"No tenim llibres de text, la manera d'ensenyar és més vivencial"

Brussel·lesBrussel·les és l'única part de Bèlgica que és oficialment bilingüe i té dos sistemes educatius diferents a la mateixa ciutat: el francòfon i el flamenc. Estudiar en una línia educativa o en l'altra no varia tant pel que fa a la manera d'ensenyar, però òbviament és determinant respecte a la llengua dominant, ja que s'intenta aplicar una estricta immersió lingüística. De fet, la docent Núria Borràs assegura que es dona "més importància als idiomes" que a casa nostra –tant al francès com al flamenc i l'anglès– i ressalta que "fins i tot encara hi ha una forta tradició d'estudiar grec o llatí clàssic".

Més enllà de la qüestió lingüística, els dos sistemes no són gaire diferents. De fet, Borràs, que fa 33 anys que treballa a l'escola i institut Sint-Jan-Berchmanscollege –del sistema flamenc– i Aina Raventós, que és estudiant de secundària a l'escola brussel·lesa Athénée Charles Janssens i també ha cursat primària a Catalunya, coincideixen a assenyalar que s'ensenya diferent que a les aules catalanes, especialment les matemàtiques i durant la primària. "No fem càlculs a la manera tradicional nostra, és com el mètode Montessori, més experimental o vivencial. Per exemple, aprenem a sumar i a restar amb peces", apunta Raventós, que també explica que "no tenen llibres de text", tampoc a la secundària.

Així doncs, Borràs apunta que el material escolar és gratuït i Raventós afegeix que, com que no tenen llibres de text, les fotocòpies dels exercicis que fan a classe ja van a càrrec dels centres educatius. Això sí, tampoc no fan servir ordinadors ni els deixen utilitzar dispositius mòbils a l'institut. A més, la docent assegura que hi ha "moltes menys concertades o privades que a Catalunya" i que, per aquest motiu, a la pràctica l'escolarització és gratuïta per a la gran majoria de famílies.

L'accés a les extraescolars també és gairebé universal. "Està molt subvencionat", indica Borràs. En aquest sentit, Raventós apunta que durant la primària es poden apuntar a fer escacs, teatre o, entre moltes altres activitats, música, per un preu molt mòdic. Com a màxim, i en casos excepcionals, es pot superar la cinquantena d'euros anuals.

A més, durant la primària, els estudiants poden estar-se a l'escola sota la vigilància de monitors fins a les 17.30 h o les 18.30 h. És a dir, segons Borràs, "fins a una hora en què la majoria de pares a Bèlgica ja han deixat de treballar". Tot i que els alumnes no fan cap activitat concreta durant aquestes hores, tenen espais per jugar o estudiar i fer els deures. "A l'institut això s'acaba, consideren que ja som prou grans", diu Raventós.

Una altra de les particularitats del sistema educatiu francòfon que va sorprendre Raventós a l'escola és el fet que es barregi més d'un curs en una sola classe. "Per exemple, els de cinquè i sisè anàvem junts", afegeix l'estudiant. Així doncs, tot i que no fan els mateixos exercicis i evidentment tenen nivells diferents, els alumnes de dos cursos comparteixen aula, cosa que a secundària ja s'acaba i les classes ja estan separades per anys.

Horaris i vacances

Els horaris i les vacances també són diferents que les del sistema educatiu català. L'agenda està més concentrada –menys temps de pati– i pleguen abans, cap al migdia. Els dies lliures estan més repartits al llarg de l'any i a l'estiu tenen dos mesos de descans (juliol i agost). Així doncs, en el sistema educatiu flamenc fan una setmana de festa al voltant de Tots Sants i una altra al febrer i al maig, així com les tradicionals de Nadal i Setmana Santa. En canvi, els francòfons tenen dues setmanes de vacances cada dos mesos (octubre, desembre/Nadal, febrer i maig).

Pel que fa als horaris, tant en el sistema educatiu flamenc com en el francòfon, comencen entre les 8 h i les 8.30 h i acaben al voltant de les 15.30 h, menys el dimecres, que acaben una mica abans, entre les 12 i les 13 h. I, respecte al menjar, els pares tenen l'opció d'endur-se els nens a dinar a casa, pagar-los el menú escolar o que mengin de carmanyola. En tot cas, durant l'educació infantil els dinars són gratuïts i, més endavant, els preus són molt baixos, al voltant de tres euros per dinar.