PERE VALL

Capacitats per fer-ho... tot!

Els nois i noies amb discapacitat intel·lectual de l’Esplai Àuria d’Igualada juguen i viuen sense límits i sense fronteres

Els joves de l'Esplai Àuria durant una sessió d'entrenament / CRISTINA CALDERER Zoom

Igualada. Dimecres, dos quarts de sis de la tarda. Plovisqueja. Malgrat tot, els nois i noies de l’Esplai Àuria no poden faltar al seu entrenament setmanal al camp del Club de Futbol Igualada. Avui serà una sessió més curta, sí, però es farà. Si no, l’Ángel protestaria. Belluguet i amb fusta de líder, està tan motivat com els seus companys. L’Ángel té 15 anys, porta una tallada de cabells que mola moltíssim i diu que “l’important no és fer més o menys gols; el que és bonic és jugar tots junts”. També reconeix que, sovint, acaba esgotat després de tots els exercicis que proposa el seu entrenador, Francesc Martínez, que és el psicòleg del Club de Futbol Igualada, una entitat que té 36 equips de futbol base i que, des d’aquesta temporada, també acull l’activitat de l’Esplai Àuria. Isaura Sánchez ens explica que l’esplai “es va crear el 1991 per poder oferir oci i lleure als infants i adolescents de la comarca amb discapacitat intel·lectual”. “Una part de les nostres activitats es realitzen a l’Escola Àuria, però són serveis diferents i no en depenem”.

Tornem al terreny de joc i als seus cracs amb la pilota. El Sergi, de 19 anys, voldria ser “àrbitre, per poder ensenyar moltes targetes vermelles”. No li agraden els escalfaments previs i, uns altres dies de la setmana, fa classes de zumba i de hip-hop. El Manu té 15 anys i és un fan de Leo Messi i de Luis Suárez. “Són els millors”, diu, i reconeix: “De moment faig pocs gols. Ja en faré més”. El Miquel, de 16 anys, no té cap mania en reconèixer que és “un dels millors de l’equip”. I sí, veu del tot positius els escalfaments: “Si no, em podria lesionar”. Al Kevin, que té un any menys que el Miquel, no li fa gaire gràcia “jugar de defensa, ni fer de porter, malgrat que alguns cops toca”. El Kevin no pot perdre de vista ni la pilota... ni les ulleres: “De vegades em cauen. He de vigilar”.

“L’important no és fer més o menys gols; el que és bonic és jugar tots junts”

Ángel - 15 anys

El Raül abandona una estona l’entrenament per regalar-nos els seus inspirats pensaments. Sembla un filòsof. Té 17 anys i no està a favor dels “individualismes”: “Crec que tots hem de cooperar per fer un bon partit. No sempre s’aconsegueix, però s’ha d’intentar”. ¿I es considera un bon jugador? “No ho faig malament, però estic segur que, al final de la temporada, en sabré més. Per cert, ¿ja has posat bé el meu nom al teu article del Criatures? És Raül amb dos punts sobre la lletra u ”, m’avisa el Raül, que té la mateixa edat de l’Omar, un gran admirador de Messi i de Víctor Valdés. A l’Omar no li importa quina posició li toca al camp. Totes li semblen bé. El Juanma, de 17, en canvi prefereix la porteria: “És el que més m’atrau. M’agrada tocar la pilota amb les mans”. Un dels seus ídols? Iker Casillas, sens dubte. Amb 18 anys, el Carlos s’ho passa d’allò més bé al centre, “passant la pilota dels defenses als davanters i fent avançar el joc”. Destaca el bon rotllo que es genera durant els entrenaments, un punt amb què coincideix amb la Doae, l’única noia del grup. Té 15 anys, és una veritable fanàtica de Cristiano Ronaldo i afirma: “Es tracta de passar-s’ho bé, i, si marco algun gol, doncs molt millor”.

Després d’enviar-los al vestidor, Martínez ens destaca la importància que els seus jugadors s’entrenin, un cop al mes, amb un equip aleví o infantil de l’Igualada, tots barrejats, i que participin en trobades de futbol inclusiu, on també es barregen els futbolistes. “Tots aprenen de tots. Per al Club de Futbol Igualada l’equip de l’Esplai Àuria és un equip més, i es regeix pels nostres mateixos valors, que inclouen la disciplina, l’educació a dins i fora del camp i el respecte pels altres”.