblen bastant a les que es reben a casa nostra; mentre que les que es fan mitjà i llarg termini, s’adapten més a les necessitats de cada dona i ofereixen des de sessions d’assessoria de lactància materna personalitzades a cada cas, fins a tallers sobre portament ergonòmic -una eina amb molts beneficis, com propiciar l’aferrament segur i disminuir el plor de l’infant, i que és molt útil per donar autonomia a la mare novella.

Hipopressius

I d’altra banda, el sistema de salut belga ofereix a les dones que acaben de donar a llum sessions de fisioteràpia per la recuperació del sòl pelvià, que permeten enfortir la musculatura del perineu i recol·locar els òrgans de la zona, amb l’objectiu d’evitar alteracions comunes com la incontinència urinària o disfuncions sexuals. Són sessions que inclouen exercicis hipopressius i exercicis de Kegel i que faciliten la recuperació física a la mare després d’una experiència tan trasbalsant pel cos com és parir.

(1)  https://www.nature.com/articles/s41398-021-01663-6

(2)  A Bèlgica, l’assistència sanitària no és gratuïta sinó que funciona amb un sistema de copagament, de manera que part de les despeses mèdiques, des de l’hospitalització fins al dentista passant pels medicaments, la llevadora i les sessions de fisioteràpia (el percentatge varia entre el 0 i el 30% en funció del tipus de tractament), corren a càrrec del pacient. En general, primer cal pagar la factura i després se’n reemborsa la part corresponent https://www.mites.gob.es/es/mundo/consejerias/belgica/webempleo/es/faq/sanidad-en-belgica/index.htm