Criatures 05/07/2014

Respira fondo. Juguem a relaxar-nos

Educar la canalla en tècniques de relaxació i autocontrol evita conductes de risc i potencia la seva capacitat d’aprenentatge i atenció

Esther Escolán
4 min

Una de les dades que més van alertar els mitjans de comunicació fa un parell de mesos va ser l’augment dels casos d’estrès i ansietat entre els nens i adolescents, tal com es va explicar durant el 57è Congrés de l’Associació Espanyola de Psiquiatria de l’Infant i l’Adolescent, celebrat a Barcelona a principis de maig. Aquesta dada, però, no és del tot sorprenent si tenim en compte el ritme i deures a què obliga la societat actual: unes jornades laborals interminables, càrregues familiars, preocupacions personals i professionals... Una cursa d’obstacles que no passa desapercebuda entre els més petits, que s’encomanen d’aquest estrès perquè veuen, senten i pateixen tot el que succeeix al seu entorn més pròxim, a la seva família.

Cal tenir en compte que els nens senten una gran empatia, sobretot per la gent que s’estimen, per la qual cosa si als pares els costa arribar a final de mes o es troben en situació d’atur, els nens se n’adonen i fan seus aquests problemes.

Nervis i malestar

De vegades, però, l’estrès i l’ansietat no responen a un fet concret, sinó que vénen provocats per la mateixa personalitat dels més petits, que no saben gestionar del tot les seves emocions i preocupacions. Una intranquil·litat que val la pena que pares, mares, mestres i pediatres detectin així que sigui possible per abordar-la i desfer nusos amb més possibilitats d’èxit.

La mestra d’educació especial Carme Marrugat treballa a l’Escola Rius i Taulet de Barcelona i afirma que als centres educatius “cada vegada hi ha més casos de nens i joves que falten a classe per mals de cap intensos, mals de panxa, dificultats per agafar el son a les nits i que després s’adormen al matí, etc., així com els que es mostren més ansiosos, amb preocupacions exagerades, dificultats per gestionar unes emocions que ells consideren negatives, una autoestima i autoconfiança més baixes i més predisposició a les reaccions i comportaments agressius”.

Gestionar les emocions

Són unes situacions que es poden pal·liar ensenyant els més petits a relaxar-se i autocontrolar-se, a gestionar millor les seves emocions i a relativitzar tot el que els angoixa. La Carme Marrugat i la Glòria Martí, mestra de secundària a l’Institut Alexandre Satorres de Mataró, van interpretar aquestes situacions com a pretext per escriure el llibre Avui jugarem a relaxar-nos (Angle Editorial). Un llibre que també ha comptat amb els testimonis de tres professors més: Teresa Planella, Esperança Benaiges i Maria Àngels Castillo.

“L’objectiu inicial no va ser fer un llibre, sinó un recull de diferents activitats per aplicar als nens, joves i adults que cada una de nosaltres atenem des dels nostres llocs de treball”, explica la Glòria Martí. “Després vam adonar-nos que era un material molt interessant i que estaria bé compartir-lo tant amb altres professionals com amb famílies i persones interessades en el tema”, afegeix. I és que, a través de la seva feina diària amb nens i adolescents, les autores del llibre observaven “un augment de casos de nois i noies dispersos, angoixats, preocupats, absents...” “Un munt de símptomes als quals calia donar resposta”, subratlla Martí.

Inspira i expira

I així, com aquell qui res, el llibre va anar prenent forma. Avui jugarem a relaxar-nos proposa uns exercicis senzills, de curta durada, que poden fer-se sols o en grup, en qualsevol moment del dia. Dividit en cinc blocs, les autores fan èmfasi en tècniques de respiració, relaxació, tensió-relaxació, atenció plena i visualització. Alguns d’aquests exercicis són la respiració a dos, per a nens a partir de set anys. Consisteix a col·locar-se esquena contra esquena, tocant-se però ben rectes, escoltar primer la pròpia respiració i després la de l’altre per acabar compassant-les. Altres exercicis són el massatge per als més petits a partir d’una piloteta de tenis que es desplaça per tot el cos dibuixant cercles; la relaxació dels músculs facials, que comporta prendre consciència prèviament d’on i com estan aquests músculs, o la motxilla dels sentiments, un exercici de visualització de les emocions del nen o adolescent.

En definitiva, i en paraules de Marrugat i Martí, “són 66 exercicis breus, pràctics, senzills i efectius que qualsevol persona, sense gaire preparació prèvia, pot dur a terme fàcilment”. El llibre també va acompanyat d’un CD on hi ha una mostra dels exercicis gravats que pot ajudar a donar una pauta a aquelles persones que d’entrada es trobin més insegures practicant-los. Uns exercicis que, de passada, esdevenen una manera nova, positiva i agradable de relacionar-se entre pares -els quals també estan convidats a realitzar-los- i fills.

La Carme Marrugat afirma que es tracta “d’un petit temps diari que pares i fills es dediquen i regalen mútuament, on les presses, les tasques i el soroll del dia a dia queden aparcats”. “Una estona on no hi ha res més, només nosaltres i el nostre fill, on el temps i l’espai deixen de ser importants i passen a un segon pla”, afegeix la Glòria Martí.

A classe i a casa

Una d’aquestes famílies que de vegades comparteix aquestes estones de relaxació i intimitat és la de la Janira, que té 13 anys i aquest curs ha fet 1r d’ESO a l’Institut Alexandre Satorres de Mataró. La Janira va començar a familiaritzar-se amb les tècniques de relaxació i autocontrol a les classes de matemàtiques de la Glòria Martí, que la qual ha instaurat la pràctica d’algun dels exercicis que apareixen al llibre al començament de les classes. La Janira, que ha fet un canvi substancial des de l’inici curs, quan es mostrava inquieta i dispersa, els veu “positius” per a adolescents com ella: “Quan ens enfadem, estem nerviosos, tenim molts deures o en èpoques d’exàmens ens van molt bé”. De fet, la Janira també realitza alguns d’aquests exercicis a casa, quan es posa nerviosa o a l’hora de fer deures, uns exercicis que de tant en tant comparteix amb la seva mare, la Yolanda, que reconeix que “els beneficis potser no es veuen a simple vista, però existeixen”. La Yolanda explica que la seva filla s’estava medicant per la hiperactivitat i el dèficit d’atenció des dels sis anys, amb èpoques d’alts i baixos.

Començar l’institut va esdevenir una mena de bàlsam per a la Janira i la seva família. “Gràcies a les classes de relaxació i autocontrol les angoixes van anar disminuint i la tricotil·lomania [arrencar-se pèls o cabells] va acabar desapareixent”, confessa alleugerada la Yolanda. “Ha estat un petit gran canvi per a la Janira i el cert és que estic molt contenta”, conclou.

stats