Papallones a l’estómac
Quan una persona ens agrada sentim emocions molt intenses, però també patim efectes sobre el nostre cos: ens tremola la veu, se’ns asseca la boca, sentim un pessigolleig estrany a la panxa i el nostre cor batega a un ritme accelerat. No és cap malaltia, només són els símptomes que, potser, ens hem enamorat
Lepidòpters a la panxa
Has tingut mai una sensació com de pessigolleig agradable a la panxa? D’això se’n diu “tenir papallones a l’estómac”, i descriu aquell moment d’emoció que sentim abans de trobar-nos amb la persona que ens agrada. Es considera que l’estómac i el cervell, que és qui processa les emocions, estan connectats, i per això sentim aquesta mena de formigueig no del tot desagradable. I és per això també que hi ha persones que, quan s’enamoren, perden la gana.
El cor, a tota màquina
El cor és el símbol universal de l’amor, perquè es considera que és on hi ha les emocions. Quan veus la persona que t’agrada, sents que el cor se t’accelera. És un fet comprovat: el nostre cor, que normalment batega a unes 60 pulsacions per minut, es dispara quan ens emocionem per la presència d’aquella persona especial.
La boca, sense saliva
La boca també ens pot jugar alguna mala passada. La sensació de boca seca és pròpia dels estats d’emoció intensa, i també la dificultat temporal per articular les paraules: sembla que, per uns instants, només podem parlar quequejant.
D’on surten totes les ordres?
Totes aquestes petites alteracions tenen el seu origen en un mateix lloc: el nostre cervell. Actua com un gran ordinador central fent que s’alliberin substàncies químiques, com l’adrenalina o l’oxitocina, que ens provoquen eufòria, i que tenen un efecte incontrolable per tot el cos. És la química de l’amor.
Vocabulary
Better: millor
To be in love: estar enamorat
To feel: sentir-se
Optimistic: optimista
Butterflies: papallones
Love: amor
