De petits, molts de nosaltres, vam rebre el missatge erroni de que no estava bé mostrar les nostres emocions segons amb qui, a quin lloc, circumstància o ocasió. A la majoria se’ns ha reprimit i no se'ns ha permès donar veu al nostre món emocional i és així com aquest mal costum el venim arrossegant desde fa diverses generacions enrere i el seguim perpetúan amb els nostres fills. Aquesta és la principal raó per la qual vivim completament aliens i desconnectats de les nostres emocions i hem perdut la capacitat de connectar emocionalment els uns amb els altres.
Per altra banda, també tendim a classificar les emocions i ho fem utilitzant termes incorrectes com: bones o dolentes. Però no hi ha emocions que siguin bones o dolentes, si de cas n’hi ha que són més agradables o desagradables de sentir. La veritable clau, per a mi, és la gestió d’aquest sentir intern i aquest pot ser adaptatiu o desadaptatiu. Però el que vull recalcar és que les emocions bàsicament són una font d’informació molt valuosa que ens ha permès sobreviure fins a l’actualitat.
No té sentit doncs negar o reprimir una part important del nostra ésser, oi? Som éssers emocionals i sensibles a les circumstàncies externes i és important que tant adults, com joves i infants, aprenguem a reconèixer, a donar veu i a validar les nostres emocions.
La meva experiència personal és que de tant negar el meu món emocional he estat anys desconnectat d’ell, sentint vergonya del meu propi sentir, no trobant la manera de donar-hi veu, ni reconeixent si era oportú compartir-lo amb d’altres. M’he desconnectat i m’he amagat de mil i una maneres diferents. I tot això m’ha provocat un gran patiment intern i un gran enuig que he projectat amb les meves parelles, amistats o relacions laborals.
La bona notícia de tot plegat és que, com a pares, tenim l’oportunitat de generar les condicions idònies per facilitar que els nostres fills puguin expressar lliurement el seu estat emocional. Com? És vital que validem i acceptem el seu sentir i, sobretot, que no els jutjem quan ho facin. Fer-ho tindria les seves conseqüències, com per exemple, que perdin la confiança en nosaltres, en el seu entorn i en ells mateixos.
Acompanyar-los amb respecte, interès i amb tot l’amor del món facilitarà i generarà un ambient de confiança i millorarà el vincle entre pares, mares i fills. Escoltar-los activament és la clau que els donarà la confiança per obrir-se i poder compartir amb nosaltres què els preocupa, com s’han sentit durant el dia d’avui o què els preocupa en un futur.
Per últim, és important que explorem i ens fem càrrec d'allò que sentim nosaltres a través d’ells. Estic segur que aquest treball serà de gran valor per a nosaltres mateixos i ens ajudarà a conèixer-nos amb major profunditat.
No patim si fins ara no hem trobat la manera o no ens hem sentit capaços de fer-ho. Lo important és que els nostrse fill sentin que, realment, estem disponibles per escoltar-los i per atendre les seves necessitats emocionals. Fer-ho ens ajudarà a generar un nou vincle i facilitarem un clima de confiança i d’obertura que millorarà la intimitat en ambdós sentits.Aquesta intimitat emocional permetrà que els nostres fills donin veu al seu sentir intern i això els ajudarà a validar el que senten, a comprendre's i a relacionar-se millor amb ells i amb el seu entorn. I tambñe ens ajudarà a comprendrens millor a nosaltres mateixos. Paga la pena intentar-ho, oi?
