“Els infants entenen millor a què s'enfrontaran a través dels dibuixos"

BarcelonaFa poc més de dos mesos que les famílies que visiten les urgències o les consultes de pediatria de l’Hospital del Mar han descobert com el personal sanitari disposa d’uns pictogrames a l’hora d’atendre’ls. Es tracta d’uns dibuixos que il·lustren tots els espais pels quals poden acabar passant (triatge, exploració, observació, guixos, etc.), així com les parts del cos i els símptomes amb els quals cursen la majoria de les malalties. Des de mal de cap, de coll, de panxa o d’esquena, febre, mocs, tos, erupcions, vòmits, diarrea o marejos. També recullen totes aquelles proves diagnòstiques amb les quals poden topar-se, com exploracions de coll o oïda, presa de temperatura o pressió, frotis a la boca, analítiques de sang, plaques, etc. I els possibles tractaments, des d’aquells més senzills, com pot ser un xarop, una pastilla o un embenat, a aquells més complexos, com intubar-los, posar una via o una sonda vesical o nasogàstrica. Un recurs que infermeres, TCAI, pediatres i altres perfils sanitaris utilitzen sobretot amb pacients amb problemes comunicatius derivats per exemple d’un trastorn de l’espectre autista (TEA) o amb barrera idiomàtica, si es tracta de famílies nouvingudes.

Ambient més distès

És dimarts a les 10 del matí i la Verónica acudeix a urgències amb el seu fill, el Joel, de cinc anys i que té TEA. Mentre esperen el seu torn, el noi es mostra tranquil, molt pendent de la seva mare, a qui agafa de la mà quan la infermera pediàtrica Yasmina Ros i la TCAI d’urgències pediàtriques Montse Fernández el criden. Abans de passar a la sala d’exploració, Ros i Fernández s’aturen un moment a la porta per ensenyar-li el pictograma que li avança què és el que hi faran. Un cop a consulta, li pregunten a l’infant, amant dels cotxes i de fer construccions amb Lego, si li fa mal el coll o té mocs, acompanyant-se dels corresponents pictogrames. El petit diu que no, però Ros li explica, ajudant-se dels pictogrames, que aviat la doctora vindrà i li mirarà el coll. En cas que tingui el coll irritat, prossegueix, li recomanaran un xarop —que li mostren amb un altre pictograma—. Mentre arriba la doctora, aprofiten per prendre-li la temperatura, no sense abans mostrar-li el pictograma on apareix el termòmetre i que ell accedeixi que ho facin. Com que en Joel mostra tant interès en els pictogrames, Ros i Fernández n'hi continuen mostrant d'altres on surten nens i nenes als quals els fa mal l’esquena o tenen el braç en cabestrell.

Ros assenyala que hi ha hagut una molt bona acollida dels pictogrames per part de les famílies i sobretot dels infants. “Els infants entenen millor a què s'enfrontaran a través dels dibuixos i es deixen fer millor les tècniques, hi ha una millor col·laboració”, apunta. “De fet —recorda—, recentment, va haver-hi un noi al qual havíem de fer un frotis a la boca que, veient el dibuix, se’l va voler fer ell mateix.” Al seu torn, Fernández, destaca com, a través dels pictogrames, s’aconsegueix “un ambient més distès i una visita més dinàmica”. “No vas tan de pressa fent l’exploració perquè t’entretens més amb les explicacions i els dibuixos, però això els infants i les famílies també ho agraeixen; tot plegat és com un joc i molt menys traumàtic”, afegeix.

Afavorir la comunicació i la confiança

Durant la visita el Joel es mostra atent en tot moment a les explicacions de les infermeres que l’atenen. També se’l veu molt tranquil i col·laborador i és que per a ell, el recurs dels pictogrames tampoc és nou, ja que la família els va fer servir perquè el petit comencés a parlar i a saber-se comunicar. “Em sembla un molt bon recurs per les criatures que tenen aquest tipus de dificultats comunicatives”, afirma la Verónica, la seva mare, que també reconeix que, respecte a altres visites mèdiques, el seu fill “s’ha mostrat més tranquil i amb més confiança amb les infermeres que l’han atès”.

En paraules de Montse Fàbregas, cap de pediatria i neonatologia de l’Hospital del Mar, l’objectiu final dels pictogrames és que “tothom es pugui comunicar el màxim bé possible”. És una eina que va molt bé perquè els infants l’utilitzen a les escoles, sobretot en aquelles d’educació especial. Els que finalment van triar a l’hospital, a més de ser molt neutres i servir tant per a infants més petits com per a nois i noies més grans, “són molt complets pel que fa a salut i alimentació”, explica Fàbregas. Es tracta de dibuixos, prossegueix, “que ho fan tot més visual i entenedor, la qual cosa tranquil·litza els infants i les famílies i afavoreix que el pas de l’infant per urgències o per consulta sigui menys traumàtic”. Quan hi ha aquesta entesa, la intervenció del personal sanitari també és més fàcil. “Tot flueix més que no pas quan hi ha resistència o por”, apunta Fàbregas, que encara cita un altre benefici del sistema de pictogrames: “Hi ha l'avantatge que els infants també els poden fer servir per comunicar-se amb nosaltres, ja que de vegades no saben com dir-nos alguna cosa i s’ajuden dels dibuixos que posem al seu abast”.