TRINITAT GILBERT

La literatura juvenil ha de ser incòmoda?

Si la lectura ajuda a construir la personalitat, què han de llegir els adolescents? El que queda clar és que el que els agrada sovint incomoda els pares

Care Santos, reconeguda autora de novel·la juvenil / CRISTINA CALDERER Zoom

Un llibre de literatura juvenil ha de tenir uns requisits perquè atrapi un adolescent. Per començar, “ha de mostrar la veritat encara que sigui crua”, sosté l’escriptora Care Santos, protagonista de la fotografia del reportatge. Així que “ha d’ajudar-los a descobrir les misèries del món adult al qual comencen a pertànyer” i, sobretot, “no s’hi han de sentir tractats com nens petits, ni com brètols”, afegeix l’autora, coneguda per la seva passió pel gènere però també per haver signat fites de la literatura per a adults com 'Desig de xocolata' o 'Mitja vida'.

Per això, l’escriptora va dedicar la trilogia 'Mentida', 'Veritat' i 'Por' a la delinqüència juvenil, o '50 coses sobre mi' a l’alcoholisme juvenil. “Penso que calen més llibres que parlin d’aquests i d’altres temes, com la pornografia, les apostes per internet, les conseqüències del món virtual, l’assetjament, la islamofòbia, el terrorisme, el masclisme, i dic alguns temes de què m’agradaria llegir i potser escriure”, continua explicant l’escriptora nascuda a Mataró.

Per la seva banda, l’autor de la trilogia 'La llum d’Artús' (Barcanova), Raimon Portell, opina que “tots els temes poden ser incòmodes, tot depèn de com es tractin”. “El repte al qual s’enfronten els personatges és el que resultarà més o menys incòmode, segons el pensament imperant en l’entorn del lector”, afegeix Portell. És així perquè, per exemple, “l’homosexualitat no només era incòmoda sinó també inconcebible en un entorn com el del futbol professional”. Per contra, “novel·les que estaven considerades canòniques fa unes dècades ara són titllades de racistes o masclistes”.

Els escriptors Care Santos i Raimon Portell coincideixen que la narració necessita el conflicte, de la mateixa manera que ha d’emocionar

Dit això, els escriptors Care Santos i Raimon Portell coincideixen que la narració necessita el conflicte, de la mateixa manera que ha d’emocionar i ha de ser honesta amb el que explica. “A la trilogia 'La llum d’Artús' hi tracto temes com el racisme, els refugiats, la prepotència dels poderosos, les conseqüències de les guerres o les múltiples cares de la veritat”, diu Portell. Ell reconeix que escriure per als adolescents suposa un avantatge i alhora una responsabilitat. Per una banda, “amb el llibre, els joves sovint s’enfrontaran per primera vegada a moltes de les situacions que hi expliquem”, però, per l’altra, “en una etapa en què tot està per decidir, un llibre també pot empènyer cap a una determinada concepció del món”.

LA LITERATURA COM A MIRALL

De fet, és així “perquè llegim per emmirallar-nos en allò que llegim, per reconèixer-nos, és a dir, per prendre-hi partit”, diu Care Santos. Per això podem dir que, en ficció, “el secret és sempre la identificació”. Un bon protagonista de novel·la juvenil “té més feina que un d’una novel·la d’adults, perquè ha d’aconseguir que s’identifiquin amb ell uns lectors que tenen menys experiència de la vida”, diu Santos. Dit amb altres paraules, “pots muntar-t’ho com vulguis, però has de fer que el teu personatge principal, almenys, estigui a prop de la manera de viure i sentir del lector”, comenta l’escriptora. “Una de les maneres més fàcils i directes d’aconseguir-ho és fer que tingui la seva edat, però no és l’única”, afegeix. En canvi, Portell és del parer que un bon protagonista no té una fórmula. “Ha de ser complex, amb matisos i contradiccions; ha d’ensopegar i aixecar-se, i tenir una visió del món sempre en construcció, que mai arribi a respostes absolutes, sinó que es va ajustant a mesura que creix”.

"Llegim per emmirallar-nos en allò que llegim, per reconèixer-nos, és a dir, per prendre-hi partit"

Care Santos - Escriptora

I pensant en protagonistes i els seus perfils, Santos revela que a casa, amb tres fills adolescents, hi té “una fàbrica d’idees”. D’aquí que en el llibre '50 coses sobre mi' hi tingués influència el seu fill gran, l’Adrià. “Però també he de dir que m’inspiro en les preguntes que em fan els joves quan vaig a les escoles i als instituts”, diu l’autora. Santos afegeix, rient, que no sap si viurà prou temps per escriure tot allò que se li acut diàriament de sentir els seus fills i de conèixer les seves històries i entorns. “Però, al marge d’això, sempre he tingut molt bona relació amb els lectors adolescents i les meves novel·les s’han inspirat sovint en històries que m’han explicat”. I és així perquè sosté que “l’adolescència és una etapa de la vida que mereix ser explicada”.

L’adolescència és una etapa de la vida que mereix ser explicada

Per a Portell, les seves dues filles també són un suport a l’hora de preguntar-los dubtes o de llegir-los les primeres pàgines d’un llibre. “Els vaig demanar quin nom posarien a un dels protagonistes de la trilogia i la filla petita en va fer la proposta”. Ara bé, “la història porta a situacions que no m’esperava i que cal resoldre interiorment, de manera que l’exterior pot influir en què poses al llibre, però el mateix llibre és el que et diu si pot digerir-ho o si ho has de rebutjar”.

Tant Care Santos com Raimon Portell recorden amb claredat els llibres que havien llegit d’adolescents. “Vaig passar èpoques de tot”, diu Santos. “Em vaig llegir tots els llibres de Mercè Rodoreda durant una grip llarga quan tenia 13 anys, i em va trasbalsar molt. Després em vaig enamorar del Romanticisme i dels seus personatges, sobretot dels poetes anglesos”, diu. Va continuar amb la literatura victoriana i la de fantasmes, i després amb els russos del segle XIX. “No he sigut gaire endreçada, però recordo que era molt feliç llegint de tot i per pura passió”. Portell, per la seva banda, recorda les grans col·leccions de novel·les d’aventures i còmics. I també les novel·les per a adults que tenia a l’abast. “Tant podia llegir 'Tintín' com 'Madame Bovary'", conclou.