Bons altaveus de les desigualtats

Tres continents, catorze països i vint-i-dues destinacions diferents. Aquesta és la variada oferta dels camps de solidaritat que organitza Setem des del 1991, pels quals ja han passat més de cinc mil persones. L’objectiu d’aquest ambiciós programa és sensibilitzar sobre les creixents desigualtats entre els països del Nord i del Sud, generar una mirada crítica i reflexiva sobre l’actual ordre mundial i impulsar l’activisme a Catalunya a favor de models més justos i respectuosos amb els drets i la identitat dels pobles més desafavorits.

Els camps de solidaritat ofereixen als participants la possibilitat de formar-se, conviure i col·laborar amb organitzacions de l’Àsia, l’Amèrica Llatina i l’Àfrica en àmbits tan diversos com l’educació, el comerç just, l’emigració i els drets humans. Teresa Vidal, tècnica dels camps, explica com va sorgir la iniciativa: “Abans la cooperació era assistencialista, amb una intervenció directa que passava per construir una escola o un hospital, però a mesura que ha evolucionat el Tercer Sector s’ha assumit que la solidaritat no passa per resoldre els problemes del Sud, que les desigualtats no són fruit de la manera de funcionar d’aquests països, sinó del sistema capitalista que impera al Nord. Per tant, si les desigualtats les generem nosaltres, hem de canviar les coses aquí. Els camps són una eina de sensibilització per modificar la nostra conducta i, per exemple, comprar productes de comerç just”.

El projecte, obert als majors de divuit anys, es divideix en tres fases. La primera és la preparació, que es desenvolupa de l’abril al juny i que consisteix en un curs de formació (Apropar-se al Sud) de quaranta hores en tres dissabtes. “Abans de l’estada se’ls dóna informació sobre les desigualtats entre el Nord i el Sud i sobre la necessitat de tenir una actitud responsable quan siguin allà. Han d’entendre que cada context cultural és diferent”, remarca Vidal.

En la formació hi participen ponents com el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, i l’antropòloga i directora del Centre d’Estudis Africans, Lola López. “La formació també inclou un cap de setmana de colònies perquè el grup es conegui, ja que la majoria de persones que s’inscriuen ho fan de manera individual”.

Sensibilització

La segona part del programa és l’estada en un país del Sud, on al llarg d’un mes (juliol, agost o setembre) els participants podran conèixer la feina d’organitzacions locals i conviure amb famílies que hi estan vinculades, compartint tallers i activitats quotidianes. “Tenim vint-i-dos camps, on ja fa anys que enviem voluntaris, però cada cert temps n’obrim de nous per treballar amb altres organitzacions locals”, explica la tècnica de Setem.

Els camps de solidaritat, entre altres coses, permeten acostar-se al dia a dia d’una família senegalesa, al treball d’un grup de camperols nicaragüencs en l’àmbit del comerç just, a la lluita diària d’una organització de dones africanes que intenten fer prosperar els seus petits projectes mitjançant l’ús dels microcrèdits o a la reivindicació d’associacions camperoles del Brasil pel dret a la terra. Unes experiències que afavoreixen que els voluntaris prenguin consciència d’altres realitats i es converteixin en ciutadans compromesos a l’hora de reclamar un nou ordre mundial.

El programa no va adreçat a un tipus de persona concret: “Tots els perfils hi tenen cabuda, hi ha des de joves de 18 anys fins a persones de més de 60 anys, i gent de 40 o 50 anys que no han viatjat mai, però predominen els joves entre 20 i 30 anys que provenen del teixit associatiu i que ja estan sensibilitzats”, anota Vidal. Aquest any hi participaran 120 persones: “Els últims quatre anys la demanda ha baixat per la crisi, perquè n’has d’assumir tots els costos, però abans als camps hi podien anar unes 300 persones”. La inscripció, que va íntegrament a l’entitat, costa 80 euros; el curs de formació, 150, i després cal sumar-hi el bitllet d’avió i les despeses del camp, que són poques perquè els participants conviuen amb famílies que es beneficien dels projectes de les organitzacions locals.

La difusió de l’experiència a la tornada és la tercera pota del projecte, amb la finalitat de contribuir així a sensibilitzar l’opinió pública sobre la realitat de les desigualtats que s’han vist als països del Sud. Setem organitza una trobada d’avaluació, Vents del Sud, per compartir el que s’ha viscut i explicar les diferents propostes de participació que tenen a Setem i altres vies de voluntariat. La feina de divulgació, com assenyala Vidal, es tradueix en múltiples accions de denúncia: “Hi ha grups que organitzen xerrades en instituts o centres cívics, d’altres que obren blogs o fan exposicions de fotos. Els que no tenen temps es passen a la banca ètica o compren productes de comerç just”.

Que bona part dels inscrits repeteixin és el millor indicador de l’èxit de la iniciativa.

“No és turisme”

L’Aura Monclús ja ha anat a dos camps: “Vaig conèixer la iniciativa perquè gent del meu entorn hi havia anat i no vaig dubtar a apuntar-m’hi, perquè volia fer una estada cooperativa entenent que la cooperació no és casar-se amb algú d’allà perquè pugui venir cap aquí ni tampoc imposar el teu punt de vista. No vaig canviar coses allà, però aquí sí. Per exemple, m’he passat a la banca ètica”. Fa dos anys va ser a Santiago del Estero, a l’Argentina, amb el Mocase, un moviment camperol que es va formar el 1989 i que lluita per la sobirania alimentària, la reforma agrària i la justícia social. “El govern els desallotja per fer camps de soja. Vam conviure amb famílies que ens explicaven que grups organitzats havien matat els seus veïns”.

Els vincles entre el seu grup i la comunitat es van afermar de seguida: “Érem relativament a prop de les cascades d’Iguaçú, a uns cinc-cents quilòmetres, i no et plantejaves anar-les a visitar. Vols estar el màxim de temps amb les famílies amb qui convius, i tot i que disposes de temps lliure no és un viatge de turisme. Un cop ets allà no en tens ganes”. Tant ella com la resta de participants van participar en unes jornades per conèixer la realitat social i política de la regió, van col·laborar en alguns projectes i van fer una xerrada a Catalunya: “És una gran problemàtica que la gent d’aquí desconeix”.

L’Índia va ser el seu destí l’any passat. Concretament a Maharastra, a la província de Bombai, amb una organització que també reclama el dret a la terra i una altra que vetlla pels drets de la comunitat dalit, els que no tenen casta, que no tenen accés a l’educació ni a la sanitat. “Estan impulsant projectes interessants de desenvolupament local que volen sufragar amb microcrèdits que costen d’arribar”.

L’Aura no amaga que la convivència amb famílies d’altres cultures implica empatitzar: “Són organitzacions que vetllen pels drets de les dones, però llavors elles menjaven després de nosaltres. Els primers dies els insistíem per dinar plegats, però al final ho acceptes, perquè forma part de la seva tradició”. Tampoc dubta si tornarà a fer una estada en un camp. “Aquest any no repeteixo, però he participat en el procés de formació i més endavant hi tornaré”.

Per la seva banda, l’Alba Mir va saber que Setem organitzava els camps de solidaritat per internet: “Buscava una alternativa al viatge turístic amb una experiència relacionada amb el desenvolupament”. D’aquesta manera va anar a parar fa tres anys a Fotouni, al Camerun, on va conviure amb una comunitat cristiana rural que treballa per l’educació dels infants i joves de les famílies camperoles: “Vam organitzar el casal d’estiu a l’escola on feien classes i va ser una experiència molt enriquidora, perquè ens ensenyàvem mútuament jocs i cançons i els infants disfrutaven molt de les activitats que els preparàvem”. L’experiència la va colpir: “Quan vaig tornar tenia ganes de repetir, però volia pair-ho. L’impacte que havia tingut en la meva vida va ser brutal. Trenques molts tòpics, i ara he canviat les meves rutines. La meva vida ha pres una nova direcció”.

Aquest any hi torna com a coordinadora del grup que viatja a les Filipines: “Ara m’encarrego de tasques de logística. Un cop allà tots som iguals, però ets tu qui ha de donar la cara”. També s’ha implicat com a voluntària a Setem i és una de les persones que gestionen la tercera fase del projecte ajudant els participants a reflexionar sobre l’estada per donar continuïtat al viatge. L’Alba defensa la validesa de la iniciativa: “Si tens ganes de viure una experiència trencadora recomano anar-hi, es tingui l’edat que es tingui, però tenint present que el turisme queda en segon pla”. També assumint que caldrà renunciar a algunes comoditats que veiem habituals. Ella, com la resta, es converteixen en ambaixadors dels que no tenen veu, en un potent i important altaveu de les desigualtats.