Criatures  /  Adolescència 27/04/2022

Els reptes virals creixen entre els preadolescents

Per a molts preadolescents, l'obsessió per aconseguir més "M'agrada" està per sobre de les conseqüències de qualsevol acte, fins i tot si són autolesives

5 min
Els reptes virals,  de bromes a perills vitals  Converses compartides d’adolescència  Enganxats a les TIC sense supervisió

La idea de superar un repte, l'expectativa de ser acceptat pels altres o la possibilitat d'emular la valentia d'algú famós, sumat al fet que tot això passi en un entorn públic, constitueixen el caldo de cultiu ideal perquè els més joves es llancin "amb els ulls tancats" als reptes virals que circulen per les xarxes socials, especialment a TikTok i a Instagram.

El fenomen dels reptes cotitza a l'alça. Cada vegada més, els usuaris preadolescents (d'entre 10 i 14 anys) es mouen arrossegats per la "dictadura dels «M'agrada»", que consisteix en fer tot allò que els sembli necessari per guanyar popularitat. Aconseguir un dels 4.200 milions de "M'agrada" que s'estima que es fan diàriament és una tasca a la qual aquesta mena de desafiaments poden ajudar.

"Els reptes són situacions difícils o arriscades que no se sap amb certesa si es podran assolir. En l'àmbit d'internet són especialment canviants i variats, i molta gent els segueix i els fa en molt poc temps, cosa que atreu sobretot els joves, que normalment s'ho prenen com si fos un joc", apunta Irene Montiel, professora dels estudis de dret i ciència política de la UOC i investigadora del grup VICRIM - Sistema de Justícia Penal, que assenyala que "pot ser una manera molt ràpida d'aconseguir «M'agrada» i seguidors".

Segons l'Acadèmia Americana de Pediatria, les xarxes socials premien el comportament escandalós. Com més extravagant sigui, més es pot presumir. L'entorn digital, sens dubte, facilita que el cervell dels adolescents, que encara no és madur, no s'aturi a pensar en les conseqüències de les seves accions. Els adolescents no es prenen el temps necessari per considerar si el detergent per rentar la roba és un verí que els podria cremar la gola en cas d'ingerir-lo ni tampoc si l'ús inapropiat de medicaments com ara la difenhidramina (Benadryl) pot ocasionar problemes greus al cor, convulsions o un coma. Ells se centren en el fet que algú de la seva classe ho va fer i va aconseguir centenars de "M'agrada" i comentaris en una plataforma digital determinada.

Segons un estudi finançat per la xarxa social TikTok, un 21% dels joves d'entre 13 i 19 anys han participat en reptes en línia (el 14% dels enquestats tenien entre 13 i 15 anys i el 9% corresponien a joves d'entre 18 i 19 anys) i un 2% afirmen haver fet reptes que ells mateixos consideren perillosos (Praesidio Safeguarding, 2021).

En el cas d'Espanya, segons un estudi recent de la Universitat Internacional de la Rioja (Viral internet challenges scale in preadolescents: An exploratory study) que busca saber el tipus de reptes, el grau de satisfacció i les motivacions socials que tenen els adolescents per fer reptes virals a internet, un 80% han dut a terme reptes virals de tipus social (que no comporten cap perill per als participants i tenen un component social o familiar), un 20% han fet reptes solidaris (per una causa social o d'ajuda) i un 8% han completat reptes perillosos (que posen en risc la vida o la integritat física o psicològica de les persones). A més, el 15,3% dels adolescents fan reptes socials inofensius i alhora reptes virals perillosos.

No tots els adolescents se sumen als reptes 

Segons l'Acadèmia Americana de Pediatria, la part del cervell encarregada del pensament racional, l'escorça prefrontal, no es desenvolupa totalment fins als 25 anys, més o menys. Per aquest motiu, els adolescents són naturalment més impulsius i tendeixen a actuar abans de pensar en les conseqüències.

En aquesta mateixa línia s'expressa Montiel, que considera que els preadolescents i els adolescents "presenten, naturalment, dificultats per controlar els seus impulsos i busquen constantment la satisfacció immediata, el plaer, l'aprovació social dels seus iguals i sentir-se part del grup". "A més a més, contínuament posen a prova els límits, els seus i els dels que els envolten, com a part del procés de construir la seva identitat i descobrir el seu potencial. A això s'hi suma el fet que són els usuaris per excel·lència de xarxes socials com ara TikTok o Instagram, on els vídeos de reptes es difonen molt de pressa entre milers de persones, algunes de les quals famoses".

Ara bé, no tots els adolescents se senten atrets per aquests desafiaments digitals. Segons l'experta, "els joves més predisposats a participar en els reptes virals són els que tenen més necessitat de ser acceptats, valorats o reconeguts per part dels seus iguals, però cada repte té el seu target particular". I continua: "Per exemple, en el repte de la balena blava els joves tenien de mitjana entre 11 i 15 anys i el contingut del repte era clarament autolesiu, per la qual cosa estava orientat a nens i nenes en situació de vulnerabilitat emocional. A més, en general, els infants que presenten vulnerabilitat social o que estan en risc d'exclusió social solen buscar més l'aprovació i l'acceptació dels altres, i això pot fer que s'impliquin en reptes més arriscats. També sabem que, en general, els reptes produeixen més satisfacció als més joves i que els nois fan més reptes perillosos que les noies, és a dir, que hi són més propensos".

Les xarxes socials són un lloc segur per als joves?

No s'ha de perdre de vista que parlem de menors i, per tant, la supervisió de com fan servir les xarxes socials els preadolescents, incloent-hi els reptes, és responsabilitat dels progenitors. El problema principal és, segons Montiel, "la manca de coneixement per part dels pares i les mares de l'existència d'aquests reptes, de les conseqüències reals o potencials que tenen i, en general, dels riscos que poden implicar les xarxes socials per als joves. Tampoc no hi ajuda el fet que el suïcidi o el comportament autolesiu que promouen alguns reptes continuïn sent tabú i que les famílies prefereixin no parlar-ne per evitar l'efecte crida, quan el diàleg i la confiança són sempre millors aliats que el silenci".

Malgrat les dades preocupants que aporten els nombrosos estudis que s'han dut a terme sobre aquest tema, "moltes famílies continuen sense adonar-se que els menors de 16 o fins i tot de 18 anys no haurien de tenir perfils a les xarxes socials, i els progenitors permeten que els tinguin, en el pitjor dels casos, a més, sense cap supervisió", es lamenta l'experta, que assenyala que un gran nombre de recerques conclouen que l'ús de les xarxes socials pot produir una deterioració i un perjudici seriosos per a la salut mental (ansietat, depressió, falta de son, ciberassetjament, hipersexualització, etc.) en una etapa clau del desenvolupament humà. "L'adolescència és un moment de reorganització total del cervell i cal tenir un entorn protector i saludable perquè els joves puguin desenvolupar tot el seu potencial. Amb les xarxes socials com a vehicle fonamental de la seva socialització, aquest potencial està en risc", conclou la professora.

En el cas concret d'Espanya, i en relació amb els models de criança, un estudi elaborat per Qustodio, en col·laboració amb Ipsos, Familias hiperconectadas: el nuevo panorama de aprendices y nativos digitales, indica que els pares i les mares espanyols són menys estrictes que els britànics i els nord-americans. El 36% de les famílies a Espanya es consideren estrictes, en comparació amb el 47% dels Estats Units i del Regne Unit. D'altra banda, el 64% dels progenitors espanyols pensen que són flexibles i destaquen la importància que els fills siguin autònoms.

"M'agrada" a canvi de frustració i ansietat

Participar en aquests desafiaments no surt gratis. De fet, la factura que han de pagar aquests joves no és fútil. Des de les conseqüències derivades pel repte mateix, com ara les autolesions que s'infringeixen amb el repte de la balena blava, que podien arribar fins al suïcidi, fins a la mort pel repte del Benadryl. D'altra banda, tal com assenyala la docent, inevitablement es produeixen conseqüències derivades de la difusió de les imatges amb la intenció d'humiliar o burlar-se del protagonista o la víctima, atès que "aquestes imatges perduren al llarg del temps i és difícil eliminar-les, així que, si produeixen malestar o vergonya, poden provocar problemes d'autoestima, ansietat o depressió". No hem d'oblidar que, si quan la víctima es fa gran aquestes imatges deixen d'encaixar amb el perfil digital que vol donar la persona (com ara en l'àmbit professional), "la pèrdua de control sobre les imatges pot ocasionar una gran frustració i ansietat, a més de la pèrdua d'oportunitats laborals, per exemple", adverteix.

stats