Al'Anna Martínez li queden poc més de quinze dies per conèixer el seu fill Ot. Han estat nou mesos d'un embaràs que ha viscut intensament i durant el qual ha tingut la sort de trobar-se físicament i anímicament molt bé. De caràcter inquiet i acostumada a no parar durant tot el dia, la gestació no l'ha allunyada de la seva rutina d'exercici diari, que li agradaria mantenir fins al mateix dia del part. "Vaig començar a nedar tres anys abans de quedar-me embarassada. Hi anava un mínim de dos cops per setmana i normalment feia uns mil metres per sessió. Quan vaig saber que estàvem esperant no vaig deixar d'anar-hi sinó que simplement vaig canviar el ritme de la sessions, descansant quan ho necessitava i escoltant les necessitats del meu cos", explica. Per a l'Anna nedar significa desconnectar de les preocupacions i les exigències del dia a dia, una aturada que la manté amb la ment en blanc i que, segons reconeix, l'ha ajudada a sentir-se molt bé amb ella mateixa: "L'aigua em proporciona un benestar global. No tinc calor, no em sento pesada i puc moure tot el meu cos sense cansar-me. I quan surts, sents que has carregat piles i estàs de més bon humor", explica.

L'exercici dins l'aigua és una de les millor eleccions per a la dona embarassada, un medi on el pes corporal es redueix a una desena part i on és possible potenciar la força i la flexibilitat sense castigar les articulacions. M. Àngels Santandreu, llevadora i infermera pediàtrica, ha centrat bona part de la seva carrera professional a enfortir el vincle entre els pares i el seu futur nadó a través de l'aigua. D'aquesta manera ha impulsat a casa nostra la tècnica Aquamater, que treballa aspectes psicològics, emocionals i físics dins una piscina, sempre tenint com a prioritat la interrelació de la gestant amb la parella i el seu futur bebè: "Es tracta d'una preparació global en què el pare adopta un paper rellevant i en què intentem que la parella dediqui un moment íntim per preparar l'arribada del seu fill. Aquamater és treball corporal pensat per al part; treball sensorial amb música i colors; treball emocional amb la parella; i finalment l'enfortiment del vincle amb la criatura", explica Santandreu. Segons la llevadora, el medi aquàtic proporciona nombrosos beneficis per a la dona: "Millora la circulació, la resistència, la coordinació i la flexibilitat; augmenta la capacitat respiratòria; facilita l'aprenentatge de noves tècniques de respiració dirigides al part; i reforça l'activitat del diafragma alterada per l'augment de volum i la pressió abdominal de l'embarassada".

Entre les moltes parelles que han provat la tècnica d'Aquamater, la Núria i el José Enrique han decidit repetir per tercera vegada. D'aquí poques setmanes naixerà el seu tercer fill i han fet mans i mànigues per dedicar-li, a ell també, un espai en comú. "No faig esforços innecessaris, aconsegueixo flexibilitzar la pelvis i em sento molt millor. Per a mi és molt important arribar al part tenint consciència del meu cos perquè sé que així facilito l'esforç que haurà de fer el nadó a l'hora de néixer", explica la Núria. Per al José Enrique la perspectiva és diferent però no menys important: "Normalment durant l'embaràs l'home assumeix un paper molt secundari, i malgrat que no puguem fer gaire cosa, un treball conjunt com aquest m'ajuda a preparar-me psicològicament per a l'arribada d'un altre fill", apunta.

Escoltar el cos

Tot i que metges i especialistes recorden que practicar exercici suau durant l'embaràs és del tot recomanable, no totes les pràctiques esportives són adequades per a totes les dones, ni totes les dones se senten còmodes repetint segons quins moviments. El més important és que cadascú trobi aquella opció que la faci sentir a gust amb el seu cos: "Ara és moment de prendre consciència del cos, escoltar-lo, observar-lo i donar-li respostes", explica Àngels Torras, terapeuta psicocoroporal morfoanalista i doula del Centre de Salut Natural. Torras recorda que l'embaràs no és moment per forçar la màquina, ni per utilitzar la pràctica esportiva com a mitjà per descarregar l'estrès o els nervis, sinó ben al contrari. "El mateix embaràs explica- suposa un treball enorme per a la dona i per tant ha de dedicar aquell espai que consideri adequat per a l'exercici, si és que n'hi queda". Imma Sàrries, llevadora, terapeuta i doula, comparteix el mateix punt de vista i afegeix que per evitar errors és millor seguir unes rutines guiades per un especialista: "És fonamental que la dona faci el que li vingui de gust i prengui consciència del seu cos a mesura que s'acosta el part i durant el postpart. Quan ha nascut la criatura és ideal una bona recuperació del sòl pelvià amb l'ajuda d'un fisioterapeuta especialitzat".