Sis excursions per fer en família aquest estiu

BarcelonaEn bicicleta, a peu, de baixa dificultat i de més atrevides, us proposem sis excursions per fer grans i petits durant aquestes vacances.

La bicicleta sempre és una bona opció per fer una sortida diferent i practicar esport en família i no sempre cal portar-la al cotxe, que quan es va en família és ben complicat. A les Terres de l'Ebre ho saben i ho posen fàcil amb un tros del recorregut de l'antiga via fèrria de la vall de Zafán, que unia l'Aragó i el mar Mediterrani. En funció de si anem amb nens més grans o més petits, es pot optar per fer més o menys trams. Una opció és començar la ruta des d'Horta de Sant Joan o Pinell del Brai i acabar-la a l'Estació de Benifallet. Si es comença a Pinell del Brai es fan uns 10 km, tots de baixada. Els més valents i entrenats poden anar fins a Xerta, uns 18 km, o fins a Tortosa, uns 32 km. Els qui arriben a Tortosa, si no estan cansats, poden també seguir el carril bici que va des d'aquesta població fins a l'Aldea, per una carretera antiga.

I per què és atractiva aquesta via verda que s'ha fet tan popular els últims anys? Doncs perquè el recorregut passa per túnels de trens, ponts, engorjats del riu Canaletes, boscos i pel riu Ebre. Com que l'inconvenient és la tornada, per recuperar el cotxe, hi ha empreses que organitzen les rutes amb el lloguer de bicicletes i el trasllat del cotxe i fins i tot el dinar a l'Antiga Estació de Benifallet o a Xerta.

Per a les famílies amb nens i nenes més menuts (o amb menys ganes de fer exercici) però intrèpids, també hi ha opcions de començar a fer caminades i agafar el gust pel senderisme. A Sant Quintí de Mediona hi ha una possibilitat força vistosa, distreta i, sobretot, molt fàcil. Se surt del camp de futbol municipal de Sant Quintí de Mediona i es va fins al parc d'aventures Les Deus Aventura per agafar el corriol que l'envolta. Els nens han d'anar, això sí, acompanyats d'un adult, perquè es passa per antics marges i bancals, per sobre de la roca, per dins d'una cova i el corriol acaba dins d'una torrentera. Amb tants elements, no cal dir que no és apte per a cotxets! Per acabar d'arrodonir el matí o la tarda es poden fer els circuits de tirolines i d'aventures que hi ha preparats també per a totes les edats: des de les criatures de tres anys fins als adults poden optar per les tirolines, escalada, túnel, tobogans, piscines de boles...

A l'àrea metropolitana també trobem la natura amb un accés fàcil i petites excursions que poden salvar-nos un dia d'estiu com és la del gorg de la Mola, al Baix Llobregat. És al municipi de Corbera de Llobregat, però és molt més fàcil arribar-hi des de Sant Andreu de la Barca. Si el que es vol és caminar fort, aquesta no és l'opció adequada: el recorregut és inferior als dos quilòmetres. Però és ideal per a les famílies poc entrenades, això sí! S'hi pot arribar amb transport públic des de Barcelona i si s'hi va en cotxe es pot deixar a Sant Andreu de la Barca (al carrer Josep Tarradellas) i caminar pel carrer Lluís Companys fins que després de convertir-se en una pista de terra es troba un camí a l'esquerra. No patiu, que està tot indicat, i segurament no sereu els únics que haureu tingut aquesta idea; per tant, també es pot seguir la gent. Al cap de poca estona s'arriba a una zona de pedra vermellosa: la part superior de la cascada. Si us voleu banyar s'ha de baixar fins a la base de la cascada, per la qual cosa els escarpins estan més que recomanats. Aquest camí ja no és tan fàcil, però és una bona experiència per tothom. Després del bany es pot desfer el camí o seguir un parell de rutes circulars.

Una caminada una mica més llarga però igualment fàcil, per a totes les edats i amb vistes increïbles. El camí d'Estana a Prat de Cadí és una possibilitat per als estiuejants a la zona del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Es camina una distància de menys de 8 quilòmetres per arribar al Prat de Cadí, una zona extensa a 1.800 metres d'altitud. L'anada es pot fer amb una hora i mitja i la tornada, de baixada, en una horeta. Es pot deixar el cotxe abans d'arribar a Estana, Coll de Pallers, en un aparcament habilitat al començament del poble, i va bé saber que a la zona d'aquest aparcament hi ha una taula i una font, per si cal esmorzar abans o dinar després de cansar-se. La caminada permet gaudir de la biodiversitat del Parc fins a arribar a l'objectiu. Hi ha qui diu que és un dels llocs més bonics del Cadí, que permet contemplar els canals i parets de roca d'aquesta serra. És una ruta que es pot fer a la primavera, a l'estiu i a la tardor. A l'hivern caldrien raquetes, i el paisatge seria molt diferent però igualment espectacular.

Aquesta excursió ja fa una mica de pujada, però només una mica: també és fàcil i, sobretot, acaba molt bé. S'ha d'anar en cotxe fins al coll de n'Orri a Sant Feliu de Buixalleu, a la Selva, i d'allà agafar el trencant a Fogueres de Montsoriu i seguir en aquesta direcció fins al coll de Castellar, on hi ha l'aparcament habilitat. Des d'allà es pot començar a caminar per una pista forestal pràcticament fins a dalt de tot. Són 2,8 quilòmetres i, per tant, a pas familiar, pot suposar entre mitja hora i 40 minuts. Els més atrevits podrien començar la ruta a Breda o a Arbúcies. Un cop s'arriba a dalt es poden descobrir Arbúcies, Breda, Sant Feliu de Buixalleu, el Turó de l'Home i fins i tot, si hi ha bona visibilitat, es pot veure la Torre de Collserola, gràcies als 650 metres d'altitud que ofereix el turó. Si agafes el pícnic per passar-hi tot el dia, l'excursió acaba sent més completa si s'entra a visitar el castell, una fortificació que data del segle X i que s'ha reformat fa pocs anys. El grau de detall ens permet fer-nos una idea de la vida en una de les fortaleses gòtiques més importants de Catalunya.

Per als qui no els faci res fer uns quants quilòmetres més de carretera, el llac d'Engolasters, a Andorra, és una molt bona opció per fer senderisme en família. Potser no és el lloc més autèntic del país dels Pirineus, però s'hi arriba fàcilment i és una ruta senzilla i atractiva per als més petits, i qui sap si serà la manera d'engrescar-los a anar més sovint a la muntanya. Es pot deixar el cotxe en un aparcament de pagament i començar la ruta poc després, a la zona del restaurant. Primer es passa per la central hidroelèctrica i després s'agafa l'anomenat camí del Mig, un camí senzill i planer en el qual el llac ens queda a l'esquerra i que ens porta fins a la capçalera, on es podran veure pescadors que esperen que piqui alguna truita. En aquella zona, a més de serveis, hi ha uns jocs d'aigua que entretindran els més petits (i no tan petits) i que imiten una central a molt petita escala. Grans i petits poden veure com funciona una bomba d'aigua i comprovar com la força precisament de l'aigua fa girar les rodes. Per acabar la ruta circular, es pot completar la volta a l'estany per l'altra banda a tocar de l'aigua. Un cop som a la presa, es torna a l'inici o pel camí de darrere o per sobre de la presa mateix. Abans o després de la caminada, també es pot visitar l'església romànica de Sant Miquel d'Engolasters, una petita joia del segle XII.