Per què el meu fill no m'escolta?

BarcelonaEl 2022 Daniel A. Abrams, catedràtic de psiquiatria de la Universitat Stanford, va publicar a The Journal of Neuroscience la recerca sobre què passa al cervell de nois i noies als tretze anys: deixen d’activar-se els centres neuronals implicats en les sensacions de recompensa quan senten la veu de la mare. En canvi, quan senten veus no familiars se’ls activen les xarxes neuronals associades a sensacions agradables. Per tant, quan els pares creuen que els fills no els escolten, no és una simple suposició, la ciència ha demostrat que segurament no els estan escoltant.

Què podem fer perquè ens escoltin

En funció de l’edat dels fills caldrà comunicar-s'hi d’una manera o una altra. Alba Castellví, assessora de famílies, educadora i sociòloga, diferencia els motius pels quals no escolten, quan són més petits és per la capacitat d’atenció i quan són més grans perquè necessiten anar més a la seva.

A la franja d’entre els tres i els sis anys cal ser concrets, els missatges han de ser breus i utilitzar paraules senzilles. No sempre s’ha de justificar el perquè es diu el que es diu, ni cal que estiguin d’acord, “pot resultar contraproduent donar-los moltes explicacions, es perden entre tantes paraules. No es pot pretendre que els petits triïn sobre coses que corresponen als adults”, recorda Castellví. Millor enunciar decisions que plantejar propostes o debats, i els pares no haurien de sentir-se culpables pel fet de no deixar-los triar. Quan els pares s’adonin que estan a punt de perdre la paciència pot ajudar dir-los “d’això ja n’hem parlat prou, ja ho reprendrem en un altre moment”, que serveix per evitar el típic “ho fas perquè sí o perquè ho dic jo”.

A mesura que els fills es fan grans necessiten anar desvinculant-se de la influència de la família d’origen per facilitar l’obertura cap a altres persones: “No escolten perquè estan creant el seu propi univers. Estan convençuts que ja han rebut aquests missatges dels pares, saben què els diuen i els sona redundant. Els interessa molt més el que els puguin dir altres”, explica l’educadora.

Com captar l’atenció dels adolescents

Per captar la seva atenció i que escoltin ajuda canviar el format i l’espai: parlar fora de casa, tenir una conversa quan s’està fent una activitat compartida –dinant junts o caminant d’un lloc a un altre–, que funcionen millor que fer-ho a casa, asseguts un davant de l’altre. “Si a més volem que ens facin cas, és important ser coherents i consistents. Així quan es repeteixin situacions similars estaran més atents”, proposa Castellví. Un cas pràctic podria ser que si el fill ha de parar taula i no ho fa, se l’adverteix, sense crits ni queixes ni enfadar-nos, que ha de fer-ho perquè si no, haurem de fer-ho nosaltres. Si segueix sense parar-la, quan vagi a sopar es trobarà sense plat i sense sopar. “Soc partidària de dir les coses una vegada i si no les fan, ja vindran les conseqüències de la seva decisió. Repetir les coses és cansat per a tothom”, diu.

També cal evitar que l’adult es posicioni com qui ho sap tot, és preferible que s’interessi pel que sap i pensa l’altre, i li pregunti per saber la seva opinió. “Ens escoltaran més si som capaços de ser més receptors que emissors”, recorda l’educadora. Tampoc funcionen les converses amb pares alliçonadors, aquesta actitud fa que es tanquin en banda.

Si volem que ens escoltin i facin cas

Amb els més petits, entre els tres i els sis anys, funciona la tècnica de preguntar-los què els hem dit o què els toca fer. Quan ho repeteixen és com si s’autoprogramessin per fer-ho. A partir dels set anys i fins a la preadolescència se’ls pot deixar triar algun aspecte de l’acció que han de dur a terme: començar per parar taula o dutxar-se, o que escullin les estovalles que volen posar. A partir dels onze o dotze anys sol ajudar exposar-los els motius pels quals cal que facin una cosa o una altra: “Tendeixen a empatitzar quan els dius com et sents, si les coses van d’una determinada manera. Funciona parlar de les teves necessitats i els motius que tenen a veure amb el teu benestar”, conclou Castellví.