Sacsejant consciències

Mentre el 22% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa, cada any es llencen al nostre país més de 260.000 tones de menjar que servirien per alimentar mig milió de persones en un any. Aquest és el trist escenari que es viu a casa nostra i en la majoria de països occidentals, on la societat de consum es manifesta amb tota la seva cruesa.

Amb l'objectiu de promoure un consum conscient i sostenible en tots els àmbits, no només en l'alimentari, la Fundació Catalana de l'Esplai ha posat en marxa un programa educatiu que abraça una trentena d'escoles on gestiona el menjador. Una proposta que treballa l'educació en el consum i que han anomenat B612 en homenatge a l'obra mestra d'Antoine de Saint-Exupéry, El Petit Príncep. "És una picada d'ullet al Petit Príncep, que viu a l'asteriode B612 i que viatja buscant el sentit de la vida", explica Susagna Escardíbul, responsable de l'àrea educativa de la fundació.

Aquí els nens exploren altres planetes on es recreen fenòmens relacionats amb el consum com la connectivitat, la sostenibilitat, l'atzar, la virtualitat, la transformació i les emocions. Un recorregut galàctic que els serveix per entendre que són pocs els productes que són de proximitat, que cal tenir cura o valorar el que comprem per donar-li més vida o que hem d'evitar el consum impulsiu: "Evitem els dogmatismes i no diem si una determinada conducta està bé o malament, volem que reflexionin i creïn el seu propi model de consum després d'interrogar-se". No dubta a l'hora d'afirmar que educar en el consum és l'assignatura pendent de la nostra societat: "El consum el tenim normalitzat com una dimensió més de la nostra vida". El programa, que es desenvolupa durant dos anys al servei de menjador, es compon per aquest marc teòric i per una guia d'activitats amb accions col·lectives. La primera campanya que s'ha engegat aquest curs és Cap menjar a la brossa.

Organitzar la nevera

Partint de la base que diferents estudis certifiquen que més de la meitat dels aliments que es llencen provenen de l'àmbit domèstic (81 kg a l'any en una família de dos adults i dos infants), fer pedagogia en les noves generacions és la millor inversió de cara al futur. Perquè, com remarca Escardíbul: "Si ell canvia també ho fa el seu entorn familiar. L'infant esdevé una corretja de transmissió del consum crític". Els monitors aprofiten l'espai del migdia per explicar com fer una bona planificació de les compres i dels àpats, o dels residus que genera tot el que ens emportem.

També se subratlla la importància de recuperar l'acte de menjar com un espai de socialització i no com una competició per veure qui acaba primer. O d'allargar la vida útil dels aliments: "Les famílies joves no saben què fer amb les sobres, s'ha perdut allò que feien les generacions anteriors d'aprofitar el que no es menjava, com ara convertir el pa dur en pa ratllat", exposa la màxima responsable d'un programa que també fa tallers per a pares.

Amb aquestes activitats, els alumnes adquireixen coneixements que després poden posar en pràctica a casa, perquè sovint els pares ho desconeixen. Els alumnes de cinquè i sisè de l'Escola Folch i Torres de Barcelona que dinen al centre, per exemple, han après a conservar de la manera més adequada cada aliment gràcies al taller Endrecem la nevera i han fet fotografies de l'interior dels frigorífics de casa seva per comprovar si els organitzaven de la manera idònia. Així, han descobert que les patates i les cebes juntes a la nevera afavoreixen l'aparició de brots o que tenir pomes al costat de cítrics fa que es podreixin abans. Exemples pràctics que ajuden a lluitar contra el malbaratament alimentari prenent consciència que cada gest ajuda a modificar hàbits de conducta.

L'Escola Els Pins de la capital catalana també s'ha adherit a la campanya Cap menjar a la brossa. "Som escola verda i un dels nostres projectes consisteix a reduir residus, i aquesta iniciativa ens ha anat molt bé perquè els alumnes ho enfocaven cap al tema energètic, a apagar llums o a no malgastar paper, però no pensaven en el malbaratament alimentari", apunta Anna Mackay, directora del centre. I afegeix: "Ara, al menjador, els alumnes negocien quant menjar volen, amb uns mínims, i si volen repetir s'ho han d'acabar, perquè han entès que els aliments que es llencen també són residus".

Els mateixos alumnes de cicle superior seran els encarregats d'aquí unes setmanes d'explicar classe per classe tot el que han après: "La informació entre iguals sempre arriba millor". I, de retruc, també arribarà a casa.