TRINITAT GILBERT

Que aprenguin a pensar

La filosofia està de moda. La sèrie ‘Merlí’ l’ha situat al mapa dels joves, i els experts asseguren que ensenyar els nens a pensar els farà més lliures

Treballar la filosofia amb 'El petit Príncep' Zoom

“Si les criatures aprenen a pensar per elles mateixes viuran en llibertat i, a més, seran capaces de jutjar la realitat amb pensament crític”. És la reflexió que el professor de filosofia Jordi Nomen fa quan resumeix el perquè del llibre que acaba de publicar-li l’editorial Arpa & Alfil Editores, i que porta per títol 'El nen filòsof. Com els infants poden aprendre a pensar per ells mateixos'.

A l’hora d’explicar amb més detall l’afirmació, es pot recórrer al llibre. “L’infant arriba al món amb una curiositat insaciable i amb una enorme i fascinant admiració per allò que hi troba. Dues qualitats filosòfiques”, escriu en la introducció del llibre Jordi Nomen, que exerceix com a professor a l’Escola Sadako de Barcelona. A partir d’aquí, igual que cal ensenyar-los a caminar, cal que les criatures aprenguin “com més aviat millor a pensar per elles mateixes”, perquè així sabran conèixer, sabran fer, sabran ser. “Vet aquí les bases de la filosofia i l’art occidentals”, afegeix.

"Cal que les criatures aprenguin com més aviat millor a pensar per elles mateixes, perquè així sabran conèixer, sabran fer, sabran ser"

Jordi Nomen - Professor de filosofia

A la pràctica, Jordi Nomen sosté que els pares han de formular preguntes als fills en qualsevol circumstància de la vida quotidiana que comparteixen. L’objectiu és establir-hi un diàleg. Posa un exemple: “Ens trobem amb una persona que demana almoina a la porta del restaurant. El que tendim a fer és protegir les criatures, però ells segurament s’hi fixen i fins i tot pot ser que preguntin què hi fa aquest home aquí. És just en aquesta situació que cal encarar la realitat que es viu per no esquivar-la”.

Com es fa? Doncs els pares han de fer preguntes: “¿Tu per què creus que aquesta persona és aquí? ¿Creus que està contenta de ser-hi? ¿Has vist com anava vestida? Què et sembla?” És a dir, quan apareix la curiositat és el moment de formular-los preguntes, perquè ells mateixos arribin a les respostes que busquen i necessiten. “Si nosaltres haguéssim donat la resposta, potser hauria sigut una de molt complexa, o potser una de molt simple”.

A més, Nomen opina que tant els pares “com també els mestres acostumen a donar respostes tancades, que sovint són un exercici d’autoritat”, com ara “Això és així perquè ho dic jo”. Aquesta resposta autoritària les criatures la poden aprendre i aplicar després en situacions en què els pares no voldrien que s’apliqués.

FILOSOFAR EN FAMÍLIA

Altres moments de la vida en família que també es poden aprofitar per dialogar i filosofar són els contes. El professor Jordi Nomen recorre a un conte molt conegut: “La lectura de La rateta que escombrava les escaleta va molt bé per fer-los preguntes del tipus «Per què creus que són tan importants els diners? Quants diners creus que va trobar la rateta?»”. És una altra manera de fer-los reflexionar. Justament, el llibre es completa amb una llista de recomanacions bibliogràfiques i d’aplis que poden complir fil per randa l’exemple del conte de la rateta.

A l’Escola Thau de Sant Cugat del Vallès el diàleg i, per tant, la reflexió, es fomenten a través de la lectura del llibre 'El Petit Príncep', de l’escriptor Antoine de Saint-Exupéry. “Fa 18 anys que treballem amb aquest llibre per fer pensar els alumnes, tant d’ESO com de primària”, explica Roser Grivé, la professora, que fa seure els alumnes en rotllana perquè considera que així es facilita més l’intercanvi d’opinions a la classe.

A l’Escola Thau de Sant Cugat del Vallès el diàleg i, per tant, la reflexió, es fomenten a través de la lectura del llibre 'El Petit Príncep'

Comencen amb la lectura d’un capítol. “El cinquè planeta era molt curiós. Era el més petit de tots. Hi havia el lloc just per encabir-hi un fanal i un fanaler. El Petit Príncep no acabava d’explicar-se per a què podien servir, allà al mig del cel, en un planeta sense cases ni habitants, un fanal i un fanaler”. És com comença el capítol 14 d’ 'El Petit Príncep', que els alumnes de 3r d’ESO han llegit a la classe de cultura i valors ètics. L’alumne Albert Riera agafa el torn de paraula. “Em fa pensar molt el personatge del fanaler -diu-. Penso que ens parla de les consignes que ens veiem obligats a complir i, molt sovint, no sabem quin sentit tenen”. I encara més: “De vegades ni ens ho preguntem, i les complim perquè «la consigna és la consigna», com explica el fanaler al Petit Príncep”. “Opino que ens hem de preguntar si realment hem de complir la consigna i per què ho volem fer”, conclou.

Totes aquestes reflexions els alumnes de l’Escola Thau les han recollides en 10 plafons que van crear per decorar el vestíbul de l’Auditori de Sant Cugat, on diumenge passat es va representar el musical sobre l’obra de Saint-Exupéry dirigida per la companyia La Perla 29 i Àngel Llàcer. “Els plafons van paral·lels al fil narratiu del musical i els hem creat perquè el públic hi interactuï, perquè hi ha escrites preguntes”.

INTERPEL·LAR I REFLEXIONAR

En certa manera, es podria dir que els plafons de l’Auditori de Sant Cugat són com la rotllana que els alumnes han fet a classe amb els capítols llegits. Però en aquest cas, els alumnes són els que han fet les preguntes a la gent que s’acostava a llegir-les. Com a bons dinamitzadors, els n’han explicat el funcionament i hi han anat interactuant. Al final, el públic hi penjava un post-it que contenia la (seva) resposta.

“El personatge de la rosa, que és important també en el musical, m’ha fet descobrir que no demostrem el que sentim i que les persones ens posem escuts per no mostrar les nostres febleses -explica ara l’alumna Laia Riera-. La rosa només és sincera quan el Petit Príncep marxa i la seva relació s’acaba; llavors sí que s’atreveix a dir-li: «Mira de ser feliç»”.