TRINITAT GILBERT

Més educació, menys rumors

Més educació, menys rumors / FOTO: GETTY IMAGES Zoom

Un dia va ser un incident amb un alumne que n'assetjava dos més. Un altre uns pares que comunicaven al tutor que el fill passava massa hores al Facebook. I encara un altre va arribar la notícia de l'Amanda Topp, la jove canadenca que va posar fi a la seva vida després de patir durant anys assetjament cibernètic per una persona anònima. Tot plegat va fer pensar a l'Elvira Duran, la psicòloga de l'institut Celestí Bellera de Granollers, i als tutors del centre, que era el moment d'abordar el tema a les aules. Com? Van convidar el psicòleg Jordi Bernabeu, coneixedor de la xarxa i dels adolescents pel seu treball a www.sobrepantalles.net i a www.sobredrogues.net , i alhora treballador del Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers, perquè fes unes xerrades en horari lectiu a pares i alumnes junts.

Van ser tres dies durant els quals pares i alumnes de 2n d'ESO van compartir les aules un parell d'hores per sentir un tema que a casa moltes vegades havien tocat. I va ser tot just uns dies abans que es conegués que quatre estudiants de la UAB havien creat a Facebook la pàgina informer de la UAB, en què es publiquen qualsevol tipus de comentaris anònims sobre els alumnes, com per exemple: "Busco el noi que a finals de la setmana passada (no recordo si dijous, divendres o dissabte) va passar la tarda a la sala de màquines amb una samarreta de bàsquet blanca!!! Manifeeeesta't".

El Jordi explica en què va consistir la xerrada: "Vaig explicar clarament els perills que es deriven de les xarxes i sobretot dels anònims". "A mi em va servir molt", explica la Montse Viñas, mare del Gerard, perquè va sentir idees que pensa posar en pràctica. Per exemple, arran de les explicacions del Jordi i de l'Elvira, uns pares van explicar que havien comprat un smartphone al seu fill, però li havien fet signar unes condicions, com si fos un contracte, d'ús adequat. Si el contracte s'incomplia, li retiraven el mòbil. "El meu fill encara no el té, però me'l demana perquè tots els seus amics el tenen, i jo tampoc no vull que es quedi enrere", diu la Montse. Però és conscient dels inconvenients de tenir internet al mòbil.

Fotografies, no

Un altre pare, l'Antonio Castillo, que va assistir a les xerrades al costat de la seva filla Alba, comenta que tot el que van explicar Jordi Bernabeu i Elvira Duran li ha servit per insistir amb més força a la seva filla que no pengi fotografies seves al Facebook. "És un dels temes que més li comentem, sobretot arran dels casos pràctics que ens van explicar els psicòlegs", comenta el pare, que especifica que la seva filla no té internet al mòbil, però a casa sí que la deixen connectar-s'hi amb la confiança que els pares li donen i amb totes les indicacions prèvies de què hi pot fer i què no.

Gregorio Luri, doctor en filosofia i autor del llibre El valor de l'esforç (Ed. Proteus), considera impossible controlar el que fa un jove de 12 anys amb un mòbil amb internet a les mans. "Els nostres fills comencen a salpar a alta mar massa aviat", opina. Una altra història són els mals usos derivats d'internet, com els que poden sorgir de les diferents pàgines informer que hi ha a Facebook o de l'aplicació per a iPhones i iPads, Gossip. "És el món que tenim i, si no, visiteu els vàters dels instituts, que és una de les pràctiques que jo faig quan els visito, a més d'observar l'entrada i la sortida dels alumnes", continua explicant Guri. Als serveis, sovint "es poden llegir tot tipus de bestieses cruels". I contra aquestes manifestacions i contra qualsevol forma amb què es puguin vestir -digue'n informer , digue'n Gossip- només hi ha una fórmula a l'hora d'educar els fills: els pares han de donar exemple. "Si els pares passen el dia criticant la veïna de baix i de dalt, aquest és l'exemple que estan donant a l'hora de relacionar-se amb la societat". Si a aquest exemple que han de donar els pares, s'hi afegeix que davant d'internet "estem desarmats", doncs tot plegat es converteix en una bomba de rellotgeria.

Rumors o informació?

Per la seva banda, els fundadors de Gossip, Oriol Blanc i Ignacio Espada, de l'empresa catalana Crows&Dogs, remarquen les diferències entre els informers , del Facebook, i la seva aplicació per a iPhones i iPads. "Volíem que fos un Twitter local, un microblòguing amb notícies locals, d'abast proper a les persones que el fan servir", comenta Espada. I de fet així ha estat, per exemple, amb notícies com el tancament de la Sala Apolo, que es va difondre per Gossip.

De totes maneres, com a empresa amb servei jurídic, i conscients dels mals usos que s'han derivat arran del seu èxit ("Tenim 37.000 usuaris"), aquest mes de febrer actualitzen el sistema, de manera que es demanarà als usuaris que tinguin 18 anys. A més, abans de publicar res, apareixerà una pantalla amb una advertència que alertarà de la responsabilitat del que escriu i que no ho faci servir per atacar ningú. "Són pantalles que volen educar l'usuari de Gossip", assenyala Espada.

"A Gossip, l'equip que l'hem fundat revisem els continguts i també oferim a l'usuari la possibilitat de denunciar el que hi ha escrit". Per això s'ofereixen per fer xerrades a les escoles, perquè cal ensenyar com fer un ús correcte de les aplicacions.

El valor del respecte

Ruth Martínez, consultora estratègica en innovació educativa (www.elearning3d.es), assegura que els pares han d'inculcar els valors ètics del respecte per un mateix i pels altres, perquè aquest valor és transversal i s'aplicarà a qualsevol pràctica, sigui internet o sigui la que sigui. "Tant se val que siguin pares que no sàpiguen fer servir el Facebook o cap altra tecnologia, el que han de fer és educar els seus fills en el respecte, la comprensió, la confiança i en la idea que tot el que no vulguis que et facin a tu, no ho facis als altres". I recorda que "hi ha una línia molt fina, que es pot traspassar fàcilment entre la tafaneria i l'assetjament".

Com a idees pràctiques, els pares han de dir als fills que gestionin la seva identitat virtual, que no publicitin les seves dades privades i que siguin conscients que a la xarxa s'hi amaguen anònims per fer ciberassetjament.

Per la seva banda, Anna Bergua, autora del llibre Magdalenes amb problemes (Ed.Proteus), en què tracta l'assetjament, opina que sempre n'hi ha hagut, de casos, però que "ara qui vol fer mal té moltes més eines al seu abast". "Ara els deixem davant d'internet sense cap eina informativa que els alerti que al darrere hi pot haver persones que poden i volen fer-los mal". I cal protegir-los.