El Pau, que està a punt de fer 11 anys, acaba de canviar d'escola i tres nois més grans l'assetgen. Es riuen d'ell i li fan males passades constantment. Està vivint un autèntic calvari. No dorm, no menja i es desconcentra a classe. El pitjor de tot plegat, però, és que s'ha tancat en ell mateix perquè és introvertit i no en parla amb ningú. El Pau és el protagonista de Magdalenes amb problemes , l'últim llibre d'Ana Bergua i Carme Sala, que aborden amb sensibilitat una història tan crua en el seu plantejament com positiva en la seva resolució, que pretén fer reflexionar pares, mestres i nens o adolescents que han patit bullying , així com els que han exercit d'assetjadors. Bergua remarca que "el del Pau no és un cas real", però matisa que "ho podria ser perquè no és fruit de la imaginació, molts nens es poden dir Pau i patir assetjament". El relat neix del seu propi neguit com a mare: "L'he fet per la por que tenim les famílies que els nostres fills passin per aquesta situació". L'autora s'ha documentat i s'ha fixat en diferents casos, però també ha utilitzat experiències viscudes a casa amb els seus dos fills, que tenen la mateixa edat que els protagonistes del llibre: "El meu fill gran va arribar alguns dies a casa amb pedres a la butxaca i li vaig preguntar per què en portava, i em va comentar que uns nens el molestaven i que els hi tiraria". Són exemples d'aquest tipus els que ha volgut reflectir a l'obra: "L'assetjament consisteix sovint simplement a excloure't del grup, a donar-te l'esquena". Bergua desconfia de les dades oficials sobre aquest fenomen: "Es parla d'un 2% de nens assetjats, però molts no ho diuen per por que els pares els recriminin que no s'hi han tornat, o per vergonya". Les dificultats a l'hora de detectar-ho és un altre handicap: "Sovint els mestres no se n'adonen, tot i que en puguin tenir sospites, perquè mai es produeix a l'aula, acostuma a passar al pati". També reconeix que hi ha casos infundats: "Perquè els pares ens estem tornant molt interventors". Sigui com sigui, Bergua deixa clar que "l'assetjament és més vell que l'escola, ha existit tota la vida i seguirà existint". L'agreujant ara és la difusió que se'n pot fer per la xarxa: "Les xarxes socials acceleren i magnifiquen el fenomen perquè l'anonimat ho facilita".
Parlem-ne
La principal estratègia per desactivar la suposada superioritat dels assetjadors és no amagar el cap sota l'ala, confiar en els pares o en algun adult pròxim, fer el cor fort i omplir-se d'autoestima. Aquesta és la fórmula que proposa Bergua en un llibre que "no és una enciclopèdia, sinó un punt d'ajuda per dotar d'eines assetjats i assetjadors". El Pau descobrirà de mica en mica que una de les claus per capgirar la situació és obrir-se als que l'estimen, perquè s'adonarà que "quan tot és fosc n'hi ha prou d'encendre el llum". En aquest sentit, l'autora destaca la importància "de comunicar-se amb els fills des de ben petits" per conèixer quines angoixes tenen. També que els fills puguin emmirallar-se en la nostra conducta: "El nostre exemple és molt important, no deixem que els nostres fills s'insultin entre ells davant nostre. El Pau deixa de dir ploramiques al seu germà quan comencen a insultar-lo a ell, perquè s'adona que també el molesta que l'insultin". Una altra mesura imprescindible per aturar els casos d'assetjament és el paper del personal docent: "Els mestres han de treballar el respecte amb els altres i cridar l'atenció o sancionar els que intimiden un company". Un altre actor amb un paper fonamental en l'eradicació d'aquesta pràctica és l'espectador. "Normalment no diuen res per por a ser les següents víctimes i a vegades fan de comparses", lamenta Bergua, que emfatitza que "si el grup es posiciona a favor de l'assetjat, els atacs s'acaben". L'assetjament, però, no deixa de ser una manifestació d'una problemàtica social: "La falta de valors de la societat fa que els nostres nens siguin incapaços socialment".
"Tirans del seu regne"
Bergua considera que no posar límits als fills és l'error més greu que es pot cometre: "Els fem amos de l'univers perquè els fem tirans del seu regne, i llavors falten el respecte i no s'adonen de les conseqüències que pateixen els assetjats, perquè només es miren el melic". Els assetjats, en canvi, mai presenten el mateix perfil. Manuela Nácher, que fa sis anys que coordina la consulta per a adolescents de l'institut de Canet de Mar en el marc del programa Salut i Escola de la Generalitat, comparteix que "les burles poden venir perquè l'assetjat és molt petit, poca cosa, grassonet o perquè desprèn una olor forta, no hi ha un perfil concret de víctimes". La confidencialitat de la consulta fa que molts estudiants s'acostin a parlar amb ella el dia de la setmana que és a l'institut dues hores a la setmana: "Molts se senten assetjats, però n'hi ha que no són clars". Quan en detecta un cas que sí que ho és, li suggereix que ho comuniqui a direcció o l'anima a fer-ho plegats: "Mai passo per davant seu, ha de ser ell qui prengui la decisió de denunciar el que li està passant", afirma Nácher. La mediació que porta a terme té un elevadíssim percentatge d'èxit i l'assetjament s'atura: "No són amics, però es respecten. És important que l'assetjador reflexioni sobre la seva conducta i que l'assetjat recobri l'autoestima".
