Criatures 04/08/2012

Funcionari o emprenedor?

Jaume Cela & Juli Palou
2 min

Si ens demanaven exemples de persones emprenedores, aixecaríem sense timidesa el braç i no pararíem de dir noms. Serien els de persones que des de fa pocs o molts anys s'esforcen per fer una feina que no és fàcil, sempre amb el desig d'aprendre i de compartir. Si cal, us ho expliquem amb el llenguatge d'ara: són emprenedors perquè són actius, tenen iniciativa i capacitat d'esforç per mantenir vius els projectes. Aquestes persones no van decidir en el seu dia ser funcionaris. Van decidir ser mestres. Com que consideraven que l'ensenyament ha de ser un servei per a tothom, sense cap mena de discriminació, només els quedava una via: fer oposicions. Ningú no els va regalar res, es van ben guanyar un lloc de treball seguint les regles del joc.

Detectem ara un cert interès per bandejar el mestre com a ofici. Se'l culpabilitza perquè té una feina fixa i se'l situa als antípodes del que avui toca, que és ser un emprenedor. Nosaltres ens mantenim amb el braç enlaire per reivindicar aquests noms que ens vénen al cap, que són molts. Ells breguen dia a dia amb els alumnes, amb les famílies, amb tota mena de pressions socials i amb el que convingui. La situació actual no és que els faci por, és que els fa ràbia. Perquè veuen un clar retrocés en qüestions que ja s'havien aconseguit i semblaven consolidades, perquè se'ls retalla la capacitat d'iniciativa sota una allau de prescripcions i perquè senten que trontollen els fonaments d'una bona escola pública.

Si de debò volem que no es perdin bous i esquelles, no els culpabilitzem per la seva opció professional, ni els atabalem amb noves terminologies que tenen més a veure amb una escola mercantilitzada que amb una al servei de tots. Al contrari. Posem-los a primera fila. Valorem el caràcter i la cadència que té la seva feina. I recordem que tots els grups humans se saben en deute amb els seus bons mestres.

stats