MÒNICA L. FERRADO

D'on ve el que mengem?

Les granges escola ensenyen que el pernil i el formatge de l'entrepà vénen de més enllà del supermercat

D'on ve  el que mengem? / FOTO: SANTI IGLESIAS Zoom

Els tres porquets viuen a Sant Fruitós de Bages, a la granja escola Les Pedreres. No hi ha cap llop i jeuen aliens a aquesta faula, envoltats de nens que els vénen a veure cada dia, les criatures entre els 2 i els 8 anys a les quals s'adreça el projecte educatiu d'aquest centre. Molts d'ells, des de ben petits, s'han fet un tip de llegir contes d'animals que mai han vist en viu i en directe. Les set cabretes , Els tres porquets , La vaca Plis Plau ... Hi ha nens que quan han de dibuixar un pollastre en fan un de rostit. O que si se'ls pregunta d'on ha sortit el menjar que hi ha a taula la resposta és clara: del supermercat. El cicle que hi ha darrere de cada producte, del camp al plat, els resulta invisible.

Les granges escola acosten al nen aquesta realitat de la qual estan desarrelats. Són cases de colònies adequades per al treball didàctic en tècniques agràries i ramaderes. La visita a una granja escola és una experiència educativa que els ajuda a entendre la relació més domèstica dels humans amb el món animal i vegetal. I no tan sols prenen consciència alimentària. També serveix per conèixer més bé el país i valorar el que surt de la nostra terra. Encara hi ha més beneficis: els permet entrar en un espai en què el ritme de la vida és ben bé un altre.

Dins el ritme del camp

Les granges escola permeten estades d'un dia o més llargues. Quan els nens arriben a la granja escola Les Pedreres, el primer que fan els monitors és ajudar-los a submergir-se en una nova dimensió. "Abans d'entrar treballem el silenci", explica Carme Anguera, psicopedagoga i responsable d'aquest centre. "Aprenen a esperar, que si esperen obtenen resposta de l'animal. No estan acostumats a quedar-se quiets, a veure què passa: per a ells és una satisfacció molt gran quan amb la calma els acaba venint l'animal a menjar-se el que tenen a la mà. Tenir contacte amb animals et dóna una actitud de benestar que s'ha d'experimentar. Ajuda a ser més reflexiu, observador i pacient -diu la Carme, que s'ha criat en aquesta mateixa granja, que fa 40 anys era dels seus pares-. Quan arriben entren molt precipitats i quan marxen surten més tranquils", afegeix.

La visita els envaeix tots els sentits. A les granges escola els animals es poden olorar, escoltar i tocar. Una oportunitat única per a unes criatures que amb prou feines coneixen gossos, gats, conills o peixos, o les espècies més exòtiques que han vist en alguna visita al zoo. Així, els nens i les nenes aprenen, per exemple, a distingir els que tenen pèl dels que tenen ploma. "Els donem lupes perquè puguin observar de ben a prop els ulls, la pell, les orelles... -explica la Carme-. Quan entren el comentari sempre és el mateix: «Quina pudor»", diu. No perden l'ocasió per explicar que els fems es recullen per adobar els camps i tenir bones fruites i verdures.

Els més petits de tots

En aquests centres els nens poden conèixer des del cicle reproductiu del bestiar fins a l'atenció que cal tenir-ne i la relació que poden establir amb els humans que en tenen cura. Conèixer les cries és una de les activitats que més els atreu.

A Juneda, a la granja escola La Manreana, la connexió entre petits humans i petites bèsties és un dels moments més màgics, explica Jaume Grau, director del centre garriguenc. "Quan coincideix que surt un pollet de l'ou queden molt parats", explica el Jaume. Fa uns dies els nens van poder ser testimonis del part d'una vaca. "No podien creure que el vedell que havia sortit ja pesés 40 quilos, i quan a les 3 hores de sortir ja caminava un em va dir que l'havia canviat jo, que no podia ser amb el que triguen els nens a aprendre'n", recorda rient.

Quan han nascut cries, sovint les mateixes criatures tenen l'oportunitat d'alletar amb el biberó els vedells i els xais. "És un altre dels moments més especials -corrobora la Carme-. Els encanta estar amb ells. Hi ha nens que els parlen i com que no els responen diuen: «Encara no deu saber català»", afegeix la psicopedagoga, que treballa sobretot amb els nens més petits. A ells, que sí que saben català, l'experiència els permet ampliar el seu vocabulari. "Els expliquem que els vedells són els fillets de les vaques, els garrins els dels porquets, els llodrigons els dels conills...", explica la Carme.

El vincle amb la terra

La majoria dels animals de Les Pedreres són de races autòctones i, per tant, enforteixen els vincles amb la terra: els pollastres de pota blava del Prat, les vaques frisones i, fins i tot, el ruc català. També descobreixen que els animals tenen parts del cos ben diferents de les humanes. "Aprenen a diferenciar el bec de la boca. Per exemple, quan som amb les oques, els pregunto on tenen les orelles i no les troben, esclar. Els fa molta gràcia descobrir que hi senten per un parell de foradets amagats entre les plomes", explica la Carme. Un cop s'hi han familiaritzat arriba el moment de donar-los menjar. No mengen macarrons ni beuen Cola Cao, com ells. Els agrada el pinso i prenen aigua. Res a veure amb els seus costums a casa. Un coneixement més que s'emportaran a la motxilla quan tornin a casa. Una experiència que els resulta enriquidora pedagògicament i emocionalment.

Pagesos per un dia

La granja escola La Manreana és un projecte dirigit per tres socis: un administratiu, un ramader i un mestre, el triangle perfecte. "Som en un poble que viu de l'agricultura i la ramaderia. Ens va sortir la possibilitat de comprar una instal·lació que feia un parell d'anys que estava tancada i així vam començar el projecte educatiu", explica Jaume Grau, director de La Manreana. Al centre hi ha una gran varietat d'animals, més de 40 espècies. Vaques, conills, cavalls, estruços, guatlles, cavalls, ovelles...

També hi ha un hort on creix el que toca cada temporada i que s'adoba amb els fems del bestiar. "La gràcia, creiem, és tancar processos, que les criatures vegin com darrere les coses que hi ha al supermercat hi ha tot un procés -explica el Jaume-. Volem que quan surtin d'aquí tinguin un concepte diferent de les coses que troben cada dia a taula", diu. I que entenguin que, en funció de com es faci aquest procés, el resultat acaba sent un o un altre.

La seva proposta educativa s'estructura al voltant de tallers de durada diferent. Un és el taller de granja, amb què poden conèixer els animals i se'ls ensenya quines són les tasques per tenir-ne cura. Els poden donar menjar o poden munyir les vaques, entre moltes altres coses. També hi ha el taller de llet i els seus derivats. Així, després de munyir les vaques poden participar en l'elaboració de diversos aliments: fer flams afegint-hi també ous que ells mateixos agafen del galliner, iogurts i formatge. "Estan tan acostumats a la llet envasada, més aigualida, que n'hi ha que al principi no els agrada el gust de la fresca -diu el Jaume-. També tenim casos a l'inrevés: no prenien llet i els agrada tant que els pares després ens n'han vingut a buscar", explica. Després d'aquesta jornada han incorporat al seu bagatge educatiu noves experiències, noves sensacions, nous gustos i noves olors i noves realitats.

També hi ha el taller d'hort, en què els nens conreen la terra i fins i tot aprecien el cicle complert de la granja, en adobar els camps amb els fems que genera el bestiar. També tasten el que cullen. "Els tomàquets els agraden molt més que els que mengen a casa i entenen el perquè. Al principi no els entren pels ulls, perquè no fan tant de goig, però quan els tasten n'aprecien la diferència", explica el Jaume. Hi ha petits llepafils als quals el pas per la granja fins i tot els obre el gust per les verdures i altres aliments.

Es tanca el cercle

També hi ha el taller del món del cavall, en què aprenen a muntar-hi i a tenir-ne cura, i el del cicle del porc i del mondongo, un dels més exitosos: van a l'escorxador, coneixen les parts de la carn i després, a la granja, poden fer hamburgueses i les seves pròpies botifarres. "Després les troben boníssimes", diu el Jaume. I els pares en senten parlar a casa: dels formatges, de les botifarres i dels tomàquets. És freqüent que els nens tornin amb els adults a fer junts alguns dels tallers de La Manreana, que com a casa de colònies, a més de les activitats i estades per a escoles, té espai per a famílies. Es tanca així el cercle natural: els fills ensenyen als pares.