Cada dimecres la Laura, que té tres anys, fa música. Ni ella ni els seus pares saben si en el futur voldrà ser músic, advocada o astronauta. Però cada dia que surt de l'única extraescolar que fa diu el mateix: "Mama, m'ho he passat molt bé". Això sí, aquell dia, quan arriba a casa, es banya, sopa i cau baldada. Els pares de la Laura l'han apuntat a aquesta extraescolar perquè han vist que a casa la música li remou alguna coseta a dins. No en fa més. De moment. I es pregunten si l'any vinent la podran apuntar a més activitats. Entre altres coses, perquè l'horari escolar no s'adiu amb el de les seves feines. Els experts recomanen que els nens no facin més de quatre hores setmanals d'extraescolars. En el cas dels petits, fins i tot menys. Hi ha qui recomana no fer més d'una hora setmanal.
Les activitats extraescolars són una gran oportunitat per descobrir vocacions, treballar les emocions i els valors i per fomentar la creativitat. Si se n'abusa, però, els experts també creuen que poden produir l'efecte contrari. És a dir, que es poden convertir en una manera de robar al nen el temps que necessita per pair el que aprèn a l'escola. I no cal perdre de vista que els nens també necessiten temps lliure per jugar i avorrir-se. Tan sols un 65% de les criatures tenen temps de jugar després de sortir de l'escola, segons indica el primerestudi El joc i les joguines en la societat actual , elaborat per Juegorama, de Famosa. La xifra va disminuint encara més a mesura que la criatura es fa més gran. A partir dels 9 anys, poc més del 54% tenen temps de jugar, i tan sols el 39% dels que tenen més d'11 anys.
Divertir i educar
A les escoles, són les associacions de pares i mares les que gestionen les activitats extraescolars, sempre treballant amb els mestres, que també hi han d'estar d'acord. "Han de ser activitats de lleure, complementàries del que es fa a l'escola, sense forçar un rendiment. Si fan activitats que requereixen un esforç, no en treuen profit", explica Consol Martí, directora i professora de l'escola pública Sagrada Família, a Barcelona. "Les extraescolars les vam meditar molt des del claustre, sabem que les famílies tenen unes necessitats, però l'escola té uns límits", afegeix. Mercè Puig, responsable de les activitats extraescolars de l'AMPA d'aquesta escola, explica que el criteri a l'hora de triar les activitats és clar: "Que els formin, els distreguin i s'ho passin bé".
Froilán Salgado, responsable d'activitats extraescolars a la Fundació Catalana de l'Esplai, que gestiona activitats per a moltes escoles catalanes, està d'acord que les extraescolars han d'oferir un marc d'activitats que complementi i respecti l'àmbit curricular. "També ha de ser respectuós amb l'entorn més pròxim de l'escola, és a dir, que si per exemple a prop hi ha una escola de música, no oferiríem música com a extraescolar", afegeix.
A grans trets, l'oferta més àmplia d'activitats es dóna al voltant dels esports, l'expressió plàstica i l'expressió musical. Després hi ha altres apostes, com poden ser els tallers de ioga, de cuina per a infants o fins i tot de "tastets de xinès", per apropar les criatures a la cultura xinesa.
Quan i com?
Es poden fer activitats extraescolars des de ben petits, a partir dels tres anys. En primer lloc, però, cal vigilar que no ocupin massa el seu temps. Per als alumnes d'educació infantil no es recomana més d'una o dues activitats a la setmana, perquè són massa hores, la criatura es cansa i és un temps que es converteix en patiment en comptes de disfrutar-lo. "Els pares han de rumiar molt bé quantes hores passa el nen a l'escola: hi ha alumnes de P-3 que entren a les vuit del matí, amb el servei d'acollida, i si fan una extraescolar, surten a quarts de sis", explica la Consol Martí. "Els diem que els nens més petits no haurien de fer més d'una extraescolar a la setmana. I si els deixen a la tarda val més que no els deixin al matí. Alguns pares ens fan cas, d'altres no, i per part nostra també sabem que el món laboral ara és com és", reflexiona Martí.
El tipus d'activitats que fan els nens de 3 a 5 anys, de P-3 a P-5, també hauria de tenir un enfocament diferent de les dels més grans. "És un moment en què el nen ha de descobrir coses, esbrinar què li agrada i què no", puntualitza Salgado. "Si fa un esport, en aquests anys aprendrà a tenir equilibri, a saber moure's, a conèixer el cos, a saber estar en equip... De petits han de ser tastaolletes, després ja decidiran", afegeix.
A partir de primària ja tenen més clar amb què s'ho passen bé i amb què no. I cal tenir-ho en compte. "Si fan una cosa que no els agrada i no se'ls dóna bé es frustraran i ho viuran malament", diu Salgado. "Els pares han de parlar amb el nen, veure què vol fer i plantejar-se quin és l'objectiu de fer l'activitat", afegeix. "Trobaràs nens que s'apunten a una activitat perquè ja els agrada, i d'altres als quals pot servir per integrar-se a l'escola o, per exemple, si son tímids, apuntar-se a teatre els pot ajudar", explica Salgado. També hi pot haver nens a qui les activitats a l'escola se'ls quedin petites i vulguin anar més enllà. De fet, una extraescolar no té com a objectiu formar petits especialistes sinó educar en el lleure.
Desconnectar
Alguns nens opten per fer les extraescolars fora del centre. Ja passen moltes hores a l'escola i si fan l'extraescolar sense cap pausa poden saturar-se. "Ens sembla millor que surtin una estona fora, estiguin vint minuts berenant o jugant, i aleshores vagin on sigui", diu Consol Martí. Ara bé, si la criatura no pot sortir del centre, la continuïtat es pot trencar "canviant l'aula i la dinàmica, interrelacionant edats i nens de diferents cursos, fent que treballin a terra i no asseguts a les cadires, davant la taula", proposa Salgado.
