Els albergs adopten nous usos durant la pandèmia

Amb 350 places, l’alberg Youth Hostel Pere Tarrés de Barcelona és un espai de referència per al turisme internacional. Joves d’arreu del món hi coincideixen durant l’any, sigui en un intercanvi, una estada esportiva o bé durant períodes de vacances, per conèixer la ciutat i intercanviar experiències i descobertes. El preu de l’allotjament, la flexibilitat i la quantitat i qualitat dels serveis atrauen nois i noies que aposten per una opció de turisme low cost, adaptat als seus interessos.

El març del 2020, però, tot aquest volum d’activitat va quedar aturat per la pandèmia, i és que com en molts altres sectors la crisi del coronavirus ha tocat de ple el turisme juvenil, una activitat que pels seus condicionants no es preveu que es pugui reprendre fins a la primavera del 2022. “L’afectació més important ha estat l’establiment de fronteres. Per a molts joves Europa era la seva ciutat i això s’ha escapçat de manera molt precipitada”, explica Albert Riu, director del servei de colònies de vacances de la Fundació Pere Tarrés. “No veiem que perdin les ganes de tornar-hi, però sí que s’han trencat de manera significativa projectes vitals que ajuden al creixement personal”, afegeix.

A més de les pèrdues emocionals, el sector també ha comptabilitzat importants pèrdues econòmiques. Segons l’informe Impacte Econòmic del Covid-19 en entitats i empreses titulars o gestores d’instal·lacions juvenils a Catalunya, el conjunt d’albergs, cases de colònies, granges escola i aules de natura, 480 instal·lacions en total, han patit una reducció de l’activitat del 90%, amb una caiguda del volum de facturació entorn dels 210 milions d’euros i unes pèrdues acumulades de més de 50 milions. L’estudi, elaborat per l’Associació Catalana d’Empreses de Lleure d’Educació i la Cultura; La Confederació, organització empresarial que representa les entitats no lucratives que presten serveis socials i d’atenció a les persones a Catalunya, i l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya reclama ajudes econòmiques urgents si es vol evitar el tancament total d’alguna d’aquestes instal·lacions, tenint en compte que el sector no preveu recuperar la normalitat fins a l’any que ve. “D’una banda, no ens hem pogut acollir a les ajudes destinades al sector turístic perquè depenem de la direcció general de Joventut, i de l’altra, hem vist com el concepte low cost s’ha desplaçat dels albergs als hotels, que han fet ofertes a l’abast de tots els públics”, explica Riu.

Al servei de l’emergència sanitària

Tenint en compte l’impediment de la seva activitat habitual, amb l’inici de la pandèmia nombrosos albergs del territori es van posar al servei dels col·lectius més vulnerables afectats per l’emergència sanitària. L’Alberg Pere Tarrés de Barcelona va cedir part de les seves places a persones sense llar amb alcoholisme i altres addiccions, arran d'un acord amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que en porta la gestió. Una cessió que avui encara continua i es preveu que s’allargui uns mesos més.

El mateix ha passat amb la xarxa jove d’albergs de Catalunya (XANASCAT), que des del passat mes de març ha acollit col·lectius diversos segons la necessitat i l’evolució epidemiològica. En aquest cas, els albergs de Manresa, Olot, la Seu d’Urgell, Lleida i Altafulla es van posar a disposició l’abril del 2020 per oferir un espai de descans i aïllament a professionals de residències de persones grans. Així mateix el programa "Com a casa" va acollir a l’alberg de Cabrera de Mar infants que tenien la família hospitalitzada o aïllada i no disposaven de més xarxa familiar o comunitària per fer-se’n càrrec.

Des del desembre del 2020, l’alberg de Manresa ha obert un nou espai per acollir persones que no tenen un domicili adient per fer un aïllament correcte del covid-19, i l’alberg de Tremp acull pacients de l’àrea sociosanitària de l’Hospital Comarcal del Pallars per alliberar espais del centre sanitari.