Als pares ni els abraço ni els explico res

Els infants, com més petits més parlen dels seus sentiments amb la família i millor s’expressen amb petons, abraçades i amb la frase “T’estimo”. Si són noies, hi tenen una comunicació encara més fluida i bona. Ara bé, a mesura que es fan grans l’expressió d’efecte disminueix. Dit amb altres paraules: entre els 13 i els 18 anys als adolescents els costa més expressar-se físicament i verbalment en forma d’abraçades i de frases com “T’estimo”. Un cas singular és els dels joves que encara no s’identifiquen amb els rols de gènere, masculí i femení, en què l’estudi ha detectat més malestar emocional, desorientació i patiment.

L’estudi Benestar i salut emocional dels adolescents (B-SEA), impulsat per l’Institut de Recerca en Ecologia Emocional de la Fundació Ecologia Emocional, a principis del 2019 va entrevistar 2.450 joves d’entre 11 i 18 anys de 14 centres públics i privats de la província de Barcelona. “Les emocions positives, com l’alegria, la il·lusió i l’agraïment, també es redueixen a mesura que avança l’edat, mentre que s’incrementa el sentiment de soledat i el de tristesa”, afirma la psicòloga Mercè Conangla, impulsora de la recerca juntament amb el psicòleg Jaume Soler. Tant és així que els joves de 17-18 anys són els que han expressat més en l’estudi que senten soledat i tristesa.

I si els sentiments positius minven, els negatius (la ira, la por i la vergonya) els són difícils de gestionar gairebé a totes les edats. “El grup de 15-16 anys és el que expressa més dificultat per controlar-los”, diu Conangla, que matisa que la ira es pot desencadenar quan “veuen obstacles per aconseguir el que desitgen, perquè no han construït un bon autocontrol que els permeti donar respostes més reflexives i madures”.

¿Com aconseguir que confiïn els sentiments a la família?

Els psicòlegs Mercè Conangla i Jaume Soler sostenen que la “prevenció emocional” és la fórmula perquè els joves s’expressin emocionalment amb la família. “Prevenció emocional vol dir generar espais protegits dins del grup familiar que permetin que la comunicació i l’expressió emocional flueixin”, diu Conangla. A la pràctica, això vol dir que en la dinàmica de casa hi ha d’haver permís per expressar, sempre des del respecte, “emocions que generen patiment o desequilibri”. De fet, “ens agradi o no, els nostres joves, com de fet ens passa a nosaltres mateixos, senten enveja, gelosia, s’enfaden, senten por, ràbia, frustració”, alerta la psicòloga.

En un altre ordre de temes, es podria afirmar que els joves actuals volen canviar el món. O, si més no, “tenen un elevat grau de consciència sobre el medi ambient, sobre l’acceptació de la diversitat i també sobre els drets humans”, indica Mercè Conangla, directora de la Fundació Ecologia Emocional. “És un motiu d’esperança, perquè són sensibles a la vida en totes les seves formes i, alhora, rebutgen qualsevol tipus de violència”, afegeix Conangla, que matisa que el grup d’entre 11 i 12 anys “són els que tenen més sentiments positius sobre la vida, el planeta i l’ecologia, perquè afirmen que el món els agrada”.

COM VIUEN L’AMISTAT

Sobre la interacció amb els amics, l’estudi també ha revelat que les noies són més organitzades, mostren més interès a l’escola, se senten acceptades en el grup i “han participat menys per activa o per passiva en l’assetjament escolar”, diu Conangla. No és així en el grup que es defineix pel que fa a gènere com a “altres” (és a dir, els que no es classifiquen com a noi ni com a noia), que confessen que han patit més situacions d’assetjament i, alhora, són menys organitzats, tenen menys interès per aprendre i senten que no són acceptats.

Seguint aquest fil, la psicòloga sosté que “per sentir-se acceptat en un grup, primer cal saber-se acceptar un mateix”. És un peix que es mossega la cua, així que “tot el que puguem fer les famílies perquè els joves es coneguin, es valorin i s’acceptin, repercutirà en una millor integració en el grup”. I sobre l’assetjament, “la millor prevenció és donar-los estima i respectar-los perquè es puguin respectar”, diu Mercè Conangla. “També cal entrenar l’esperit crític i la capacitat de dissentir i mantenir els seus posicionaments des de la cultura de la pau i sense recórrer a la violència”, subratlla.

Per la seva banda, el psiquiatre Ramon Riera, autor del llibre L’herència emocional (La Campana), sosté que un infant no pot expressar-se emocionalment “si un adult no hi empatitza”. Dit amb altres paraules, “educar emocionalment significa ajudar a connectar amb els propis sentiments”.

Riera continua explicant que “els adolescents desconnectats de les seves emocions (més motivats per desfogar-se que per sentir) van ser infants que no van tenir uns pares interessats en el que les criatures sentien”. Així doncs, alerta, “el jove necessita haver adquirit durant la infància la seguretat que els pares estan més interessats en el que realment sent que no en el que suposadament hauria de sentir”, diu el psiquiatre Ramon Riera.

LES EMOCIONS IMPORTEN

Malgrat tot això, el psiquiatre assenyala que “no havíem estat mai tan connectats amb les emocions de nens i joves com ara”. De fet, Riera, que justament ha escrit sobre això en el llibre publicat per La Campana, indica que “fins a finals del segle passat una entrevista com aquesta, centrada en l’educació emocional, hauria sigut impossible”.

Seguint el fil de la infància, Riera explica que “és el període en què els humans construïm la convicció emocional que la vida val la pena de ser viscuda”. I aquest sentiment es construeix “a partir de l’herència emocional que pares i entorn social ens transmeten”. I com es transmet? “Per contagi emocional”, subratlla Ramon Riera. D’aquí ve el famós proverbi africà que indica que “es necessita tota una tribu per educar un infant” i que significa que “necessitem tota la gent del nostre entorn perquè se’ns encomanin, de la manera més ferma possible, les seves ganes de viure i els valors que les sostenen”, diu el psiquiatre.

Per acabar, Riera opina que “actualment els valors han canviat a una velocitat vertiginosa, però no hem de perdre de vista que els infants i els joves reben una “herència emocional” que els fa estar més connectats a les seves emocions”. Per consegüent, “es convertiran en uns adults del demà que podran ser més solidaris amb les emocions i la vulnerabilitat dels altres”, conclou.

¿Elles diuen “T’estimo” a la família i ells no? El cas de dos germans

El Yakob Lorés (18 anys) sosté que ell diu tantes vegades “T’estimo” a la seva mare, la Marta, com la seva germana, la Tizita. Ho explica després que la periodista que escriu li hagi revelat els resultats de l’estudi del benestar i salut emocional dels joves. “Doncs jo tinc molta facilitat per expressar-li el que sento per ella, i que és estima i tendresa, perquè sempre s’ha preocupat per nosaltres”, diu el Yakob. Així doncs, si hagués de quantificar els cops a la setmana que li diu “T’estimo” a la mare, diria que uns 10. Us sorprèn? Per la seva banda, la germana, la Tizita, també assegura que sovint li diu a la seva mare que l’estima, potser cada dia. I afirma que l’hi expressa tan bé com sap (i sense entrar en comparacions amb el germà).