XAVIER TEDÓ

Nous camins. Repensar la metodologia

Les escoles es reinventen amb noves propostes educatives que van des d'explorar les emocions fins a investigar situacions pròximes. Aquí en teniu dos exemples

"Què us fa por?" Aquesta és la pregunta que formula l'educadora emocional, Paula Gelpi, a un grup d'alumnes de secundària. Els joves responen que tenen por de la solitud, de la mort, del pas del temps, de fer-se grans, de no ser acceptats pel grup. Cadascuna d'aquestes pors es converteix en una peça de vestir que posen a un dels alumnes, perquè tant ell com la resta s'adonin com és de complicat avançar quan l'angoixa ens acompanya en el dia a dia. Aquesta és una de les propostes dels tallers d'interioritat que ofereix Jesuïtes Educació, l'entitat que agrupa els centres educatius catalans de la Companyia de Jesús, que es desenvolupen a la Cova de Sant Ignasi de Manresa, que també és propietat d'aquesta congregació. Albert Sáenz, coordinador de Jesuïtes Educació, justifica la necessitat d'impulsar aquesta innovadora iniciativa que ja fa tres anys que s'organitza perquè els "alumnes estan sotmesos a molta pressió acadèmica, competencial, tenen molta por del fracàs i cal que siguin més forts emocionalment, que es coneguin millor".

No és un servei que ofereixin tan sols a les escoles que pertanyen a la Companyia: "Aquesta proposta és oberta a tots els centres que hi vulguin participar, tot i que, de moment, de la cinquantena que han vingut, la majoria són de companyies religioses".

Sáenz, que es dedica a fer difusió dels tallers en escoles i instituts, admet que "els centres públics es pensen que està molt vinculat a l'àmbit religiós i tenen una certa reticència a venir, però aquí només abordem les emocions". I és que els tallers -adreçats a alumnes des de cinquè de primària fins a batxillerat i cicles formatius- parlen de pors, però també es fa pedagogia del silenci, ioga o introspecció amb tècniques de relaxació.

Més enllà d'aquests tallers, el màxim responsable del programa defensa que "la pedagogia de la interioritat ha de formar part del projecte educatiu de centre, no ha de ser una activitat extraescolar més, ha de tenir el mateix tractament que una altra matèria". Sáenz assenyala que "hi ha escoles molt avançades en educació emocional però encara són una minoria, malauradament", i deixa clar que "els tallers són un primer pas per adonar-se que els alumnes poden aconseguir pau interior mentre milloren els resultats acadèmics".

Maria Vinuesa, membre de l'executiva de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, coincideix que "les emocions no es poden separar de la persona i han de ser presents en l'educació". "El seu tractament ha de formar part del projecte educatiu. No es pot abordar de manera aïllada o compartimentada".

Nous aprenentatges

Un segon exemple. L'Escola Pia d'Olot també ha engegat aquest curs un ambiciós programa que consisteix a fomentar la creativitat i l'emprenedoria entre els alumnes. Sota la premissa d'investigar, innovar i desenvolupar (II+D), els estudiants d'infantil i primària aborden qüestions pròximes en un aprenentatge significatiu. Una experiència que es trasllada a l'aula, estudiant per què és més valenta una formiga que un elefant en el cas dels més petits, per què ens cauen les dents al cicle inicial, o per què canvia el nostre cos o si l'amor és química al cicle superior.

El projecte no és només teòric, sinó que els alumnes experimenten. Els infants, per exemple, aprenen quina funció té cada dent i comproven amb diferents instruments que, si no esquincessin, tallessin o trituressin els aliments, no passarien pel tub digestiu. Ita Asparó, directora pedagògica, afirma que, "més enllà de les competències bàsiques, cal que els alumnes sàpiguen resoldre problemes reals i ara mateix no hi ha cap garantia que ho puguin fer".

L'aprenentatge sempre és col·lectiu: "Primer ho pensen individualment, després ho comparteixen i acorden la resposta, i finalment elaboren un informe científic i ho exposen oralment. La intel·ligència col·lectiva és més efectiva". Asparó explica que "és una evolució" del que ja feien amb projectes "i connecta amb tot un món que s'ha d'acostar a l'escola, com és l'emprenedoria, l'empresa". Com resumeix la directora pedagògica, la principal virtut d'aquesta proposta és que "els alumnes no tenen la sensació d'estar perdent el temps, veuen que el que estudien els hi servirà per a tota la vida".

En aquest cas, Maria Vinuesa, de Rosa Sensat, defensa abordar "situacions pròximes per desenvolupar uns continguts específics" i deixa clar que "el projecte sempre ha d'anar lligat als interessos de nens i joves per derivar-los a qüestions més cognitives o simbòliques".