Moure's per dos. Exercici per preparar el part

Al'Anna Martínez li queden poc més de quinze dies per conèixer el seu fill Ot. Han estat nou mesos d'un embaràs que ha viscut intensament i durant el qual ha tingut la sort de trobar-se físicament i anímicament molt bé. De caràcter inquiet i acostumada a no parar durant tot el dia, la gestació no l'ha allunyada de la seva rutina d'exercici diari, que li agradaria mantenir fins al mateix dia del part. "Vaig començar a nedar tres anys abans de quedar-me embarassada. Hi anava un mínim de dos cops per setmana i normalment feia uns mil metres per sessió. Quan vaig saber que estàvem esperant no vaig deixar d'anar-hi sinó que simplement vaig canviar el ritme de la sessions, descansant quan ho necessitava i escoltant les necessitats del meu cos", explica. Per a l'Anna nedar significa desconnectar de les preocupacions i les exigències del dia a dia, una aturada que la manté amb la ment en blanc i que, segons reconeix, l'ha ajudada a sentir-se molt bé amb ella mateixa: "L'aigua em proporciona un benestar global. No tinc calor, no em sento pesada i puc moure tot el meu cos sense cansar-me. I quan surts, sents que has carregat piles i estàs de més bon humor", explica.

L'exercici dins l'aigua és una de les millor eleccions per a la dona embarassada, un medi on el pes corporal es redueix a una desena part i on és possible potenciar la força i la flexibilitat sense castigar les articulacions. M. Àngels Santandreu, llevadora i infermera pediàtrica, ha centrat bona part de la seva carrera professional a enfortir el vincle entre els pares i el seu futur nadó a través de l'aigua. D'aquesta manera ha impulsat a casa nostra la tècnica Aquamater, que treballa aspectes psicològics, emocionals i físics dins una piscina, sempre tenint com a prioritat la interrelació de la gestant amb la parella i el seu futur bebè: "Es tracta d'una preparació global en què el pare adopta un paper rellevant i en què intentem que la parella dediqui un moment íntim per preparar l'arribada del seu fill. Aquamater és treball corporal pensat per al part; treball sensorial amb música i colors; treball emocional amb la parella; i finalment l'enfortiment del vincle amb la criatura", explica Santandreu. Segons la llevadora, el medi aquàtic proporciona nombrosos beneficis per a la dona: "Millora la circulació, la resistència, la coordinació i la flexibilitat; augmenta la capacitat respiratòria; facilita l'aprenentatge de noves tècniques de respiració dirigides al part; i reforça l'activitat del diafragma alterada per l'augment de volum i la pressió abdominal de l'embarassada".

Entre les moltes parelles que han provat la tècnica d'Aquamater, la Núria i el José Enrique han decidit repetir per tercera vegada. D'aquí poques setmanes naixerà el seu tercer fill i han fet mans i mànigues per dedicar-li, a ell també, un espai en comú. "No faig esforços innecessaris, aconsegueixo flexibilitzar la pelvis i em sento molt millor. Per a mi és molt important arribar al part tenint consciència del meu cos perquè sé que així facilito l'esforç que haurà de fer el nadó a l'hora de néixer", explica la Núria. Per al José Enrique la perspectiva és diferent però no menys important: "Normalment durant l'embaràs l'home assumeix un paper molt secundari, i malgrat que no puguem fer gaire cosa, un treball conjunt com aquest m'ajuda a preparar-me psicològicament per a l'arribada d'un altre fill", apunta.

Escoltar el cos

Tot i que metges i especialistes recorden que practicar exercici suau durant l'embaràs és del tot recomanable, no totes les pràctiques esportives són adequades per a totes les dones, ni totes les dones se senten còmodes repetint segons quins moviments. El més important és que cadascú trobi aquella opció que la faci sentir a gust amb el seu cos: "Ara és moment de prendre consciència del cos, escoltar-lo, observar-lo i donar-li respostes", explica Àngels Torras, terapeuta psicocoroporal morfoanalista i doula del Centre de Salut Natural. Torras recorda que l'embaràs no és moment per forçar la màquina, ni per utilitzar la pràctica esportiva com a mitjà per descarregar l'estrès o els nervis, sinó ben al contrari. "El mateix embaràs explica- suposa un treball enorme per a la dona i per tant ha de dedicar aquell espai que consideri adequat per a l'exercici, si és que n'hi queda". Imma Sàrries, llevadora, terapeuta i doula, comparteix el mateix punt de vista i afegeix que per evitar errors és millor seguir unes rutines guiades per un especialista: "És fonamental que la dona faci el que li vingui de gust i prengui consciència del seu cos a mesura que s'acosta el part i durant el postpart. Quan ha nascut la criatura és ideal una bona recuperació del sòl pelvià amb l'ajuda d'un fisioterapeuta especialitzat".