Enganxar els joves al teatre

“El públic jove és un repte per al teatre”, afirma Mercè Sardà. L’any 1994, per celebrar el desè aniversari del grup teatral que dirigia a l’Institut Martí i Franquès de Tarragona, va posar en contacte tots els grups de teatre jove que hi havia a la ciutat i va impulsar la Mostra de Teatre Jove, que enguany celebra 25 anys. Comenta el bon estat de salut del teatre fet per joves a la ciutat, on cada any es presenten a la Mostra al voltant d’una dotzena de grups que tenen l’oportunitat de representar les seves propostes en un espai professional. “La majoria del públic és jove, tot i que també hi ve gent gran. Això és interessant pel fet que vulguin saber què fan els joves, fins i tot si no hi actuen els fills o nets”.

“No hi ha ningú que connecti millor amb els joves que altres joves”, assenyala Francesc Guirro, actual coordinador de la Mostra. Més del 50% de les companyies que hi participen fan creació pròpia i la temàtica gira al voltant de l’actualitat. És el cas de la companyia La Faixsula. “Sempre hem fet producció pròpia i intentem tractar temes d’interès amb els quals s’hi pugui sentir reflectit el públic que vingui a veure’l, ja sigui gent jove o gent gran”, explica Mireia González, membre de la companyia.

“Som en el moment de les companyies emergents i pots veure representacions en qualsevol espai. Per aplegar públic jove, però, potser s’hauria d’incidir més en l’aspecte que és una cosa lligada a l’educació. No hi ha una cultura de l’art a les escoles”, afirma Climent Ribera, de la companyia jove Qüestió de 4, que enguany celebra el desè aniversari. I és que despertar l’interès dels adolescents per aquest món és un repte que cal culminar. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, el 75% dels joves d’entre 14 i 24 anys no van anar al teatre durant el 2017. La meitat esgrimeix que no hi assisteix per falta d’interès. “És complex, però la clau està en escoltar-los. L’adolescència és aquella edat en què només vols estar amb els de la teva edat, no vas amb nens però els adults et diuen què has de fer. És un moment de rebel·lia. Un altre aspecte clau és el tema de les dramatúrgies, és a dir, si nosaltres les treballem amb personatges distants i amb els quals ells no s’identifiquen, no captarem el seu interès. Cal fer-los veure que el que tractes s’aproxima al que pensen, sobretot des d’un vessant molt emocional”, explica Antonio Gómez, director de La Inestable 21, companyia de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida, que agrupa actors d’edats que van dels 8 als 20 anys. “Els referents que tinguin també tenen a veure amb la família: si els han portat al teatre, si llegeixen a casa, si són sensibles a la cultura. Les famílies dels joves que venen a la nostra escola creuen en el poder transformador de l’art i en el creixement que aporta fer coses artístiques, encara que moltes vegades hàgim de lluitar contra certs patrons: ara mateix té molt més pes Netflix que el teatre”, diu.

COM FER QUE NO MARXIN

“Sempre havia sentit la mateixa queixa per part dels programadors i de la mateixa professió: es perd el públic jove al teatre. No hi van i després és molt difícil recuperar-los. A més, t’adones dels beneficis infinits que provoca fer teatre: ajuda a millorar l’expressió oral, a trobar recursos, a perdre la por de fer determinades coses, etc. Consumir teatre també és molt important per a la formació de persones amb criteri i pensament crític”, explica Carme Tierz. Des del 2017 és la directora artística de RBLS Festival de Teatre Jove de Barcelona, sorgit per encomanar als adolescents la passió i l’amor per aquest art, descobrir-los muntatges arriscats i engrescadors i que connectin amb les seves inquietuds. “Les companyies ens adonem que hem de canviar la manera de fer les coses i no pensar en nosaltres, sinó que hem de pensar en ells. Fins i tot demanar què els interessa. Jo ho he fet amb molts projectes”, explica Montse Rodríguez, que dirigeix 'A.K.A', un dels fenòmens teatrals de la temporada. Assegura que van crear l’obra per a un target ampli i que no pensaven específicament en l’adolescent, malgrat que el protagonista ho sigui. “Els adolescents són els adults de demà, però són el públic d’avui i els hem d’enganxar”.

“Amb les sèries, els joves poden sentir molta més proximitat perquè és més fàcil trobar-ne una sobre un institut, per exemple, que en una obra de teatre. Aquí hi ha una de les claus d''El despertar de la primavera'”, assenyala Víctor Gómez. El jove actor es convertirà en el protagonista de l’obra, que torna al març a la cartellera barcelonina i ho fa estrenant nou repartiment, amb un jove planter de nous talents del teatre musical català. Tracta el descobriment de la sexualitat i també fa una denúncia contra una societat que controla i empresona. “Transmet energia jove i vital. Almenys és el que em va arribar a mi quan vaig veure l’espectacle la temporada passada, que jo no hi era. Et remou i et fa pensar i sentir”, afegeix. “Cal que s’hi sentin identificats i tinguin l’experiència de la catarsi en el sentit més grec de la paraula”, subratlla Marc Vilavella, director d’'El despertar de la primavera'. “Quan anava a l’institut em van portar a veure 'El misantrop'. A mi m’interessava, però els meus companys no hi prestaven atenció. És una obra molt interessant que segur que en unes altres condicions hi podien connectar, però en una sortida escolar probablement no era el material per enganxar-se al teatre. Cal fer molt bé les tries i aconseguir que hi hagi aquesta identificació, que puguin treure’n conclusions i entendre’s a si mateixos, i més si l’obra està feta per gent de la seva generació”, afegeix.

NOVA PROPOSTA AL TNC

Amb la voluntat d’acostar el fet escènic als més joves amb temàtiques properes a la seva realitat, el TNC ha encetat aquesta temporada un projecte de teatre per a joves d’entre 12 i 16 anys amb tres produccions. “Abans només venien al teatre perquè a l’institut els obligaven a veure una obra que potser no estava pensada per a ells. En canvi, ara, tant pel que fa a la proposta escènica com pel que fa a l’aspecte temàtic, aquestes peces estan molt pensades perquè se sentin atrets per aquest tipus de teatre, i ho fem amb actors joves perquè s’hi sentin identificats”, assenyala Xavier Pujolràs, coordinador de la producció artística del TNC. També afegeix que s’haurien d’estudiar dos vessants perquè aquest teatre arribés a més espectadors joves: com es comunica i oferir un preu més assequible.

Platea Jove a Manresa, un cas d’èxit

“Ens vam adonar que als joves els costava venir al teatre i vam crear el Platea Jove, un cicle en què un divendres al mes portem un espectacle per a adolescents al Teatre Conservatori de Manresa per cinc euros”, explica Joan Morros, coordinador de l’associació cultural El Galliner, entitat impulsora de la iniciativa que fa més de setze anys que porta joves del Bages a les butaques teatrals. “Va ser fonamental tenir una xarxa de col·laboradors joves dels diferents instituts de la comarca per difondre la nostra programació als centres educatius. Ha sigut la fórmula perquè centenars de joves omplin el teatre un divendres al vespre, que per a molts programadors tradicionals és una cosa impensable sense ser una programació escolar”. La iniciativa forma part del cicle d’arts escèniques Butaka Teatre Jove i treballa amb RBLS per activar una xarxa de complicitats. A més, han creat la figura dels ambaixadors del Kursaal: professors d’instituts a qui informen de les propostes de programació més indicades per a joves o que es poden vincular a temes curriculars.