XAVIER TEDÓ

Recuperar l'espai com a parella

Quan es tenen fills conservar espais d'intimitat és imprescindible per fugir de les obligacions del dia a dia

Recuperar l'espai com a parella / FOTO: GETTY IMAGES Zoom

Tenir una criatura implica tot un seguit de canvis que alteren de manera irremeiable la vida de parella. Ho saben prou bé Tuto Saura i Pilar Borràs, que són pares d'una nena de tres anys i d'un nen que ara ha fet un any. "Abans feia ioga, cursos de formació, quedava amb les amigues quan volia o simplement mirava una pel·lícula o llegia una novel·la", explica ella, que assegura que "ara tot això ja no és possible". Ell també ha renunciat a algunes aficions que tenia abans de ser pare: "A la nit jugava a la consola i amb amics a futbol o a pàdel".

Tots dos s'han apuntat a la moda de les retallades, però la tisora ha conservat els pilars bàsics de la seva relació. "Hem retallat com a individus, ja no fem coses sols, les fem junts per aprofitar al màxim el poc temps que tenim per a nosaltres dos", diu el Tuto. La Pilar ho corrobora: "Ara que el petit ha fet un any, a vegades em plantejo apuntar-me a fer alguna cosa, però al final prioritzo anar-me'n a sopar amb ell". Un parell de cops al mes deixen les criatures amb l'àvia i se'n van a sopar junts i amb els amics.

"Als nostres fillets no els ve de nou quedar-se amb l'àvia, perquè jo treballo d'infermera i cada setmana em canvien els torns, i la Bruna, la gran, sap que cada dia és diferent i que tres o quatre dies a la setmana necessitem ajut". Hi contribueix que a Menorca, a diferència del Principat, les escoles bressol només obren des de les vuit del matí fins a tres quarts de dues del migdia. Uns horaris que els deixen poc marge per estar sense nens.

No és estrany, doncs, que aprofitin els moments que tenen per estar sols per parlar de les seves coses. "Des de les nou, quan els posem al llit, fins que anem a dormir és el nostre moment, és quan podem xerrar, perquè quan fan la migdiada aprofito per fer coses de la casa", afirma la Pilar. No gaires, això sí: "Hem deixat de cuidar el jardí i netejar la peixera, havíem de pintar la casa però tampoc no ho hem fet, anem surant per no enfonsar-nos", subratlla, rient, ella. "El nostre sofà no ens coneix des que va néixer el Martí", afegeix ell. Encara recorda les paraules que li va dir a un amic quan el va avisar que els fills et canvien la vida: "Molta gent m'ho deia i un dia, fart, li vaig dir a un amic que ets tu qui decideixes tenir-ne i que anar a viure en parella també et canvia la vida. Li vaig saltar a la jugular, pobre!"

Distància emocional

Fer el pas de tenir fills implica certes renúncies, especialment quan són molt petits. Aquesta jove parella de Maó només han estat una nit sols fora de casa des que va néixer el segon fill: "Aprofitant que el Tuto havia d'anar a Palma per feina, el vaig acompanyar i vam fer un passeig per la ciutat, vam anar a sopar i després vam dormir en un hotel. Tots dos necessitàvem fer alguna cosa especial". Trobar aquests moments és bàsic, a parer de la psicòloga Carme Thió de Pol, que fa més de trenta anys que assessora famílies. Alerta del perill d'abocar-se de manera gairebé exclusiva a la criança dels fills, tot i que n'entén els motius: "Les mares tenen una relació molt exclusiva amb els seus nadons perquè ells les necessiten, però abocar-se tant al seu procés de creixement fa que quan acabi el dia estiguin tan cansades que la relació de parella es vagi abandonant".

La base del problema és que és difícil imaginar com ens canvia la vida tenir criatures: "La mare sent coses que mai havia sentit i si no s'expliquen a la parella pot provocar un distanciament emocional. El pare pot estar content amb el naixement del fill, però la mare té sentiments ambivalents que no pot controlar, i la parella s'allunya".

Thió de Pol deixa clar que "les prioritats canvien tant quan es tenen criatures que la parella sovint passa a últim terme, i cal tenir present que la relació s'ha de cuidar, perquè si no es mor". Establir horaris, rutines per als fills, ajuda a mantenir el vincle amb la parella: "Els horaris van bé perquè les criatures se situïn en el temps, els dóna pautes i seguretat, i per als pares també és positiu per programar una estona per a ells i comunicar-se, també emocionalment".

No comparteix que la rutina sigui el principal enemic d'una parella: "Tot depèn de com es visqui, no hem d'oblidar que vivim de manera rutinària, el temps de què disposem també es pot viure amb tranquil·litat o neguit". El cansament de les obligacions del dia a dia sí que és un obstacle, segons la psicòloga, per a l'harmonia a la llar: "La fatiga no va bé ni per a la parella ni per a la relació amb els fills, perquè et fa estar més irritable".

'Vacances de fills'

Thió de Pol parla molt de les vacances de fills a les sessions que fa amb les famílies: "De tant en tant s'ha de fer un reset perquè la relació no es podreixi. Quan són més petits és difícil, però quan creixen recomano marxar alguns dies perquè després d'una separació retrobar-se és vitamínic, ni que sigui per dormir una nit seguida ja és reconstituent". Pel que fa a la durada de les vacances, l'assessora familiar considera que quan són nadons es pot marxar un cap de setmana i que quan són més grans l'estada "es pot allargar una mica més". Després de posar èmfasi en el fet que "és imprescindible fer activitats sols", adverteix que "no podem pretendre que la nostra vida no canviï, perquè els fills requereixen una dedicació".

No es tracta, doncs, de mirar de fer la vida que fèiem abans, sinó de ser conscients que compartim un projecte de vida conjunt com a parella que necessita una complicitat. Advoca per tenir clar l'ordre de prioritats: "S'ha de prioritzar i portar a terme la teva principal afició, perquè com més feliç ets, més s'expandeix la felicitat".

Les relacions sexuals també se'n ressenten. Mantenir la intimitat com a parella és essencial i si el llit és el lloc de trobada es recomana que el nadó dormi al bressol. Si s'opta per fer collit, els experts aposten per buscar un lloc diferent que sigui exclusiu per a la parella. Thió de Pol reflexiona que "potser dormir amb els pares no és el millor per al fill, que ha d'aprendre a créixer en autonomia; se sol argumentar que no passen pors si dormen amb els pares, però les pors s'han de viure i cal ajudar-los a enfrontar-s'hi", conclou.