Trinitat Gilbert

Fill, ara no puc que tinc feina

Aquest dissabte, 17 de setembre, ens preguntarem per què els pares tenen remordiments per treballar i no ser amb els fills  

La feina ens treu massa temps d'estar amb els fills? / FOTO: MANOLO GARCÍA Zoom

Aquesta setmana, en el suplement AraCriatures, abordarem àmpliament per què a molts pares i mares els genera remordiments el fet de deixar els fills per anar a treballar. Roser Batlle Suñer, de la Red Española de Aprendizaje-Servicio, fa un primer apunt al tema i exposa tres raons per explicar aquest remordiment.

Perquè treballem massa hores i seguim uns horaris absurds

"Bé, potser hi ha motius per sentir-se insatisfets de la quantitat de temps que passem amb els fills, perquè probablement n'hauríem de passar més. Hi ha qui sosté que no es tracta de la quantitat de temps sinó de la qualitat d'aquest temps, però jo no hi estic d'acord, això no és excusa. És important poder proporcionar una presència estable -que no vol dir permanent- acollidora i proveïdora de seguretat per a l'infant", diu Roser Batlle.

"D'altra banda, no som el país d'Europa on es dorm menys? On es dina i es sopa més tard? Aquest desgavell horari no solament afecta la nostra salut. Una de les conseqüències familiars és que disminueix tant la quantitat com la qualitat del temps amb els fills. Ara bé, una cosa és sentir-se insatisfet i una ben diferent tenir remordiments. La majoria de la gent no pot triar l'horari ideal de treball. D'acord, és responsabilitat nostra organitzar-nos l'agenda, però no ens podem sentir culpables d'uns horaris de treball que responen a un sistema deshumanitzat i caduc".

Perquè volem acompanyar els fills perquè no es desorientin en un món complicat

"Quan nosaltres érem petits sovint jugàvem sols al carrer i a les places, collíem fustes per als focs de Sant Joan, anàvem molt més per lliure. Ara sembla tot més difícil: a les ciutats hi ha més trànsit, més prohibicions, més invitacions al consum immoderat, més variables i més perills -apunta Batlle-. Ens fa por que els nostres nens i nenes prenguin mal o rebin les pitjors influències en un món on tot s'ha tornat molt més imprevisible. Trobar l'equilibri entre l'absència i la sobreprotecció és un art difícil. Per si de cas, aspirem a estar més temps al costat dels nostres fills. El que passa és que la mala consciència que portem a sobre pels nostres horaris laborals fa decantar la balança cap a la sobreprotecció... que a la llarga significa nens consentits, capritxosos i insuportables... amb qui, francament, no ve de gust passar gaire estona".

Perquè ens inquieta la manca de control sobre què fan els fills

"Quan es fan adolescents la cosa es complica, perquè no solament no reclamen la nostra presència sinó que ens sembla que l'eviten. I això només pot voler dir que volen sentir-se independents o que volen fer coses que nosaltres no aprovaríem... o totes dues coses alhora! Recordo un episodi significatiu d'aquest conflicte a la sèrie dels anys 80 'Cagney & Lacey', les protagonistes de la qual eren dues dones policies. Quan Lacey, pressionada per la seva mala consciència, decideix deixar de treballar per dedicar-se més als seus fills adolescents, resulta que cap d'ells té intenció de passar més temps amb la seva mare! La desinformació sobre què viuen, senten, pensen i fan els adolescents és una font inesgotable de malestar per als pares".

Si en voleu saber més, no us perdeu l'AraCriatures del 17 de setembre!