Criatures 19/01/2013

L'amor mal entès

Xavi Tedó
5 min
L'amor  mal entès

Un 80% de les noies i un 75% dels nois consideren que es pot exercir violència sobre algú a qui s'estima i un 32% d'ells i un 14% d'elles troben normal que un noi obligui la parella a mantenir relacions sexuals. Unes dades que reflecteixen que la normalització de la violència és cada cop més present entre el jovent. I és que estudis fets els últims anys a l'Estat conclouen que moltes adolescents i joves creuen que algú que et fa patir o et tracta malament pot alhora estimar-te, i treuen ferro al fet que els controlin el mòbil, la roba, amb qui surten o fins i tot que els facin crits o els donin petits cops perquè, ras i curt, no entenen l'amor sense gelosia.

L'escriptora Gemma Lienas, especialitzada en el món dels adolescents, és taxativa: "A les aules tenim més violència de gènere que fa vint anys". L'autora del llibre El diari blau de la Carlota , que aborda la violència sexista amb casos reals i pròxims, ho comprova a les xerrades que fa periòdicament en instituts del país: "Quan els dic que l'amor no és control, moltes noies miren el seu company". Lienas atribueix l'augment del masclisme en les relacions juvenils a diferents factors: "La majoria de mitjans de comunicació reforcen els rols de gènere perquè els nois i les noies estan més imbuïts per sèries com Física o química . La publicitat també és molt estereotipada. Només cal mirar anuncis de joguines, en què l'oferta per a nenes es limita a cuidar nines, posar-se maques o netejar la casa, tot amanit amb música tova i de color rosa com si hi hagués colors de nens i de nenes". També considera que la presència d'alumnes d'origen sud-americà, "molt més masclistes que nosaltres", fa que s'incorpori aquest model a les aules.

L'escriptora tampoc passa per alt la pornografia: "Tenen una visió deformada de la sexualitat, de dominació masculina, perquè amb set o vuit anys escriuen «ties» al cercador i la primera imatge és una fel·lació o sexe anal". Els correus electrònics que rep de moltes adolescents en són la millor prova: "Em demanen consell perquè els nòvios els diuen que es depilin la vulva o que volen practicar sexe anal i elles no saben què fer".

Violència més primerenca i tolerada

Els mateixos estudis alerten que la violència de gènere s'exerceix a edats més primerenques i les noies assenyalen relacions conflictives a partir dels 13 anys, quan la majoria inicien la primera història d'amor.

Les formes que adopta aquesta violència també varien en funció del moment de la relació: "Al principi mai és física, perquè si et fot una hòstia el primer dia, marxes. Al començament és psicològica i el noi li diu que no es vesteixi així o que les seves amigues no li convenen i que ho fa pel seu bé". Posteriorment, la pressió es va endurint. "El maltractament verbal és el següent estadi: el noi la humilia com es feia abans amb els esclaus o ara a les sectes per fer-li perdre l'autoestima, i després ja arriba la violència física", subratlla Lienas.

El més preocupant de tot plegat, però, és la tolerància al maltractament de les noies d'entre 13 i 25 anys. El 26,8% de les joves de l'Estat se senten atrapades en la seva relació i el 12% asseguren que han tingut por de la seva parella, segons un estudi dirigit pel professor de psicologia de la Universitat de Sevilla Luis Rodríguez Franco, publicat aquest mes de gener en una revista internacional.

Gelosia i xantatge

Lienas lamenta que les joves no percebin la gelosia, el control o el xantatge emocional com a violència masclista: "Veuen la gelosia com un símptoma d'amor i una de cada tres considera que és legítim pegar a una noia si ha fet una cosa malament. Són dades que et fan posar els pèls de punta". L'autora no veu diferències entre el masclisme juvenil i l'adult perquè "segueix el mateix patró, «jo sóc superior com a home i utilitzo la superioritat per castigar-te»".

L'eina més eficaç per tallar d'arrel aquesta situació és, a parer seu, prendre'n consciència: "Primer cal ser conscient que vius una situació de violència de gènere, perquè les dones acaben admetent el model de submissió a l'home pel model patriarcal en el qual vivim, on sempre veus homes al poder. Després necessites ajuda per acabar amb la relació restaurant la teva autoestima, assumint que tu sola pots tirar endavant". Bàsicament perquè un 25% de les noies pensen que només aconseguiran felicitat, seguretat i protecció si tenen parella.

Davant d'aquest escenari, cal proporcionar a la joventut una educació no sexista que comporti una veritable modificació en l'esquema violent instaurat en les arrels de la nostra societat. En aquest sentit, Lienas considera que els centres educatius catalans haurien d'abocar-se a combatre aquesta xacra, perquè "ara tot depèn de la voluntat del centre o del professorat". L'escriptora ho contraposa a la tasca que es porta a terme des de fa molt temps als instituts andalusos, "on els mestres estan obligats a fer cursos d'igualtat".

La catedràtica emèrita de sociologia de la UAB Marina Subirats també adverteix que "des de fa tres o quatre anys hi ha un rebrot del masclisme". La sociòloga posa un cas concret: "Alguns CAP ens informen que nenes de 13 o 14 anys agafen moltes malalties de transmissió sexual perquè els nois els diuen que no volen utilitzar preservatiu i elles ho accepten perquè pensen que, si no fan el que els demanen, les deixaran. El xantatge emocional segueix sent molt fort".

Coeducar per corregir

Una altra prova que el rol de gènere mal entès comença a manifestar-se en edats cada cop més primerenques Subirats l'ha pogut copsar fa poc. El seu equip de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la UAB treballa en diverses escoles on apliquen programes de coeducació per "corregir una diferència que es converteix en desigualtat", com ara que els nens sempre ocupin la part central del pati i les nenes els voltants. Ara estan estudiant el món de les joguines.

Han preguntat a criatures de vuit anys d'una escola de l'àrea metropolitana de Barcelona quina joguina voldrien i quina no en un estudi que es farà públic aviat. "La majoria de nens han dit que no volien cap Barbie i, en canvi, cap nena ha dit que no vol res que sigui de nen", explica Subirats, que atribueix aquest fenomen al fet que "la masculinitat sempre ha optat per diferenciar-se de les dones". Una realitat que assegura que ja es veu a l'escola bressol i a primària, perquè "els nens sempre han de ser els protagonistes i s'aixequen i es mouen per l'aula, i les nenes queden en un segon pla, invisibles".

La presència de nois i noies a la mateixa aula o en el lleure contribueix, segons el seu punt de vista, a fer que "els nois tinguin més pressió d'afirmar-se que en èpoques anteriors". Sigui com sigui, Subirats matisa que "hi ha més agressions de nois a nois que no pas a noies, però de les primeres en diem baralles , quan no deixa de ser violència de gènere masculina perquè sorgeix de la necessitat d'imposar-se". La sociòloga creu que "les noies es queixen més", però exposa que "un alt percentatge de noies universitàries d'arreu d'Europa manifestaven fa poc que es mostraven dòcils amb el company per por que les deixessin".

stats