La professora de secundària Helena Ruiz i Marc Company són amics des que el Marc va acabar 2n de batxillerat. Primer van mantenir una relació de professora i alumne. Tot va començar quan el Marc va començar 1r d'ESO i va tenir com a tutora l'Helena. Ara ja fa 13 anys. Per a l'Helena aquell curs era el seu primer com a tutora, perquè acabava de llicenciar-se com a filòloga catalana. Per al Marc era l'estrena de l'ESO, una etapa nova després d'haver acabat la primària.
"Era un grup, en general, molt maco", recorda l'Helena, que assegura que de seguida s'hi va entendre. El fet de ser tutora també feia que hi establís una relació més estreta, perquè acabava coneixent-ne els pares, fent-hi reunions, trobades. El cas és que es va acabar 1r d'ESO i l'Helena va continuar mantenint relació amb alguns alumnes de la classe. Es parlaven, li feien consultes, i així van anar fent fins que el grup va acabar 4t d'ESO i van marxar de l'escola per començar el batxillerat en un altre institut.
L'amistat, però, no va acabar. I encara avui, el Marc, amb 25 anys, i estudiant de 3r de pedagogia, queda amb l'Helena per explicar-li com li va, què fa i què deixa de fer. Les noves tecnologies també els han ajudat a saber l'un de l'altre. En el seu temps hi havia el Messenger, però ara també hi ha el WhatsApp i el Facebook. I de què parlen quan es veuen, que sovint és en una cafeteria de Sabadell?
"Doncs sobre els estudis, però també sobre assumptes amorosos. Em demana consell sobre les relacions que manté amb algunes noies especialment", diu l'Helena. I el Marc diu: "Sempre em diu que tingui paciència i que sobretot les tracti molt bé". Es nota que es tenen molt d'afecte.
El Marc assegura que des que va acabar l'ESO s'ha trobat amb una amiga, que sempre hi és quan la necessita. "Li tinc molta confiança i sé que hi puc recórrer si mai tinc cap problema -continua-. És més, l'Helena, com a professora, va reafirmar la meva intenció de dedicar-me a l'ensenyament. Des de petit que havia volgut ser mestre, i amb ella com a professora, per la seva manera de fer, ho vaig veure clar". Per això, el Marc, quan acabi pedagogia, vol estudiar magisteri per ser mestre. Mentrestant treballa com a monitor de menjador i ja té contacte amb les criatures.
Com a professora, l'Helena no pensa que aquesta ha de ser la relació que sempre s'ha de tenir amb els alumnes. Ara bé, afirma: "Treballem amb persones, hi estem en contacte i és fàcil establir-hi relacions que vagin més enllà de les aules, perquè connectes, perquè t'hi entens, perquè hi estableixes una amistat", explica. També hi ha altres factors en la relació entre un professor i un alumne d'institut. "L'adolescent s'està formant i si encaixes amb la seva manera de fer és normal que hi hagi un vincle més efectiu, perquè potser ho necessiten més". És com trobar algú que t'acompanyi en una edat que és un mar de dubtes i de necessitats.
L'Helena coneix els pares del Marc: "M'han arribat a convidar a festes d'aniversari del Marc, com quan va fer els 18 anys". Els pares estan al cas que són amics i que es van veient. "Ah! I quan ens veiem, la conversa flueix de seguida", diu el Marc. "L'Helena sempre em diu: «Posa'm al dia». A partir d'aquí podem estar hora i mitja seguida parlant". I el Marc, evidentment, també està al dia de la vida de l'Helena, i sobretot del seu segon embaràs.
Trobades anuals
El catedràtic emèrit de la UAB Octavi Fullat fa un sopar anual amb els primers alumnes que va tenir com a mestre de batxillerat el 1950, quan ell tenia 22 anys. Ara en té 85, i els seus alumnes tenen els 70 fets, però des que van acabar el batxillerat que es troben a principis de desembre. "L'any passat vam dir de fer un dinar, en comptes de sopar, perquè ho prefereixo en comptes de sortir a les nits", diu l'Octavi.
L'Octavi va establir una relació molt estreta amb els alumnes. Els va anar tenint en anys alterns, i quan els alumnes van començar les carreres universitàries va ser quan van establir la norma de veure's per sopar per Nadal. I la mantenen.
Quan es veuen parlen bàsicament dels anys de batxillerat, perquè és el que tenen en comú. "Tots van estudiar carreres molt diferents de la meva especialitat", comenta l'Octavi. I és just en aquests sopars quan els exalumnes li comenten que un dia en un examen van copiar o li fan altres reflexions, com ara que no va ser fàcil la seva època d'estudiants, però que en certa manera els va servir com a pauta per anar per a la vida. Avui, en canvi, la cosa sembla ben diferent. El catedràtic Octavi Fullat reconeix: "Ara que tots tenen néts em diuen que ja no hi ha cap pauta que segueixin els adolescents".
