RAQUEL FONT

El bullying, un fenomen de grup

El ‘bullying’
 Un fenomen de grup   ‘Bullying’
 Algunes xifres / FOTO: GETTY Zoom

Un grup d’adolescents tornen amb autobús de jugar un partit. Però avui és un dia diferent, especial. Han aconseguit guanyar, tot i que hi han faltat dos dels seus companys de classe: el Christian i l’Alberto. Exultants, comenten la jugada però la conversa acaba derivant en una mena de discussió sobre la seva actitud i el seu comportament respecte al que ha passat entre els seus dos companys. Una de les noies, l’Eva, es lamenta de no haver actuat quan el Christian es passava de la ratlla amb l’Alberto. La Jessi, en canvi, no veu gens clar que la resta del grup hagués pogut fer res per evitar-ho. “Almenys no hauríem d’haver estat al costat d’en Christian -continua l’Eva-, perquè bé que rèiem i fèiem broma de les seves anades d’olla”. “Que llesta! -afegeix un altre dels nois-, li hauries d’haver plantat cara tu i ara ni te la reconeixeríem”.

Aquesta no és una situació real però podria ser-ho perfectament. És un fragment d’una obra de teatre, Postdata, escrita pels germans Carlos i Pablo Colau, que convida els joves a reflexionar sobre les seves pròpies idees, vivències i creences sobre les seves relacions amb els companys. És una peça curta que alumnes d’entre 13 i 16 anys poden representar a l’aula i amb la qual poden conèixer de primera mà diferents realitats que es generen al voltant d’un fenomen com l’assetjament escolar: el bullying.

L’objectiu és ajudar els nois i noies a prendre consciència que, encara que no estiguin directament implicats en una situació d’assetjament escolar com a agressors o com a víctimes, si no fan res per evitar-la, en el fons, amb el seu comportament hi estan donant suport. És a dir, una situació d’abús no es dóna si no hi ha un entorn que la tolera i que, fins i tot, a vegades, la fomenta.

De l’aula a l’escenari

Postdata ha sortit publicada inclosa al llibre Prevención del acoso escolar con educación emocional (ed. Desclée de Brouwer), coordinat per Rafael Bisquerra, catedràtic d’orientació psicopedagògica de la Universitat de Barcelona i director del postgrau d’educació emocional i benestar a la mateixa universitat. L’obra “no és una estratègia per atendre casos de bullying sinó que és una estratègia de prevenció, i com més centres la puguin aplicar, millor”, afegeix Bisquerra.

I és que el bullying és “present en tots els centres educatius i en tots els països on s’ha estudiat”, assegura el psicòleg i psicopedagog expert en bullying Jordi Collell. No és un fenomen nou i es dóna en tots els contextos socioculturals, tot i que n’hi ha que l’afavoreixen més, “com ara escoles massificades o amb pocs espais supervisats”.

Cal prevenció

Quan una escola viu situacions d’aquest tipus es deteriora molt el clima general de convivència i en els casos més greus pot arribar a afectar el desenvolupament psicosocial dels alumnes implicats. I a més d’afectar el benestar de la comunitat educativa, també suposa un estrès per al professorat. Hi ha protocols d’actuació a l’abast de totes les escoles però, segons Collell, “s’hauria d’actuar molt abans amb programes de prevenció que treballin l’educació emocional”. Reclama, fins i tot, un observatori de la violència escolar.

Precisament formació i prevenció a través de l’educació emocional és el que fan des de l’associació SEER. “Quan treballes una situació de bullying, t’adones que abans es podrien haver fet tantes coses...”, assegura Oriol Julià, formador de l’entitat. “Moltes vegades no ho volem veure perquè no estem preparats per donar-hi resposta, però el grup ho sap i el professor normalment també. És per això que la nostra feina ha sigut durant molt de temps de sensibilització”. “Les emocions que hi ha al darrere de les víctimes de l’assetjament escolar són, a més de la por, la culpa o la vergonya, i moltes vegades això les fa callar”, explica l’expert Jordi Collell.

El paper dels pares és fonamental perquè tan important és que puguem detectar quan el nostre fill està patint algun tipus d’assetjament escolar com que siguem capaços d’adonar-nos si el nostre fill és el causant d’algun tipus de situació com aquesta. En els tallers i les intervencions a l’aula que fa l’associació SEER treballen tres conceptes: la consciència emocional, l’elecció personal i la responsabilitat individual. Abans de parlar de bullying als nanos, els pregunten: “¿Creieu que una persona forta necessita fer mal a algú? ¿Una persona que necessita fer mal per sentir-se bé està bé o se sent bé? “Jo he vist nens a qui els canviava la cara en identificar-se amb aquestes pràctiques”, afegeix Julià.

Postdata ja s’ha experimentat en un nombre considerable de centres educatius de tot l’Estat “amb resultats molt positius i satisfactoris”, segons Bisquerra. La història acaba amb una carta adreçada a l’Alberto redactada per tot el grup. Li demanen perdó per no haver-li fet costat i haver contribuït a convertir-lo en una víctima sense cap raó. Li expliquen que tenien por i li demanen comprensió per la seva falta d’experiència. Encara són molt joves, expliquen, i no acaben de distingir del tot el bé del mal. “Moltes vegades els nens es pensen que excloure o insultar no és una forma de maltractament i no s’adonen que amb les paraules es pot arribar a fer molt més mal que amb un cop de puny”, diu Collell, que és també coautor del llibre Prevención del acoso escolar con educación emocional. A més, amb les noves tecnologies i les noves formes de comunicació hi ha hagut una evolució de les formes de bullying, “especialment amb el ciberbullying, la qual cosa complica més la gestió del conflicte perquè passa fora del centre educatiu”, explica Collell, que creu que s’hauria d’abordar també amb prevenció.

Característiques

El bullying és una forma específica de maltractament entre escolars, és a dir, es dóna entre iguals, i es caracteritza per quatre elements: no és un esdeveniment puntual sinó que hi ha reiteració, hi ha la intencionalitat d’algú o d’un grup d’anar contra un altre, la víctima està indefensa -faci el que faci no es pot defensar- i, com ja hem avançat, és un fenomen de grup, qüestió en la qual posa molt èmfasi l’obra Postdata.

“Als ulls de l’agressor, la víctima és aquell que destaca. Pot ser que destaqui perquè és callat, perquè és més petit, perquè té qualitats que l’agressor no té...”, explica Oriol Julià, de l’associació SEER. Hi ha diferències entre gèneres: el bullying masculí és més directe, més físic, i el femení és més relacional, es tendeix a fer mal a través de l’exclusió, de rumors, de parlar malament...

Pel que fa al perfil de persones que agredeixen, Collell parla de dos models: el model frustració-reacció, que correspon a una persona impulsiva que sent que el món va en contra d’ella, possiblement per una socialització deficient, i el model proactiu, algú que ha descobert que mitjançant la violència obté el que vol; en aquest últim cas, solen ser persones molt manipuladores.

Algunes pistes

Finalment, Mar Badia, docent dels estudis de psicologia i educació de la UOC, explica que les víctimes “a vegades senten tanta vergonya que no ho comuniquen i assumeixen com a normal aquesta situació”. Badia assenyala algunes conductes que poden alertar els pares que el nen és víctima d’alguna mena de maltractament: no té ganes d’anar a escola, plora sense motiu aparent, té ansietat, angoixa o nerviosisme, té baixa autoestima, no té gaires amics, augmenten els problemes a casa o no vol parlar mai de l’escola.

Bullying. D’on ve?

Bullying és un terme encunyat per Olweus al 1980 i es defineix com una forma específica de maltractament entre iguals. Si l’assetjament fos entre un mestre i un alumne, no es consideraria bullying. Les conductes de maltractament han existit sempre, també en l’àmbit escolar, ja sigui en forma d’insult, d’exclusió o d’agressió. L’assethament escolar es caracteritza per ser intencionat i reiteratiu, mai fortuït. A l’estat espanyol aquest fenomen es va mediatitzar arran del suïcidi de l’adolescent basc Jokin Cebeiro el 2004. Estava a punt de fer 14 anys.

Algunes xifres a Catalunya

Les últimes xifres de la Generalitat de Catalunya apunten a un lleuger descens dels casos d’assetjament escolar en un període de 10 anys. L’estudi Joventut i seguretat a Catalunya, elaborat el 2000-2001, va concloure que afectava el 13% de la població escolar d’entre 12 i 18 anys, mentre que quan es va repetir el curs 2011-2012 es va obtenir que el patien el 10,4% dels escolars. De totes maneres, Collell avisa que “els estudis són molt complicats perquè moltes vegades es basen en autoinformes i tenen molts biaixos”.

D’altra banda, un estudi del treball final del màster interuniversitari de criminologia de la UOC del 2014 fet per Ariadna Boldú mostra que “un 20% dels joves catalans han sigut víctimes d’assetjament escolar”. D’aquests, un 25% també han patit ciberassetjament en algun moment.