PERE VALL

Com es descobreix una nova actriu?

Com aconseguir que unes noies sense experiència davant les càmeres brillin com a actrius? En parlem amb Pilar Palomero i Lucía Alemany, les directores de les pel·lícules ‘Las niñas’ i ‘La innocència’

Pilar Palomero i les nenes de ‘Las niñas’ / JORGE FUEMBUENA Zoom

Las niñas, recentment estrenada als cinemes, i La innocència, que va arribar a les sales a principis d’aquest any, són pel·lícules que ens expliquen el pas de la infantesa a l’adolescència de dues noies, interpretades, respectivament, per Andrea Fandos i Carmen Arrufat. A més, els dos films estan dirigits per dones que han debutat en el llargmetratge: Pilar Palomero i Lucía Alemany. Com s’ho van fer les cineastes per trobar les seves actrius? Quins talents havien de tenir aquestes dues noies, que fins llavors no es dedicaven a la interpretació, per ser aptes per ficar-se a la pell d’uns personatges tan complexos? Palomero (Saragossa, 1980) assegura que el primer que la va fascinar “van ser els ulls de l’Andrea i que s’assemblava molt a la Celia”, el personatge que ella havia escrit. “Tenia la seva mateixa timidesa i dolçor. Durant els càstings, em va fascinar la seva facilitat per emocionar-se”, afegeix. La valenciana Alemany (Traiguera, 1985) també es va trobar amb una noia “sense tècnica interpretativa, però plena de naturalitat”. “La Carmen era la Lis que jo havia imaginat al guió de La innocència (foto inferior). Només vaig haver de retocar una mica el guió. És molt expressiva, i m’havia d’assegurar que, a partir de les preguntes que li feia, era capaç de despullar-se interiorment. I, per exemple, plorar. Físicament, em va recordar l’actriu Adèle Exarchopoulos de la pel·lícula La vida d’Adèle”.

Carmen Arrufat i Lucia Alemany a 'La innocència' Zoom

Carmen Arrufat i Lucia Alemany a 'La innocència' / SOPHIE KOEHLER

“L’Andrea no va llegir el guió abans de rodar, no sabia què li passaria a la Celia amb la seva mare, ni amb les seves amigues d’aquest col·legi de monges de la Saragossa del 1992. El que més li va costar va ser expressar la ràbia. Per la seva pròpia manera de ser i per la seva educació, li era difícil aixecar el to de veu”, recorda Palomero. Per a Lucía Alemany també va ser un repte fer que Carmen Arrufat s’enfadés per culpa del que li passa a la Lis, que vol estudiar circ a Barcelona, per la qual cosa hauria de deixar les seves terres valencianes. A més, s’ha quedat embarassada. Els seus pares, encarnats per Sergi López i Laia Marull, no acaben d’entendre-la i no saben com ajudar-la. Alemany va tenir sort: “La Carmen no pronuncia ni una sola frase que sembli falsa”.

TREBALL EN EQUIP

Pilar Palomero defineix la filmació de Las niñas com “un gran treball en equip”. “És una pel·lícula petita en què era important que hi estiguéssim còmodes, des de les nenes fins a les encarregades del vestuari i del maquillatge. Tots junts construíem aquest projecte i aquests personatges. Una de les ajudes més importants per a l’Andrea va ser Natalia de Molina, la seva mare al film. La Natalia gairebé es va convertir en la seva mare. Van tenir una relació intensa”, explica Palomero. Alemany tampoc es va trobar amb “un rodatge convencional”, i diu que n’eren conscients “des del principi”. Va tenir cura que “per damunt dels assumptes tècnics es visqués la història”. “Afortunadament, en un curtmetratge que havia rodat abans i que es titula 14 anys i un dia ja vaig aprendre a treballar amb adolescents”, diu.

La pròxima pel·lícula de Pilar Palomero es titularà La maternal, i hi tornarà a parlar de mares adolescents, per la qual cosa s’ha “entrevistat amb noies que han parit entre els 15 i els 18 anys”. “Ha sigut una feina de documentació d’allò més útil, perquè és una temàtica delicada”, diu. Lucía Alemany, que s’acaba d’incorporar al rodatge de la segona temporada de la sèrie creada per Leticia Dolera, Vida perfecta, té previst dur a la pantalla un nou film de temàtica fantàstica, “amb actors professionals”. “Dirigir actors novells és interessant, però també et desgasta”.