Sempre m'havia preguntat d'on sortien aquells anuncis de "Set de cada deu pediatres (o dentistes, o ginecòlegs...) recomanen..." Crec que ara ja ho sé.
Vaig rebre un correu electrònic que em convidava a contestar un qüestionari per internet, amb la promesa de participar en el sorteig d'un iPad. La majoria de les preguntes eren completament tancades; no hi havia la possibilitat de deixar-les en blanc (no podies passar a la pregunta següent si no contestaves l'anterior) ni de contestar "No ho sé" o "Cap de les anteriors" o "Altres". I, esclar, entre "Estic preocupat pel consum de sal en els nens espanyols" i "M'importa un rave el consum de sal", què has de dir? Mai no he recomanat donar embotit a un nadó. (No és que els embotits estiguin prohibits, però, recomanar-los? Per quin motiu un metge hauria de recomanar-ne? "Doni-li embotit, doni-n'hi, sobretot, que no li falti embotit!") Mai, deia, mai no he recomanat un embotit, però si m'obliguen a triar "¿Recomana per als nadons un embotit baix en sal i greixos?" o "¿Recomana per als nadons un embotits ric en sal i greixos?", què he de dir?
Sort que alguna de les preguntes sí que admetia una resposta oberta, i en lloc d'embotits vaig poder recomanar llegums, pollastre i hortalisses. Total, que em fa la impressió que d'aquí un temps ens diran que "Set de cada deu pediatres estan preocupats pel consum de sal en la població infantil" i "Set de cada deu pediatres recomanen embotits baixos en sal i greixos per a l'alimentació del nadó". En aquesta borrosa frontera de la pseudociència i la publicitat no cal demostrar les coses, n'hi ha prou dient que "els altres ja s'ho han cregut". Esclar que l'enquesta també pot servir a altres finalitats. Constitueix en si mateixa una excel·lent publicitat dirigida als professionals.
Vaig dedicar cinc minuts a contestar-lo, si m'haguessin enviat a casa un opuscle informatiu sobre els avantatges de l'embotit baix en sal i greixos no hauria trigat ni cinc segons a llençar-lo a les escombraries. Molts metges saben ara que existeix el producte, molts tenen la idea que el seu fabricant és seriós, "investiga i tot, jo mateix vaig participar en un estudi". Alguns començaran realment a recomanar l'embotit ("jo mateix vaig contestar a l'enquesta què era el més recomanable"). I també pot servir per saber més coses sobre els metges, com orientar la pròxima campanya dedicada a convèncer-los. En el llenguatge de la publicitat, som prescriptors , persones a qui molta gent fa cas. Hauríem de ser conscients d'aquesta responsabilitat. Si vaig guanyar l'iPad? No, ni tan sols hi vaig deixar les dades.
