XAVIER TEDÓ

Herois que volen pas

Què busquen els adolescents en els llibres? Romanticisme i fantasia manen

La Maria Garcia es va passar més de dues hores fent cua davant de l'FNAC de l'Illa Diagonal de Barcelona el 4 d'abril. Volia com fos que Albert Espinosa li signés un exemplar del seu últim llibre, Brúixoles que busquen somriures perduts , una obra que ja s'ha situat entre les més venudes tant en català com en castellà i que farà l'agost el dia de Sant Jordi. L'espera va tenir recompensa. No només l'hi va firmar, sinó que la Maria es va fer una foto amb ell i van intercanviar quatre frases: "No l'oblidaré mai, aquest dia, segueixo l'Albert des que em vaig llegir fa tres anys El món groc , perquè no passava per un bon moment i els seus consells em van ajudar a tirar endavant", explica aquesta jove de Barcelona, que acaba de fer 17 anys. A parer seu, el creador de Polseres vermelles té tant d'èxit entre els adolescents perquè "explora els sentiments que tenim davant situacions adverses o en la mateixa vida amb una mirada sempre optimista". Més enllà d'aquest fenomen mediàtic, el llibreter Xavier Gamell, de la llibreria La Llopa, a Calella de Mar, afirma que "els adolescents es decanten per les novel·les romàntiques fantàstiques i les realistes". Pel que fa al primer grup, Gamell remarca que "Stephenie Meyer va obrir un camp que no s'ha acabat encara, amb novel·les romàntiques on apareixen vampirs en lloc de prínceps". L'autora de la saga Crepuscle , que ha venut 40 milions de llibres i ha estat traduïda a 37 llengües, ha cedit el tron d'aquest gènere a Suzanne Collins, que manté la trilogia d' Els jocs de la fam en els primers llocs, tot i que es va publicar fa dos anys. Un fenomen que encara dura és el de la saga Caçadors d'ombres , de Cassandra Clare, així com Beautiful Creatures , de Kami Garcia i Margaret Stohl, que s'ha adaptat fa poc al cinema de la mà del director Richard LaGravenese.

A casa nostra, Francesc Miralles és, sense cap mena de dubte, el referent d'aquest gènere, gràcies als dos volums de Retrum . Joan Portell, membre del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (Clijcat), destaca la voluntat de l'autor d'impulsar "un moviment, una nova tribu urbana que es fonamenta en uns trets culturals característics". També en aquesta línia s'engloba El clan de la llopa , de Maite Carranza, que ha aconseguit captar l'atenció del lector adolescent endinsant-se en el món de les bruixes. Sigui com sigui, Portell considera que tots aquests llibres que segueixen el sender tenebrós van a la baixa: "Els vampirs han passat de moda, després semblava que agafaven volada els zombis i ara estem en un impàs fins que vingui una altra fogonada". El també codirector de la revista Faristol ho atribueix al fet que "el públic adolescent és molt variable, depèn de les modes, Els jocs de la fam va aconseguir vendre milions d'exemplars i ara les editorials busquen un fenomen similar". Discrepa sobre el poc hàbit de lectura d'aquest col·lectiu i deixa clar que "els adolescents llegeixen, i molt, però el que la gent de la seva edat llegeix, no el que volen els adults, i les seves preferències van relacionades amb la moda i el que corre per les xarxes socials".

La física de l'amor

En el gènere de la novel·la romàntica que defuig el món fantàstic, Gamell parla de Federico Moccia com el gran referent del públic adolescent gràcies a novel·les com Carolina s'enamora o Perdona si et dic amor , que s'ha convertit en pel·lícula. Com en el cas de Meyer, Moccia també té deixebles avantatjats, com ara Blue Jeans, el pseudònim sota el qual s'amaga l'escriptor sevillà Francisco de Paula Fernández, l'autor de Cançons per a la Paula , una novel·la juvenil que va penjar inicialment a internet i que passaria posteriorment al paper gràcies a l'èxit que va tenir. O Lof Yu, el pseudònim d'Imma Sust i Adrià Font, amb els seus èxits Abrázame fuerte i Dime que sí, on exploren el dia a dia de les Princess, un grup d'adolescents.

La divulgadora científica barcelonina Sònia Fernández-Vidal també s'ha convertit en un referent per als adolescents després de publicar La porta dels tres panys , una novel·la de divulgació científica destinada tant a nens com a adults que, contra tot pronòstic, va mantenir-se a la llista dels més venuts a Espanya durant mesos, esgotant edicions mes a mes, fins al punt d'arribar a la cinquena i vendre els drets del llibre a onze idiomes. El seu últim llibre, Quantic Love , que aborda la relació de la ciència amb el sentiment més universal de la humanitat, ha confirmat la rellevància de l'autora entre el públic jove, ja que ha estat un dels més venuts a tot l'Estat, amb una segona edició després d'un mes del seu llançament i més de 40.000 exemplars venuts en menys de dos mesos.

Literatura 'crossover'

La literatura juvenil ja no es pot entendre com un gènere estrictament adreçat al públic jove. Portell destaca que "les editorials estan ara en un crossover que no entén d'edats" i parla dels diferents llibres de Harry Potter com "el primer crossover, perquè té públic de totes les edats". El membre del Clijcat posa èmfasi en el fet que "la literatura de caràcter juvenil ha trencat fronteres, ha servit de refugi per a moltes editorials que poden salvar els mobles si encerten l'obra que han de publicar". Portell suggereix que és pel fet "que els adults potser són més joves, que es tracta de lectures més senzilles o que els més grans no tenen al seu abast novel·les fantàstiques". En aquest sentit, apunta que "Stephenie Meyer és una autora que llegeixen adults i adolescents" i afegeix que "els joves també llegeixen 50 ombres d'en Grey i no s'escandalitzen perquè és similar al El diari vermell de la Carlota . Ho comparteix Gamell, que posa com a exemple La porta dels tres panys com a llibre multigeneracional. En qualsevol cas, Portell afirma que "la literatura juvenil revoluciona el món editorial perquè és la més dinàmica, la que s'adapta més ràpidament a les noves tendències i a les noves formes de comunicació".