Criatures 02/09/2021

Com escriuen els joves a les xarxes?

La immediatesa és l’objectiu principal a l’hora de comunicar-se

3 min
Als joves, els importa més el que diuen que com ho escriuen.

Diversos estudis evidencien que la immediatesa és un factor que preval en la comunicació digital: l’objectiu és enviar el missatge com més de pressa millor perquè l’altre sàpiga què vols. Importa més el que es diu que com s'escriu. Els adolescents d’entre 10 i 19 anys són capaços d’escriure aproximadament 10 paraules més per minut que una persona de 40. Aquest interès perquè el missatge arribi ràpid fa que 9 de cada 10 joves no parin atenció a l’escriptura quan interactuen a les xarxes socials, i el 20% dels estudiants de l’ESO afirmen escriure tal com parlen. Per això són habituals les errades ortogràfiques, la falta d’accents i signes de puntuació, i la introducció de forma massiva d’algunes abreviatures procedents de l’anglès.

Fent els ulls grossos

Malgrat les dades, si preguntes directament als menors diuen que intenten escriure sense faltes. Tant en Biel (15) com en Bru (14) escriuen de pressa amb els polzes de les dues mans: “A vegades rellegeixo el missatge. Si és una falta molt grossa intento corregir-la, però si porto tres o quatre paraules més escrites, la deixo anar, no passa res”, reconeix en Biel. En Bru afegeix que procura escriure amb poques faltes, però que si va just de temps, s'estalvia accents: “Quan em fa mandra escriure, és massa llarg o em sembla que és difícil d’explicar, faig àudios”. Els dos tenen un canal de Twitch conjunt on fan retransmissions del Barça de futbol masculí i algunes del Girona. Tot i tenir seguidors de totes les edats, els resulta fàcil saber quan un adult escriu al xat del seu Twitch, “perquè intenten no fer faltes, es nota molta la diferència amb els més joves”. Cadascun d’ells també té Instagram, on publiquen poques imatges i gairebé mai escriuen re; TikTok, on només consumeixen vídeos, i en Biel té Twitter per informar-se i seguir a qui li interessa, tot i que no hi escriu mai. Llavors, ¿a quines plataformes escriuen? Discord, a través de l’ordinador, i WhatsApp, amb el mòbil. Es comuniquen de forma diferent quan escriuen als pares o als amics. “El to és diferent i em fixo menys en les faltes quan em comunico amb els amics”, diu en Bru.

“Estan molt bé aquests usos diferenciats, evidencien que hem evolucionat com a societat, sosté que els menors distingeixen els espais que comparteixen a la xarxa amb la família –WhatsApp–, amics –WhatsApp, Instagram i TikTok amb comptes privats– i coneguts –Twitch, Discord–, la forma i la informació que els fan arribar a cadascun d’ells”, comenta Marga Cabrera, doctora en comunicació audiovisual i directora de l’àrea de comunicació de la Universitat Politècnica de València. Als menors, les comes i els punts els resulten bastant prescindibles i són habituals les abreviatures de paraules i expressions com que (k), després (dprs), perquè (pk), de puta mare (DPM), Instagram (IG), Twitter (TW) i videojocs (VJ). 

L’objectiu és enviar el missatge el més ràpid possible perquè l’altre sàpiga què vols.

La doctora Cabrera assegura que els més joves són els primers que adapten nous codis, mentre que els adults els van al darrere, adaptant-se i incorporant-los: “Cada generació té els seus propis codis i la forma en què es comuniquen canvia. Tot i que ara s’escriu més que mai i amb poques faltes d’ortografia perquè tenim corrector, creix la tendència d’enviar àudios i escriure menys”. Amb els gifs i els mems els joves traslladen emocions i sentiments, troben respostes a través d’imatges, i si es mouen encara millor, segons Cabrera.

Maria José Masanet, professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i membre del projecte de recerca Transalfabetismes. Competències transmèdia i estratègies informals d’aprenentatge dels adolescents, confirma que quan una xarxa social o plataforma arriba a fer-se popular, ja fa un parell d’anys que els adolescents la utilitzen. “És curiós, perquè en alguns casos l’escola criminalitza els videojocs i les xarxes socials, però els nois aprenen igualment, desenvolupen competències de producció de continguts, de gestió social o management individual, i tendeixen a aprendre fent (learning by doing) i entre iguals”, conclou la professora Masanet. 

Adults empoderats

Josep Gaspar, cofundador de Qustodio (www.qustodio.com), la plataforma líder en seguretat en línia i benestar digital per a famílies, explica que els nous instruments digitals han evolucionat fins a convertir-se en una eina per educar i empoderar els pares: “La idea és complementar la seva intuïció amb informació que els ajudi a saber quines són les últimes tendències digitals. Gràcies a aquests coneixements poden establir converses amb els fills sobre la vida digital, perquè puguin educar-los i acompanyar-los. Les necessitats canvien en funció de l’edat de les criatures: pot resultar útil des que tenen els primers contactes amb la tauleta –3 o 4 anys– allargar-se fins a entrar a l’edat adulta”, comenta Gaspar. 

Malgrat que no es pot generalitzar, hi ha un volum important d’adolescents que a l’hora de comunicar-se utilitzen abreviatures per agilitzar la conversa però també perquè no sigui tan evident de què estan parlant, sobretot quan tenen contingut sexual o relacionat amb les drogues i que sovint els pares desconeixen. Algunes d’aquestes abreviatures són: 

420: Marihuana.

CID: Àcids i drogues.

THOT, HOE, BOSH SBW, SLUB: Puta. Dirigits gairebé sempre a les nenes. 

GNOC: Despulla’t davant la càmera. 

GYPO : Treu-te els pantalons. 

SUGARPIC: Petició d’una foto suggerent. 

53X o CU46: Ens veiem per tenir sexe. 

stats