16/02/2013

Microgerència pediàtrica

2 min

Micromanagement: estil de direcció en què el gerent observa i controla estretament l’activitat dels empleats. El terme sol tenir una connotació negativa.

Hem arribat, no sé ben bé com, a una situació en què els pares dels nens petits accepten, esperen i fins i tot demanen que metges i infermeres controlin el més petit detall de la vida dels seus fills. Ja el títol no deixa gaires dubtes: "Control del nen sa". Es controlen estrictament detalls de la vida quotidiana que no són qüestions mèdiques i que a cap altra edat deixaríem en mans dels metges: on ha de dormir la criatura, si se l'ha d'agafar a coll, amb quina freqüència se l'ha de banyar, com se l'ha de tractar... Però és, sobretot, al pes i a l'alimentació on el control es fa més obsessiu.

Trobo nens grassonets, somrients, sans i feliços, amb mares espantades perquè "ha baixat de percentil", perquè "està per sota de la mitjana" (com la meitat dels nens, òbviament!), perquè "aquesta setmana no ha fet pes" (amb vuit mesos!, amb vuit mesos i els estan pesant cada setmana!). La balança s'ha convertit en un déu adorat i temut. I alguns professionals semblen creure que aquest déu farà miracles: "Com que no s'engreixa, li controlen el pes dos cops per setmana", i res més, com si el sol fet de pesar-lo el pogués fer engreixar. "El maleït percentil", he sentit dir a més d'una mare. L'obsessió amb el pes causa angoixa a moltes famílies, patiment a molts nens (forçats a menjar fins a vomitar en un intent desesperat de recuperar el percentil perdut), i contribueix probablement al més greu problema de salut dels nostres nens: l'epidèmia d'obesitat infantil. I també causa una pèrdua general de credibilitat: quan hi ha un problema de veritat, de vegades els pares ja no se'l creuen i no en fan cas.

Els calendaris d'alimentació sovint voregen la paranoia. "A les 9 del matí, X mil·lilitres de llet amb Y cullerades de cinc cereals"; "a les 13 hores, 50 grams de pastanaga amb 50 grams de patata i 50 grams de pèsols"; "a les 17 hores, mitja pera amb mitja poma amb mig plàtan...". He vist mares que porten la carmanyola amb el puré de fruita al carrer, perquè a les 17 hores han de recollir el germanet gran a l'escola i el metge ha dit "la fruita, a les cinc". "Em van dir que li donés 35 grams de pollastre al dia, però no més, perquè li podria causar una insuficiència renal", m'explicava una altra. Algunes mares ja no diuen "el pollastre", sinó "la proteïna". Si en lloc d'un nen sa fos un adult diabètic, cap endocrinòleg no recomanaria una dieta tan ridículament estricta. Un diabètic pot triar si vol poma o plàtan. O si se'l menja al matí o a la tarda.

stats