Adolescents doblement connectats

“El millor que m’ha passat aquests dies és que he tornat a jugar a jocs de taula amb els pares i els germans, com abans, quan era petita. Riem molt i passem una bona estona! El que m’agrada més és que podem passar més temps junts, llegint, tocant un instrument... No hi ha tantes presses”. Són les paraules de l’Ada D., sabadellenca de 16 anys, quan porta tres setmanes eternes de confinament. El seu exemple, i el de tants altres, demostra que els adolescents estan doblement connectats: amb els amics a les xarxes socials i amb la família, que ara han redescobert.

A casa de l’Ada tothom mira d’organitzar-se per permetre el teletreball i fer casar horaris i espais en un pis d’uns 90 metres amb una terrassa ara molt valorada. La noia reconeix que els primers dies del tancament s’ho va passar fatal. “Em sentia com un lleó engabiat perquè durant el curs m’entreno a vòlei dos dies a la setmana, jugo els dissabtes i m’encanta sortir amb els amics de festa i a xerrar i voltar. I, de cop, no podia anar enlloc i no entenia res. Pensava que exageraven”, reconeix. Ara, evidentment, és conscient de la gravetat de la pandèmia, dels infectats i de les morts: “Per sort no ens ha tocat de prop. Els avis estan bé de salut. Però és inevitable preocupar-se per ells”, diu. ¿I com gestiona el confinament? “A l’institut ens han enviat deures i m’he fet un horari per anar combinant feines, jocs a l’ordinador, esport seguint classes per Instagram, xat amb els amics i ajudar a casa (netejar l’habitació, rentar plats...) Ah! -exclama-, i hem acordat tenir una estona d’oci individual perquè cadascú faci el que vulgui i ens repartim diferents espais de la casa. Ha sigut una bona decisió i hem rebaixat molt la tensió”, reconeix.

Combatre la por

Cristina Gutiérrez Lestón, educadora emocional i directora de La Granja, explica que davant la situació actual cal entendre com funciona l’emoció de la por, tan primària. “La sentim tots els humans. La seva funció és allunyar-nos del perill (real o imaginari), i per això és tan potent, fins al punt que ens domina fàcilment, pren moltes decisions per nosaltres i ens anul·la fins i tot la raó. La por s’encarrega que fem la pitjor interpretació possible de tot, a més de paralitzar-nos, i és invasiva (es fa cada vegada més gran dins nostre) i contagiosa, la traspassem als fills o a les persones que ens envolten”. Per a Gutiérrez Lestón només hi ha una manera de superar la por, i és afrontar-la: “Amb la valentia que tots els humans també tenim, a vegades amagada, però que és a dins si la busquem. Acostumo a explicar que la por és falta d’informació, de manera que és natural sentir por davant aquest virus; ens falta la informació de si ens afectarà a nosaltres i en quina mesura. Però és precisament en aquests moments de temor o fins i tot de pànic col·lectiu quan podem donar un important exemple als nostres fills: afrontar la por amb serenor per deixar espai a la raó, i canviar el jo-jo-jo (l’individualisme) per un nosaltres com a societat, com a comunitat o com a tribu”.

La manera d’organitzar-se d’aquesta família va molt en la línia de les reflexions d’Eva Bach, pedagoga, escriptora (autora amb Montse Jiménez de Pares i mares influencers) i col·laboradora del Criatures. “Davant d’aquesta situació, he fet una enquesta amb un centenar d’adolescents d’ESO i batxillerat i el que m’ha sorprès més, positivament, és que quan els demano una bona experiència d’aquests dies molts responen que estan gaudint de la família, que ara tenen més temps per parlar, per fer jocs -de taula, dels de tota la vida- i fer activitats plegats”, explica Bach. De nou, la doble connexió. I quan els demana una situació negativa o que els angoixa, “molts responen que els deures, que què passarà amb el curs i, sobretot, que estan preocupats pels avis o per la gent que estimen, que no els passi res dolent”, detalla l’educadora.

LA CRISI COM UNA OPORTUNITAT

Bach queda admirada perquè molts joves reclamen “temps per a ells perquè estan descobrint que ara tenen l’oportunitat de reflexionar, i fins i tot n’hi ha algun que demana temps per revisar aspectes de la seva vida, cosa que fins ara no podia fer” perquè en el dia a dia solem anar molt accelerats, apunta. La pedagoga aconsella viure en l’ara i l’aquí, “veure la crisi com una oportunitat d’aprenentatge vital”. Per reduir l’angoixa, veu fonamental “accedir a les notícies sobre el coronavirus de manera dosificada i amb fonts científiques ben contrastades”, sobretot per combatre les fake news, que volen per les xarxes socials a la velocitat del llamp. L’escriptora proposa que el jovent es faci un horari amb les activitats per recuperar la rutina, “però amb flexibilitat per adaptar-se als canvis que puguin venir i tenint en compte les necessitats de la família”.

La psicòloga forense Mercè Farrés, amb més de 30 anys de treball en psicologia clínica dedicada a infants, adolescents i famílies, reconeix que “el confinament provoca un estrès evident”, però el jovent ho viu amb més intensitat per la seva energia desbordant i el seu sistema hormonal”. Pensa que les relacions basades “en el bon humor, l’afecte i el respecte” són essencials per viure millor el confinament. “Ara els adults tenim una oportunitat per escoltar els nostres fills atentament, entendre què necessiten. Fins abans del coronavirus la tendència majoritària era exigir que fessin coses: estudis, extraescolars, esport... Sempre estem exigint-los activitats. Ara és un bon moment per donar importància a ser i no tant a fer, per redescobrir-los, per parlar i compartir inquietuds i projectes. Fem xarxa com a família i equip davant d’una crisi mundial”.

ADOLESCENTS AUTÒNOMS

Farrés pensa que val la pena potenciar l’autonomia i la creativitat dels joves. “Està bé que proposin l’horari o les feines que volen fer, perquè quan surt d’ells s’hi impliquen més i se sentiran reconeguts. I com a pares hem de recórrer molt a la negociació i el pacte, no a la imposició”, aconsella. Considera molt important vestir-se i seguir hàbits d’higiene, per reforçar l’autoestima. “Hem de veure l’oportunitat del que estem vivint. D’aquí sortiran moltes coses bones i n’aprendrem molt. Per tant, cal tenir il·lusions i tenir clar que aquesta és una situació temporal”.

VIATGE EMOCIONAL INTERN

Eva Bach opina que, tot i la duresa de la situació, és una bona ocasió per “fer un viatge introspectiu emocional i connectar amb els moments d’enuig, de tristor, de por... i acceptar-los, perquè hi haurà moments de tot”. “El més important és saber gestionar les emocions”, diu. “Cadascú ha de trobar quins recursos posa a la seva caixa d’eines emocional: una crema que et reconforta, un perfum, una música que et fa posar content, un ball que et fa riure... I això ha de servir per calmar-se en els moments difícils”, recomana. Proposa “projectar una llista de petits desitjos que volem fer quan tot torni a la normalitat, per sentir-nos millor”. Recorda que és important que els adolescents -que solen ser molt grupals- continuïn mantenint les relacions per les xarxes socials amb els seus amics, que comparteixen riures, reptes i confidències, tot i la situació excepcional que vivim. “Ells, que són nadius digitals, ens poden ensenyar moltes coses als adults per moure’ns en les noves tecnologies... És un bon moment per aprendre d’ells i que ells també aprenguin de nosaltres”, conclou.

L’esport, una eina clau per millorar el benestar

La psicòloga Mercè Farrés considera essencial practicar exercici físic i seguir una alimentació saludable per estar equilibrat emocionalment. En la mesura que es pugui, recomana destinar espais de la casa a alguna activitat individual que generi benestar. “És una bona manera de respectar la intimitat de cadascú. Després també es poden practicar esports en grup”. L’entrenador personal Marcel Almarza, monitor del BDir de Sabadell, té clar que l’esport ajuda a “suportar molt millor el confinament”. Cada dia, des del compte d’Instagram del seu gimnàs, ofereix entre quatre i cinc entrenaments de diferents disciplines. “Ho faig amb material adaptat al que puguem trobar per casa. I al jovent els agrada perquè estan actius, desconnecten i es desestressen. L’activitat física cura moltes angoixes”, conclou.