El doctor Eduard Gratacós, cap del servei de medicina maternofetal de l'Hospital Clínic i de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, calcula que un de cada 1.000 embarassos pot necessitar cirurgia fetal, que corregirà malalties perquè la criatura neixi sense seqüeles greus.
"A l'Hospital Sant Joan de Déu operem entre 100 i 150 casos a l'any, el 65% dels quals estan relacionats amb gestació de bessons que comparteixen la mateixa placenta". Quan un dels fetus bessons es converteix en donant de sang i l'altre només en portador, cal fer una intervenció fetal per dividir la placenta".
Durant molts anys, en el món de la medicina es va pensar que una operació fetal seria impossible, com si fos ciència-ficció. "Als anys 90 encara es pensava que seria un fracàs, perquè el perill principal és l'úter, que és un múscul que està preparat per parir". I és que tan bon punt se'l toca es corre el risc d'un part prematur. "Ara sabem com fer-ho perquè l'úter no se n'adoni", diu Gratacós. Com ho fan? Gràcies a la fetoscòpia, que permet l'ús d'instruments molt fins i allargats, fabricats expressament, proveïts de càmeres i canals que permeten passar-hi els instruments quirúrgics".
"Tenim un 95% d'èxit en aquestes intervencions, que se'n pot dir futuristes però que, en realitat, són fruit de molt estudi i d'alta tecnologia", continua explicant el doctor Eduard Gratacós, que tracta el fetus com un pacient, com un pacient que l'apassiona. "Les primeres vegades que ens vam ficar dins d'un úter teníem la sensació com quan l'home va trepitjar la Lluna: és així d'extraordinari".
"El fetus ja no és una persona virtual, sinó que ara la coneixem amb tots els ets i uts". ¿El millor de tot? Veure les criatures, crescudes. Ell va ser el seu primer metge, molt abans que obrissin els ulls a la vida.
