Meditar durant la infància: com pot ajudar els més petits?

BarcelonaLa infància és una etapa d'aprenentatges, però no només sobre el món que ens envolta, sinó també sobre nosaltres mateixos. Els més petits, entre altres coses, han d’aprendre a reconèixer i a gestionar les seves emocions. Tal com explica Vilma Montoliu, naturòpata i coach especialitzada en respiració conscient i meditació al llibre Soc com el mar (Columna, 2025), la meditació pot ser una eina per ajudar-los en aquest procés.

De quines maneres poden gestionar les seves emocions els més petits?

“Depèn una mica de l’edat de les criatures, perquè a vegades els demanem comportaments que no ens poden donar perquè el seu cervell encara no està preparat per donar-los”, apunta Montoliu. Incideix en el fet que, amb l’expressió de les seves emocions, els infants no busquen fastiguejar els més grans, sinó que intenten comunicar-se. “Hi ha pares que creuen que coneixen els seus fills només perquè són els seus fills, però s’han d’acostumar a fer-los més preguntes. Per exemple, si els noten enfadats, els poden preguntar si tenen un núvol al cap i llavors, explicar-los, potser amb l’ajuda de contes i històries, per què se senten així”. Segons Montoliu, això els ajudarà a identificar les seves emocions.

Com pot ajudar la meditació a treballar aquestes emocions?

Tal com explica Montoliu, primer cal buscar quina situació li ha provocat l’emoció que sent i quines són les característiques generals d’aquesta emoció. En el cas de voler treballar l’enuig, per exemple, recomana incitar-lo a respirar, a agafar un peluix i a prémer-lo molt fort o convidar-lo a córrer. “Soc partidària d’acompanyar l’emoció, que la pugui expressar, i no d’entretenir-lo o tapar-la. Ha d’entendre que tingui l’emoció que tingui, tu, com a adult responsable, el continues estimant”. Una vegada fet aquest procés, aconsella de meditar junts. “M’agradaria que la meditació no s’entengués com una mesura d’emergència, sinó que sigui un hàbit que s’instauri dins la rutina familiar”, apunta Montoliu.

Quins exercicis es poden fer?

En el seu llibre, Montoliu proposa exercicis de meditació per a les diferents emocions: l’alegria, la tristesa, l’amor, la culpa, la vergonya... “Són com visualitzacions de petites històries: ens trobem al fons del mar, ens trobem un follet que ens obre camí, una fada ens parla, etc., que serveixen per contextualitzar allò que li volem mostrar”. Montoliu proposa una primera part de relaxació del cos d’una manera força creativa i, després, l’explicació d’aquestes històries amb “ingredients màgics”. “Recomano fer-ho abans d’anar a dormir per poder localitzar algun episodi que, al llarg del dia, els ha provocat alguna emoció concreta o saber quina emoció han tingut més present”. També aconsella començar la meditació a partir dels sis anys, però no hi ha inconvenient si els pares o tutors creuen que està preparat per fer-ho qualsevol infant més petit.

La meditació ajuda a estretir els vincles familiars?

“Sobretot ajuda a millorar les relacions familiars”, afirma Montoliu, que explica que va ser així, a través de la meditació, com ella va tenir una relació amb més confiança amb la seva mare. “Cada nen és un món, però crec que hem de recuperar una mica aquest instint com a pares. De vegades pensem que meditació i nens són dos conceptes que no poden anar junts, però són idees que ens hem de treure de sobre. Al final, aquestes meditacions no deixen de ser contes en què el nen és el protagonista de la història, i això és molt bonic perquè a través d’aquest món imaginari pot obrir una via per canalitzar les seves emocions”.