A Europa ho fan el revés

Raquel Correa

Hi ha alternatives a confinar els infants 24 hores al dia a casa pel coronavirus?

Mentre l’estat espanyol obliga els nens a quedar-se a casa tot el dia, altres països com França i Bèlgica els permet sortir i a Suècia les escoles segueixen obertes

Un parc infantil precintat a Cornellà de Llobregat. Zoom

Un parc infantil precintat a Cornellà de Llobregat. / XAVIER BERTRAL

Abans de tot, una prèvia: En cap cas es tracta de posar en perill la salut pública, i cal en tot moment complir al peu de la lletra les instruccions que han donat les autoritats sanitàries per aconseguir, entre tots, frenar la propagació del coronavirus. Per responsabilitat, quedem-nos a casa.

Dit això.

Quin protagonisme ha donat cada país als infants a l'hora de dissenyar l'estratègia per superar la pandèmia? Quin espai s'ha donat a les necessitats fisiològiques dels nens de moure’s i jugar a l'aire lliure, de rebre la vitamina D del sol, o de respirar aire fresc, que són fonamentals per la seva salut, desenvolupament, benestar i creixement? Dos exemples totalment oposats: mentre el text que declara l'estat d'alarma a Espanya no fa cap referència als nens i les seves necessitats -però parla diverses vegades dels animals de companyia-, en plena gestió del coronavirus, el primer ministre suec va donar una roda de premsa per contestar només les preguntes dels nens i nenes sobre el Covid-19.



A l'estat espanyol –com havia fet anteriorment Itàlia, dos països on l'emergència sanitària és especialment greu- l'estat d'alarma aprovat el 14 de març va suspendre l'activitat educativa presencial a tots els centres, i limita la lliure circulació de les persones. És a dir, que de facto, obliga els nens i nenes a quedar-se tot el dia a casa. A casa carregats de deures escolars, amb un excés de pantalles, en espais tancats sovint sense balcó ni terrassa, i amb adults potser angoixats per la por a la malaltia, per haver d'(intentar) teletreballar, o fins i tot per les pèrdues econòmiques que fan que els números no surtin. Era realment l'única manera de fer-ho?

A França, el govern considera que "les sortides són indispensables a l'equilibri dels nens" i per això s'autoritza a anar a espais oberts propers al domicili, tot respectant les distàncies i evitant agrupar-se, és a dir, que no es pot quedar per jugar amb els amics. De fet, el Primer Ministre, Edouard Philippe, va fer una menció expressa als nens quan va anunciar l'enduriment de les mesures adoptades per alentir la propagació del Covid-19. Les famílies, va explicar, poden sortir amb els seus fills a fer un volt cada dia amb només dues limitacions: el passeig ha de fer-se en un radi d'un quilòmetre al voltant de casa, i només pot durar una hora al dia.

Similar és el cas de Bèlgica, on es van tancar les escoles quan al país només hi havia hagut 3 morts per coronavirus i, tot i que al cap d'una setmana les mesures es van endurir encara més, a dia d'avui encara es permet a tothom sortir a caminar o córrer, sol o amb els familiars que viuen sota el mateix sostre. I això, evidentment, inclou els nens."L'activitat a l'aire lliure està no només autoritzada sinó aconsellada", va explicar la Primera Ministra, Sophie Wilmès. Així, per exemple, els nens poden sortir cada dia una estona a passejar als parcs –que encara estan oberts- tot i que les zones de joc estan tancades i es prohibeix seure als bancs i a la gespa.

Suècia -val a dir que un país amb una densitat de població molt menor que Espanya o Itàlia- fa encara un pas més enllà i prefereix apostar per fer recomanacions en comptes de donar ordres de confinament i imposar mesures dràstiques. I si bé l'educació de Batxillerat en amunt es fa a distància, es fomenta el teletreball, i es demana als ciutadans que actuïn responsablement, respectant les distàncies de seguretat i rentant-se les mans, les escoles encara continuen obertes. Les autoritats consideren menys perjudicial socialment mantenir les escoles obertes, ja que tancar-les comportaria l'aïllament de molts nens. A Suècia es considera l'escola com un espai de protecció per molts infants, un espai que no només ofereix educació sinó també alimentació, i relacions sanes. I és aquesta consciència de la centralitat del paper de l'escola en el desenvolupament del nen que fa que el govern es resisteixi a tancar-les.



Potser els governs europeus podrien incloure una mirada empàtica i respectuosa cap als infants quan es plantegin la propera onada de mesures en la gestió de la pandèmia del Covid-19, i mirar d'incloure –tot respectant les indicacions dels experts i sempre que no impliqui cap risc per la salut pública- la possibilitat que els nens puguin sortir a l'aire lliure. En aquest sentit, han aparegut iniciatives com aquesta petició a change.org que demana respecte als drets i les necessitats dels infants en la crisi del coronavirus.