Cada país té la seva cultura i la seva manera de fer. Tot i així, com he dit en molts articles, aquí ens cal replantejar la conciliació horària entre feina i escola. Hem passat de les mares mestresses de casa a les cases buides fins tard, amb fills amunt i avall a càrrec dels avis o col·leccionant extraescolars. Els fills, en general, podrien estar més ben atesos si els pares tinguessin un horari laboral que no els fes plegar a les vuit del vespre simplement perquè tenim la cultura que com més tard plegues més bon professional ets.
Els pàrquings de nens han originat sucosos negocis per tapar les deficiències d’un sistema que dóna l’esquena a la vida familiar. Aquí, o treballen pare i mare o no s’arriba a final de mes. Per això és bo saber com s’ho fan en altres indrets. Aquest estiu he passat una setmana a la població holandesa de Nimega, no gaire lluny de la frontera amb Alemanya, on des de fa gairebé dos anys viuen els meus cunyats i la meva neboda, de cinc anys. Allà, segons m’expliquen, els que reben subvencions per a les escoles bressol són les famílies en què treballen tots dos. Suposen que els que no tenen feina poden ocupar-se dels petits a casa. Aquí va més o menys al revés.
Allà, el pare i la mare tenen la possibilitat per llei de disposar d’un dia de permís a la setmana per encarregar-se dels fills. Suposa una reducció proporcional del sou sense que et despatxin. Els nens de preescolar hi van quatre dies a la setmana, el divendres és lliure i el dimecres pleguen a les 12.30 del matí. Pocs nens es queden al menjador perquè sempre els pot recollir un familiar. Els pares acostumen a plegar sobre les cinc o fins i tot abans. D’aquesta manera, els queda tota la tarda per estar junts.
Ells m’ho explicaven amb satisfacció, però amb la recança que a Catalunya aquestes condicions són ciència-ficció. La gent de Nimega em va semblar molt amable i feliç. La meva valoració és totalment subjectiva, però en tot cas exposo les diferències evidents entre dues maneres de fer. Jo vull viure en una societat més saludable, equilibrada i feliç que l’actual. I també culta, perquè allà ser de la biblioteca costa 50 euros a l’any i per cada llibre d’adult que t’emportes has de pagar un euro. Per als de nens, res. I són plenes! ¿Treballem per assemblar-nos-hi?
