OLGA VALLEJO

La importància de la conscienciació ambiental

La sensibilitat ambiental dels joves és un motor de canvi que acosta les famílies a un model de consum responsable. Per això és tan important incidir en aquest col·lectiu

La sensibilitat ambiental dels joves pot ser un motor de canvi / ASSOCIACIÓ ESPIGOLADORS Zoom

Un terç dels aliments produïts per al consum humà acaben a les escombraries. Aquests aliments serien suficients per alimentar tota la població que passa fam al món. Marta Beltran, coordinadora de campanyes de Rezero, afirma que el malbaratament alimentari genera greus conseqüències ambientals, econòmiques i socials. D’entrada tothom diria que és un tema important, però el percentatge de la població que ho té interioritzat és baix. El biòleg Joan Manel Riera Vidal, educador ambiental, membre de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) i director de l’Escola de Natura del Corredor, assegura que malgrat que tenim uns reptes ambientals importants, els diners que s’hi dediquen i la clarividència política global són insuficients. “Per això l’educació és molt important. La formació que es pot rebre a l’escola, a l’esplai o a les entitats és un bon canal per a la conscienciació ambiental, però el que més educa és l’entorn familiar. Els nois i noies aprenen sobretot dels hàbits i rutines que veuen al seu context habitual”, argumenta.

La formació que es pot rebre a l’escola, a l’esplai o a les entitats és un bon canal per a la conscienciació ambiental

Tant la SCEA com les entitats que són sòcies de l’associació organitzen formació en competències ambientals adreçada a tot tipus de perfils i edats. Per a Riera, un element clau és la participació i la implicació dels joves en els seus problemes. “La formació als instituts funciona quan els capacitem perquè solucionin els problemes a partir de la pròpia gestió. Si es tracta de malbaratament alimentari, treballen directament amb els alumnes i el menjador, per reduir la quantitat de menjar que es llença”, explica.

SEGONES OPORTUNITATS

L’associació Espigoladors lluita contra el malbaratament alimentari alhora que empodera persones en risc d’exclusió social d’una manera transformadora, participativa, inclusiva i sostenible. “Donem una segona oportunitat a fruites i verdures lletges, i a persones boniques”, diu Núria Casas, mestra i tècnica de projectes d’Espigoladors. Ho aconsegueixen aprofitant les fruites i verdures que per algun motiu s’han descartat del circuit comercial.

Organitzen 'espigolades': recullen directament del camp els aliments amb voluntaris, canalitzen el 90% dels productes cap a entitats socials i el 10% els porten cap a l’obrador per transformar-los en conserves que comercialitzen amb la marca Es Im-perfect. També fan tallers a les escoles, sobretot a la franja dels 12 als 17 anys: “Treballen per reduir el malbaratament alimentari. Cal la implicació de tota la societat i res millor que començar pels joves. Tot i no ser-ne conscients i que potser no s’han parat a pensar-hi, són sensibles al problema i tenen opinió”.

En lloc de repetir als fills que el menjar no es llença, es tracta que els joves hi reflexionin, que arribin a la conclusió que no s’ha de malbaratar i que des del convenciment siguin ells els que ho argumentin a la família. “Als tallers, a partir de jocs de rol i sense explicar de quin tema parlarem, ells mateixos s’acaben adonant del menjar que es llença, dels motius i de quines conseqüències té en l’àmbit social, ambiental i econòmic. De forma natural proposen solucions”. També fan tallers de cuina d’aprofitament, en què de forma pràctica treballen sobre una alimentació saludable, el valor dels productes, productes de temporada, recursos energètics… Tots coincideixen que són temes propers, tots mengem i tots hem llençat alguna vegada un tros d’entrepà. “Els tallers es basen en el diàleg. Es generen debats interessants en què es posicionen clarament contra el malbaratament alimentari i tenen ganes d’aportar solucions per fer les coses de manera diferent”, conclou Núria Casas.

EINES PER MILLORAR

L’educació en sostenibilitat no s’ha de basar en la por; el fatalisme desperta però no fa funcionar la gent. S’ha de treballar de manera positiva, ja que es reacciona quan s’hi pot fer alguna cosa. “Per això hem de traspassar eines a la canalla perquè puguin millorar la situació actual”, proposa l’educador ambiental Joan Manel Riera. Actualment, la meitat dels instituts de Catalunya (d’aquí dos anys serà obligatori per a tots) dediquen 20 hores del curs, a 3r o 4t d’ESO, a fer serveis comunitaris. “És un sistema d’aprenentatge i servei en què mentre fas aprens i aprens fent. Poden ser tasques socials, tant d’assistència com al Banc d’Aliments, o d’implicació en la millora ambiental”, diu Riera. Núria Casas apunta que els joves estan oberts a noves propostes i tenen inquietuds sobre l’impacte de les nostres accions: “La seva sensibilitat és un motor de canvi. Hi ha famílies que no es plantejaven si havien de reduir o reciclar, però a través dels fills comença a haver-hi canvis”. Tot i així, Riera considera que no hem de pensar que els joves ens han de salvar, sinó que cal una acció social global.

Es tracta que els joves arribin a la conclusió que no s’ha de malbaratar i que des del convenciment ho argumentin a la família

A l’Institut Joan Ramon Benaprès, de Sitges, estan acabant de programar els tallers per a aquest curs. Les activitats que ja tenen confirmades són sobre escassetat i malbaratament de recursos, eficiència energètica, canvi climàtic, embolcalls reutilitzables, energia solar, aigua i residus municipals i malbaratament alimentari. Andreu Bosch, professor de l’institut i coordinador d’Escola Verda, assegura que cada vegada els joves adquireixen més consciència ambiental: “Va arrelant. Com més temps passa més alumnes són conscients que som Escola Verda i assumeixen una nova actitud”.

Per la seva banda, a Rezero aposten per una societat en què el que es produeixi sigui de qualitat, durador, reutilitzable i reparable, i que, al final d’una llarga vida, pugui tornar a tancar el cicle, sense acabar en un abocador o una incineradora, com passa actualment. “En el nostre dia a dia tenim diverses opcions que ens ajuden a acostar-nos a aquesta filosofia -proposa Marta Beltran, de Rezero-: gots reutilitzables, portaentrepans, carmanyoles per anar a comprar, bolquers reutilitzables o copes menstruals són alguns exemples d’alternatives al model de producció i consum actual”.

A Rezero aposten per una societat en què el que es produeixi sigui de qualitat, durador, reutilitzable i reparable

Des de l’organització han dut a terme campanyes - 'Catalunya lliure de bosses', 'Remenja’m' o Pont Alimentari'- per promoure un canvi de cultura i abandonar l’usar i llençar. Beltran considera que ara hi ha més sensibilitat ambiental que fa uns anys: “Una part important de la població es qüestiona els seus hàbits i les opcions que té al mercat”. Només tenim un planeta i hem de ser imaginatius per generar solucions que ens permetin cuidar-lo.