És una pregunta recurrent. D'aquelles que et fan quan vius fora ("I allà quant dura la baixa?") esperant que la resposta els reafirmi el que ja pensaven –en aquest cas, que la baixa de maternitat a l'estat espanyol és massa curta i a la resta d'Europa la cosa va molt millor- i que escolten amb cara de "Veus?", donant-se la raó.
Malauradament, però, la realitat és que el permís de maternitat espanyol –de 16 setmanes per la mare i quatre pel pare- és semblant al de molts estats europeus. Mentre que a la part alta del rànquing hi ha països com Suècia, amb un permís de 68 envejables setmanes, molts estats europeus es mouen en xifres similars a les espanyoles: a Dinamarca el permís de maternitat dura 18 setmanes, a Finlàndia 17, a Bèlgica 15 i a Alemanya només 14.
De fet, 14 setmanes de baixa de maternitat és el mínim imposat per la directiva europea vigent, que es va signar quan Barcelona era ciutat olímpica. Una directiva clarament insuficient i que, ja el 2008, la Comissió Europea va intentar reemplaçar amb una proposta una mica més ambiciosa: estendre la durada del permís de maternitat a 18 setmanes. El text, però, va quedar bloquejat a la taula dels caps d'estat i de govern dels 28 fins que, el 2015, l'executiu comunitari va decidir retirar-lo i preparar una nova proposta de baixa parental -i no només de maternitat- que fomenti la conciliació de la vida laboral i familiar i, així, la igualtat. I d'això ja fa tres anys i el text encara s'està cuinant.
Hi hauria moltes raons per explicar-los a Merkel, Rajoy i companyia per què amb una baixa de 14 setmanes no n'hi ha prou, però en citaré una: l'Organització Mundial de la Salut recomana lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos perquè el nen tingui "un creixement, desenvolupament i salut òptims". O dit d'una altra manera, els experts recomanen que els nens prenguin el pit durant 24 setmanes i, només després, comencin a menjar sòlids.
I llavors, per què alguns pediatres proposen introduir els sòlids a partir de la setmana 16? Potser per fer-ho coincidir amb la (curta) baixa de maternitat i tenir la feina feta quan tornis al lloc de treball. I dic jo: no seria més humà adaptar la baixa al ritme del nen, i no al revés?
