A Europa ho fan el revés

Raquel Correa

"Marxem cap a casa, que ha vingut la mormor!"

Créixer parlant dues llengües fa que els nens siguin més sensibles, tinguin un pensament més creatiu i flexible, i trobin més solucions a un problema

Tenir cura dels nets evita el deteriorament cognitiu? Zoom

Tenir cura dels nets evita el deteriorament cognitiu? / Getty

"Marxem cap a casa, que ha vingut la mormor!", em va dir el Marc -l'altre pare català de la nostra escola bressol a Brussel·les- a la porta, mentre la seva filla em deia adéu amb la mà. Tenien pressa perquè just havia vingut de visita l'àvia de Suècia, la mormor, però tot i així van trobar l'estona per explicar-me que, en suec, l'àvia materna i la paterna tenen noms diferents, i que mormor volia dir precisament la mare de la mare. La filla del Marc, vaig pensar, tindrà una sensibilitat diferent, perquè des de ben petita s'adonarà que en suec hi ha una paraula per dir l'àvia materna, mormor, i una per dir l'àvia paterna, farmor, mentre que en català  totes dues han de compartir categoria: àvia. I tenir contacte amb dues comunitats lingüístiques farà que, ben aviat, s'adoni que les visions del món són totes relatives i que una llengua, al cap i a la fi, és sobretot una visió del món.

De fet, la capacitat de reflexió sobre la llengua, la consciència metalingüística, es dóna abans en nens bilingües que en nens monolingües. Segons explica la lingüista Barbara Abdelilah-Bauer [1], haver d'organitzar el propi llenguatge des de ben aviat en dos sistemes diferents té com a conseqüència la capacitat del nen de veure l'arbitrarietat de les paraules, i de separar paraula i significat. Una capacitat indispensable per aprendre a llegir, que els nens bilingües adquireixen abans, i que els facilitarà també estudiar una tercera llengua.

Però més enllà d'aquest avantatge més pragmàtic, els nens bilingües tenen una especial sensibilitat comunicativa. El lingüista Colin Baker [2] explica que, des de ben petit, un nen que ha crescut amb dues llengües a casa s'ha acostumat a captar quina llengua ha de parlar amb qui o quan ha de canviar de llengua. És a dir, que cada vegada que un nen bilingüe parla amb algú, sap que ha de parar atenció a les necessitats del seu interlocutor i això el fa un nen més sensible i atent als indicis verbals i no verbals de tothom amb qui interactua.

Els estudis [3] mostren que els nens bilingües tenen un pensament menys normatiu i més creatiu, flexible i obert. I que el fet de posseir dos sistemes de representació mental fan que tinguin un pensament més original. O dit d'una altra manera, la quantitat de solucions a un problema que una persona és capaç de trobar augmenta en els nens que han crescut parlant dues llengües.

I sí, potser la filla del Marc –que creix envoltada de tres o quatre llengües molt diferents entre elles- trigarà més que els nens monolingües a començar a parlar i potser barrejarà lèxic d'una i altra llengua, però potser serà també una adulta oberta i tolerant a la diferència. 

[1] ABDELILAH-BAUER, Barbara: Il bambino bilintue. Raffaello Cortina Editore, Milano, 2006

[2] BAKER, Colin: Foundations of Bilingual Education and Bilingualism. Multilingual Matters Ltd. , Clevedon, 2001

[3] BAKER, Colin: op. cit.