A Europa ho fan el revés

Raquel Correa

Digue'm d’on ets i et diré què no pots menjar si dones el pit

Els mites populars sobre els aliments prohibits durant la lactància varien d'un país a l'altre

Les carxofes, les protagonistes del cap de setmana Zoom

Les carxofes, les protagonistes del cap de setmana

Una de les experiències més sorprenents de passejar amb un nadó pels carrers de Barcelona són les converses amb les senyores espontànies. Converses per no dir monòlegs perquè, de fet, són elles les úniques que parlen sense que t'ho esperis: "Nena, si li dones el pit no mengis espàrrecs –o all, o ceba, o carxofes, depèn de la senyora-, que fan que la llet tingui mal gust".

Pel que sembla, si passeges per Milà les mateixes senyores espontànies et recomanen no menjar pinya ni taronja perquè dóna al·lèrgia, i a Brussel·les –aquí les senyores no et paren pel carrer-, creuen que el tomàquet i la xocolata els fa mal de panxa.

Aquí i allà, les senyores d'arreu no es posen d'acord amb quins són els aliments prohibits durant la lactància –si féssim la llista de tots segurament passaríem molta gana-, i només semblen compartir dos elements: cal evitar els llegums perquè provoquen gasos al nadó, i el cafè perquè fa que estiguin inquiets. La base científica de tots dos consells, però, fluixeja. Segons els experts[1], si bé els llegums –igual que el bròquil i la col- contenen certs hidrats de carboni que el cos humà no pot digerir –ni absorbir- i que, per tant, es fermenten a l'intestí gros produint gasos, aquestes substàncies no poden passar a la llet precisament perquè el cos no les ha absorbides. Els estudis demostren que la cafeïna, en canvi, sí que passa a la llet però ho fa en menys d'un 1% de la quantitat consumida per la mare. Així que si no es beuen més de dos cafès al dia el nadó no se n'hauria ni d'adonar.

El que també traspassa a la sang –i per tant a la llet- és l'alcohol. Encara que tothom arrufa el nas en sentir a parlar d'anar de copes en el període de lactància, els límits i les quantitats acceptables varien novament d'un país a l'altre. "Quan li vaig explicar al meu ginecòleg belga que havia begut sense saber que estava embarassada es va posar les mans el cap. I, de tant espantada com estava, vaig trucar al meu ginecòleg de tota la vida a Itàlia i ell em va dir: Jo, de fet, recomano una copa al dia per rebaixar l'estrès de les mares", m'explicava fa poc una amiga italiana establerta a Brussel·les. "Com que Bèlgica té una de les taxes d'alcoholisme més elevades a la Unió Europea –el consum d'alcohol a Bèlgica és gairebé el doble que a Itàlia, segons les últimes dades de l’OMS-, els metges tenen tolerància zero amb la beguda, mentre que la cultura gastronòmica d'Itàlia fa que es permeti prendre una copa de bon vi mentre se sopa, sabent que això no implica emborratxar-se cada nit", afegia.

Tot i que cada cultura i cada poble té mites populars que imposen restriccions a la dieta materna durant la lactància, els experts defensen avui que, si la mare té hàbits alimentaris saludables, no hi ha cap raó per canviar-los durant la lactància. Per això, si mai em converteixo en senyora espontània, els diré a les noies que em creui a la plaça: "Nena, mira't el teu fill. Observa'l. Amb lupa. I si veus que quan menges llenties fa cara de mal de panxa i quan beus dos cafès dorm pitjor, no en prenguis. No perquè siguin aliments prohibits durant la lactància aquí, allà o al més enllà sinó perquè a ell no li senten bé".

________________________________

[1] GONZÁLEZ, Carlos: Un regalo para toda la vida. Guía de la lactancia materna. Booket, Madrid, 2006; 198-199.