CALDES DE MONTBUI: Una remullada a la vila de les aigües calentes

A Catalunya hi ha altres viles que es diuen Caldes: Caldes de Malavella, Caldes d’Estrac... Els romans les van anomenar així perquè totes tenen aigües termals, és a dir, aigües calentes que brollen de dins de la terra.

A Caldes de Montbui, el lloc per on surten aquestes aigües és a la plaça de la Font del Lleó, just al centre de la vila. ¿Sabeu per què es diu així, la plaça? Busqueu la font que li dona nom. És fàcil de trobar perquè té l’escultura d’un lleó a sobre. La veieu? Ni us passi pel cap remullar-vos-hi les mans! Us cremaríeu! D’aquesta font en brolla l’aigua més calenta de Catalunya. Surt a 76 graus i ha fet un llarg recorregut per sota terra fins a arribar aquí.

L’aigua de la pluja que cau a la serralada Prelitoral es fica dins la terra i baixa fins a 3.000 metres de profunditat. Pel camí es va escalfant cada cop més i s’emporta les sals minerals de les roques que es va trobant… fins que una falla li permet tornar a pujar i sortir a l’exterior. Això és el que passa, precisament, a Caldes de Montbui: que hi ha una falla per on l’aigua troba el camí per tornar a sortir... ¿Voleu resseguir un dels tres camins que segueixen aquestes aigües a la ciutat? Som-hi!

Termes romanes

Els romans es van establir en aquesta zona quan van veure que les aigües que sortien de la terra eren calentes. I van crear unes termes, una mena de spa, perquè els agradava molt anar a banyar-se per passar l’estona i per trobar-se amb els amics. A totes les ciutats romanes n’hi havia, de termes. Les de Caldes de Montbui, però, eren especials i es van fer molts famoses perquè les seves aigües curaven moltes malalties. Hi anava gent d’arreu de Catalunya.

A la plaça de la Font del Lleó podreu veure encara les restes d’una de les piscines que hi havia en aquelles termes. Busqueu-la! Us donem una pista: és buida i la podreu veure a través d’un vidre.

Després dels romans, la tradició dels banys termals va estar a punt de desaparèixer, però molts anys després es va tornar a posar molt de moda i es van començar a obrir un munt de balnearis. A Caldes van arribar a haver-n’hi 7, però ara només en queden tres.

Safareig dels Calciners

Abans no hi havia rentadores i les dones havien d’anar a rentar la roba al riu. Amb el temps es van construir safarejos o espais on podien rentar la roba a cobert i a prop de casa. A Caldes n’hi ha un bon grapat i alguns encara es fan servir. En aquest on sou, abans s’hi rentava la roba dels malalts (la rentaven per separat per no transmetre la malaltia a altres persones).

Al safareig, mentre rentaven, les dones xerraven i xerraven, i s’explicaven tot el que passava al poble. Per això “fer safareig” significa xafardejar… També d’aquella època ens han arribat altres dites: ara diem “la roba bruta es renta a casa” per dir que quan tens un problema amb algú l’has de resoldre amb ell i no explicar-ho als altres...

I “fer bugada” què vol dir? (*) Penseu-hi!

(*) Confessar

Safareig de la Portalera

Aquí veureu un munt de dipòsits d’aigua de diferents mides. Els més petits no van ser fets per rentar la roba sinó per remullar llegums i vímet. Quants n’hi ha, de petits? Els trobareu entrant a la dreta...(*)

A Caldes de Montbui les aigües calentes es feien servir per a un munt de coses: per estovar el vímet per poder-lo doblegar i fer cistells o coves; per remullar la fusta i fer-ne botes; per estovar les ametlles per poder pelar-les fàcilment i fer-ne carquinyolis, que és un dolç molt típic; i fins i tot aprofitaven l’escalfor de les aigües per fer iogurts! ¿Sabíeu que una farmàcia de Caldes de Montbui va ser de les primeres de Catalunya que es va dedicar a fer iogurts? Els elaboraven a la farmàcia: només havien de bullir la llet, ficar-hi uns bacteris i deixar-la en uns recipients dins d’uns pous a la plaça de la Font del Lleó. Al cap d’unes hores, i gràcies a l’escalfor de l’aigua, la llet s’espessia i canviava de gust. Ja tenien els iogurts fets!

(*) N'hi ha sis!!

Banys termals el Safareig

A Caldes hi ha un safareig ben especial. Ja no s’hi fa la bugada: ara s’hi banyen la gent. L’han convertit en una mena de petit balneari. Per anar-hi haureu de comprar l’entrada per internet i presentar-vos amb el banyador i la tovallola. No podreu nedar perquè és ben petit, però sí que podreu fer-vos una remullada i sortireu relaxadíssims, perquè l’aigua és la mateixa que arriba als balnearis. Fiqueu la mà a l’aigua: és força calenta, oi? Però ja no crema. És perquè des que ha sortit de dins de la terra fins que ha arribat aquí s’ha anat refredant, tot i que encara té una temperatura molt agradable. ¿Sabíeu que fa anys a una empresa se li va acudir vendre l’aigua termal de Caldes de Montbui en ampolles i va ser un fracàs? L’aigua es feia malbé dins l’ampolla i agafava mal gust.

Parc Can Rius

Fa molts anys, aquest parc formava part d’un dels balnearis més grans i famosos de Catalunya. Va arribar a tenir cent habitacions, diversos salons, una capella i fins i tot un teatre. A més, els amos van comprar una vinya a l’altra banda de la riera, on hi havia les construccions, i van fer-hi fer un gran jardí perquè els clients del balneari poguessin continuar relaxant-se fent un passeig. Ara aquest jardí és un parc públic. Us hi podreu relaxar, però d’una altra manera: jugant una partida de ping-pong (porteu la pilota i les raquetes!), jugant a petanca o, simplement, seient a menjar alguna cosa. I si encara us queden ganes i forces, sempre podeu anar a fer una caminada pels voltants de Caldes. Hi ha un munt de camins. En aquest tríptic podreu triar el que us vingui més de gust. Hi ha algun recorregut que podreu fer en una mitja hora, de manera que no teniu excusa. Família, a caminar!