Una família nombrosa

Marina Sancho

Quant natural és ser mare!

Zoom

Mirant unes precioses fotografies antigues sobre maternitat del conegut fotógraf Ken Heyman, penso: quant natural és ser mare! És una cosa que les dones portem fent amb èxit anys i anys. Mai havíem tingut tantes facilitats per a ser mares i proporcionar benestar als nostres: menjar pre-cuinat, rentadores, assecadores, bolquers, marits que ens ajuden, s'impliquen i col·laboren en les tasques com nosaltres,... i mai se'ns havia fet tan difícil com fins ara ser mares. Sincerament se'ns fa una muntanya. D'alguna manera, fins i tot per a moltes representa gairebé un trauma, una ruptura amb el que s'havia fet fins aleshores, un fet esgarrifant que et deixa trencada. Per aquest motiu les mames d'avui en dia en tenen un o dos com a molt. Potser el problema és que actualment tenim el llistó molt alt. Esperem molt de la maternitat. I creiem molt poc en nosaltres mateixes. I en les nostres habilitats. I en el nostre cos i la seva saviesa. I en el nostre potencial. Tal vegada estem massa desconnectades del nostre instint. Intentem ser mares amb el cap. Pensar massa les coses enlloc de deixar que la maternitat flueixi. Pensem en excés i això ens provoca terror. Terror d'equivocar-nos, de no saber-ho fer, de no estar a l'altura. Si tan sols sabéssim que hem nascut per ser mares! Que tenim tot el que s'ha de tenir i que no cal fer res per fer-ho bé. El simple fet de portar els nostres fills al món i nodrir-los , és el millor que podem fer. La resta ja s'encarrega la biologia que ho facin les cries per néixer. Aquestes venen programades per sobreviure, créixer, aprendre i triomfar. Només els hem d'alimentar i estimar. I això ho sabem fer totes, oi?

Hem de prendre'ns els fills com quelcom més natural, implícit en nosaltres. Una part més de la nostra vida que no ens esgarra la realitat sinó que només és present amb nosaltres. Temporalment. Després creixen i marxen i nosaltres seguim essent nosaltres. És una faceta de la nostra evolució. La nostra tasca és gaudir-ne, combinar la nostra vida amb la seva i fer tot el que bonament està a les nostres mans tal com raja. Naturalment. Fent-ho com si ho haguéssim estat fent tota la vida perquè realment és així en la història de la humanitat. Generacions i generacions de mares se n'han sortit victoriosament abans que nosaltres tenint molts més obstacles. Per què no ho hauríem de fer nosaltres? Dóna la impressió que ens mirem massa el melic, vivim massa pendents de judicis propis i externs, analitzem en excés quant realitzem. Traiem ferro a l'assumpte i deixem que les criatures ens creixin com els cabells, sense fer res, sense adonar-nos-en es desenvolupen i es fan grans. Descarreguem tensions i responsabilitats. Nosaltres no tenim el control de les seves vides, tan sols els acompanyem. I això ho sabem fer de sobres, ens hem entrenat un munt d'anys amb les nines, a banda que ja naixem sabent-ho fer! Només ens cal confiar més en la nostra natura. Donar per segur que ho sabem fer. No posar en dubte que ho farem el millor possible. Tranquil·litzar-nos i gaudir-ne. Donar a la nostra maternitat unes pinzellades d' alegria, desenfadament i serenitat. Esborar qualsevol rastre de tensió, pretensions, frustracions i pressió.

Font de les imatges:http://www.upsocl.com/comunidad/una-fotografa-de-83-anos-encontro-una-caja-con-la-etiqueta-madres-llena-de-imagenes-tomadas-hace-50-anos/#

Zoom